Sant Bartomeu de Baiasca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Bartomeu de Baiasca
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.221,8 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaLlavorsí (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBaiasca
 42° 30′ 55″ N, 1° 08′ 32″ E / 42.515407°N,1.142324°E / 42.515407; 1.142324Coord.: 42° 30′ 55″ N, 1° 08′ 32″ E / 42.515407°N,1.142324°E / 42.515407; 1.142324
Bé Cultural d'Interès Local
Data30 octubre 2001
Identificador21029
Activitat
CategoriaAntiga església parroquial, en ruïnes
DiòcesiUrgell, arxiprestat del Pallars Sobirà
FestivitatSant Bartomeu

Sant Bartomeu de Baiasca és l'antiga església parroquial romànica del poble de Baiasca, en el terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada una mica allunyada al nord-oest del poble.

Descripció[modifica]

Només es conserva un absis, el mur de la façana i vestigis de basaments de murs. Amb aquestes restes podem saber que es tractava d'un edifici d'una sola nau, amb dos absis semicirculars, precedits de trams presbiterals. A causa del seu emplaçament, aprofitant l'estret cim del serrat, l'església presenta una orientació molt anòmala, amb els absis al Sud-oest i la façana principal al Nord-est. La porta, ben conservada, és d'arc de mig punt fet amb petites dovelles. L'aparell és de carreu irregular de pedra tosca, més ordenat al mur Nord-est que no pas a l'absis, on trobem decoració de lesenes. Es tracta d'un edifici de gran interès per la singularitat de la seva tipologia, poc freqüent a la Catalunya alt-medieval. Són del mateix tipus l'església de Sant Andreu de Llimiana, encara que més monumental, i l'església canonical de Santa Maria d'Espirà a l'Aglí, construïda al segle xii.[1]

Història[modifica]

L'única referència documental coneguda d'aquesta església data de l'any 1575, quan en la visita pastoral el visitador fa constar que s'ha de reparar el llosat de l'edifici, i a la visita del 1758 es fa constar que a Biasca hi ha una confraria de Sant Bartomeu.[1]

Les ruïnes d'aquesta església són situades al cim d'un serrat que fa la partió entre dos torrents i a prop d'un grup de bordes, a llevant del poble de Biasca. Per anar-hi cal seguir un camí des del poble de Biasca en direcció a llevant, seguint el riu, en vint minuts de caminada trobem les ruïnes, visibles des de l'arribada al poble.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Sant Bartomeu de Baiasca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica]