Sant Cristòfol (Castellbell i el Vilar)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Entitat singular de població i edifici  | |||
| Construcció | segle XI-XII, XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castellbell i el Vilar (Bages) | |||
| Localització | Barriada de Sant Cristòfol. | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 16384 | |||
-01.jpg)
Sant Cristòfol de Castellbell és una caseria i entitat de població del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca catalana del Bages.
Caseria[modifica]
Descripció[modifica]
L'edifici està situat a la part occidental del terme en una petita serra, al peu del vessant nord de Montserrat, al marge dret del torrent de Cal Cileta, tributari de la riera de Marganell. La carretera local BV-1122 comunica Sant Cristòfol amb la carretera BV-1123, entre Marganell i el Burés. A través de pistes comunica amb les carreteres comarcals BP-1121 i BP-1103 entre Montserrat i Monistrol. Hi passa el sender de gran recorregut GR-4. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Es tracta d'una construcció típicament romànica, malgrat les modificacions que sofrí al llarg del temps i que amagaren la genuïnitat de l'antiga església. Avui, gràcies a les restauracions, ha recuperat la seva fesomia.[1]
És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular situat al nord i no a sol naixent com és costum en aquestes construccions. Exteriorment l'absis és decorat amb arcuacions llombardes escarceres i lesenes. Al centre d'aquest s'obre una finestra de doble esqueixada, de mig punt i adovellada.[1]
La nau és coberta amb un embigat de fusta, que es recolza sobre tres arcs diafragmes, de mig punt. Aquesta coberta es posà al descobert al repicar el sostre i esfondrar-se la fals volta.[1] L'aparell és força regular i els carreus estan disposats en filades.[1]
Història[modifica]
Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Castellbell (Castelobello) esmentat l'any 924. l'església no surt citada fins a l'any 1294, amb el nom de Sant Cristòfol de Castellbell.[1]
És una obra de finals del segle xi o de principis del segle xii, però durant el segle xvii s'hi feren força modificacions; s'allargà la nau, s'obrí una portalada al mur de ponent i es coronà amb un campanar d'espadanya.[1]
Posteriorment s'hi adossà una rectoria que amagava gran part de l'absis i l'interior fou enguixat i cobert amb una falsa volta de canó.[1]
Aquesta església ha estat restaurada en dues etapes. Una primera s'inicià l'any 1979 i la segona el 1981. l'estat de conservació després d'aquestes restauracions és molt bo.[1]
Entitat de població[modifica]
Sant Cristòfol tenia 48 habitants censats el 2006. Celebra la festa major el segon dissabte de Juliol. Aquest poble de pagès, format per un escampall de masies centenàries, està centrat per l'església de Sant Cristòfol (segle xi), d'un romànic primitiu, d'una sola nau i absis d'arcuacions llombardes, molt modificada al segle xvii i restaurada el 1981. És també romànica, del segle xii, l'ermita de Sant Jaume, a l'extrem nord-occidental del terme, prop de Marganell, que va pertànyer al monestir de Santa Cecília de Montserrat i fou restaurada el 1958. Hi té molta anomenada el restaurant Cal Jepet, regentat fins fa uns anys per Jaume Pastallé. Al nord i al sud del poble, respectivament, s'han construït les urbanitzacions del Mas Enric i de Can Prat, en terrenys d'aquestes dues masies.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Cristòfol |