Sanjō Sanetomi
- En aquest nom japonès, el cognom és Sanjō.
Nom original | (ja) 三条実美 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 13 març 1837 Kyoto (Japó) |
Mort | 28 febrer 1891 (53 anys) Azabu-ku (Japó) |
Causa de mort | grip |
Sepultura | Gokoku-ji |
Primer ministre del Japó | |
25 octubre 1889 – 24 desembre 1889 ← Kuroda Kiyotaka – Yamagata Aritomo → | |
Udaijin | |
Daijō-daijin | |
Naidaijin | |
Konoe Daisho | |
Kokuji goyōgakari (en) | |
Gijō (en) | |
Membre de la Cambra dels Pars | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Partit | cap valor |
Participà en | |
1863 | Shichikyō Ochi (en) |
Altres | |
Títol | Duc |
Família | Sanjō family (en) |
Fills | Sanjō Chieko, Kinyoshi Sanjo, Kinteru Sanjō |
Pare | Sanjō Sanetsumu |
Germans | Sanjō Kinmutsu Kawabata Sanefumi |
Parents | Yamauchi Toyokazu, avi Takatsukasa Sukehiro, sogre Mōri Motoakira, gendre Ōtani Kōen, gendre Atsumaro Takakura, gendre |
Premis | |
|
El Príncep Sanjō Sanetomi (三条実美, Kyoto, 13 de març de 1837 - 28 de febrer de 1891) va ser un kuge (noble de la Cort Imperial de Kyoto) i estadista japonès durant la Restauració Meiji. Va ocupar càrrecs d'alt rang en el govern Meiji.
Era fill del Naidaijin Sanjō Sanetsumu. Va tenir importants llocs en la Cort i va esdevenir la figura central del moviment xenofòbic i antishogunal sonnō jōi ("Reverenciar l'Emperador, expulsar el bàrbar").
Amb el cop d'estat del 30 de setembre de 1863, les faccions moderades d'Aizu i Satsuma van prendre el poder a la Cort i Sanetomi va fugir a Chōshū. Va tornar a Kyoto després de la renúncia del Shogun Tokugawa Yoshinobu i del desmantellament del Shogunat Tokugawa a 1867.
Les primeres estructures administratives (Sanshoku) del govern Meiji van ser establertes el 3 de gener de 1868: foren el Sosai (President), Gijō (Administració) i San'yo (Oficina de Consellers). Aquestes estructures van ser eliminades l'11 de juny del mateix any, amb l'establiment del Daijō-kan (Gran Consell d'Estat). En el nou govern Meiji, Sanetomi va ser cap del Gijō, Udaijin (Ministre de la Dreta, 11 juny 1868 - 15 d'agost de 1871), i Daijō Daijin (Canceller del Regne, 15 d'agost de 1871 - 22 de desembre de 1885).
Va ser condecorat amb el Gran Cordó de la Suprema Orde del Crisantem el 1882. El 7 de juliol de 1884, va ser enaltit al títol de kōshaku (príncep) sota el sistema de noblesa japonès (kazoku).
Va treballar fins a l'abolició del sistema Daijō-kan a finals del 1885. Quan es va establir el sistema de Gabinet, es va convertir en Senyor Guardià del Segell Privat del Japó, i en 1889, quan Kuroda Kiyotaka i el seu gabinet van renunciar en massa, va assumir el càrrec de Primer Ministre interí.
L'any 1890 va prendre possessió del seu escó a la Cambra dels Pars del Japó, establerta per la nova constitució Meiji. A la seua mort l'any 1891, se li va fer un funeral d'estat. Reposa al cementeri del temple Gokoku-ji, a Bunkyō, Tòquio.
Condecoracions
[modifica]- Gran Cordó de l'Orde del Sol Naixent (29 de desembre de 1876)
- Gran Cordó de l'Orde del Crisantem (11 d'abril de 1882)
- Medalla d'Argent amb galó groc (21 de febrer de 1889)
Referències
[modifica]- Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- Beasley, W.G.. The Meiji Restoration. Stanford: Stanford University Press, 1972.
- Jansen, Marius B. y Gilbert Rozman, eds.. Japan in Transition: From Tokugawa to Meiji. Princeton: Princeton University Press, 1986.
- Keene, Donald. Emperor of Japan: Meiji and His World, 1852-1912. Columbia University Press, 2005. ISBN 0-231-12341-8.