Sant Andreu de Zevenkerken

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióSant Andreu de Zevenkerken
Sint-Andriesabdij Zevenkerken 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusabadia Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballpregària i ensenyament Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació22 de febrer de 1100
DissolucióRevolució Francesa (1789-1799)

Reobertura 1899
Format per

Lloc webabdijzevenkerken.be Modifica el valor a Wikidata

Sant Andreu de Zevenkerken o Abdij van Zevenkerken és una abadia benedictina a Sint-Andries (Bruges) a Bèlgica.[1]

L'abadia el 1641
font: Antoon Sanders, Flandria illustrata

L'acte per crear una abadia va ser signat el 22 de febrer de 1100 amb el comte de Flandes i els primers monjos van arribar del 1117. Després d'un període d'opulència i de decadència, l'abadia va ser suprimida durant la Revolució Francesa entre 1789 i 1799. De l'antiga abadia, només es va conservar el campanar, que es va integrar en l'església neogòtica de Sint-Andries. El 1893, Lleó XIII va autoritzar Gerard van Caloen, un monjo del Monestir de Maredsous a crear una nova abadia.[2] El 1899 els primers monjos es van instal·lar a Sint-Andries en una casa provisional. El 6 de juny de 1901 van començar la construcció del nou monestir en estil neoromànic segons els plans de Ludgerus Rincklake. Encara incomplerta, va ser inaugurada el 8 de setembre de 1901. L'església es va acabar el 1930.[1]

Entre 1936 i 1938, monjos del Monestir de Montserrat, com ara Ireneu Segarra, Estanislau Maria Llopart i Martí Canyís hi van cercar refugi, en deixar les violències de la Guerra Civil.[3] Durant la Segona Guerra Mundial va ser transformada en hospital militar. El 1951 es va construir la biblioteca i el 1992 es va eixamplar l'escola.[1] Des del 1969 l'escola ha esdevingut mixta. Les noies s'estan al Priorat de la Mare de Déu de Bethanië, un monestir de monges benedictines establert a uns dos quilòmetres.[4]

Alumnes destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Sint-Andriesabdij Zevenkerken met bijhorende school» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2003. [Consulta: 17 abril 2019].
  2. Papeians de Morchoven, 1998.
  3. Capellades Ràfols, Marcel. Pare Estanislau Maria Llopart. El monjo, l'ermità. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013, p. 160. ISBN 978-84-9883-573-1. 
  4. «Het internaat» (en neerlandès). Priorij Bethanië. [Consulta: 21 maig 2019].
  5. Roegiers, Patrick. La spectaculaire histoire des rois des Belges (en francès). Brussel·les: Place des éditeurs, 2017-08-17. ISBN 9782262071127. 

Bibliografia[modifica]

  • Papeians de Morchoven, Christian. De Sint-Andriesabdij Zevenkerken. Met dom Gerard van Caloen de geschiedenis (en neerlandès). Tielt: Lannoo, 1998.