Sant Esteve de Granollers

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre l'església al municipi de Granollers al Vallès. Si cerqueu l'església al municipi de Granollers de la Plana a Osona, vegeu «Sant Esteve de Granollers de la Plana».
Infotaula d'edifici
Sant Esteve de Granollers
Sant Esteve Granollers.jpg
Dades bàsiques
Tipus església
Característiques
Estil arquitectura gòtica
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental
MunicipiGranollers
Localització Pla de l'Església. Granollers (Vallès Oriental)

41° 36′ 28″ N, 2° 17′ 11″ E / 41.607806°N,2.286471°E / 41.607806; 2.286471
Bé inventariat
Església Parroquial de Sant Esteve
Identificador IPAC: 28956
Construït S. XII, XX Mitjan
Arquitectura Gòtic
Bé cultural d'interès local
Campanar de l'Església Parroquial de Sant Esteve
Identificador IPAC: 33389
Construït S. XV
Arquitectura Gòtic
Diòcesi bisbat de Terrassa
Modifica dades a Wikidata

Sant Esteve de Granollers és una església situada al centre del municipi de Granollers (Vallès Oriental). És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Església[modifica]

Cal distingir quatre etapes estilístiques en la seva construcció: la preromànica, la romànica del s. XII, la gòtica del segle XV i la moderna del 1946. De les dues primeres esglésies no es conserva res, mentre que de la gòtica en resta el campanar. Per la part de l'exterior hi ha l'absis poligonal, la nau central (construïda amb formigó armat, paredat i maó) i grans finestrals- vidrieres. Per la part interior, tenim tres naus (la central, molt àmplia, i les laterals, molt estretes), cinc finestrals amb tres rosetons i la volta de creueria amb clau al centre.[1]

La nau central té cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats, mentre que les laterals corresponen a un baix cor allargat damunt d'elles. Es té constància també d'un gran rosetó modern als peus de l'església. El campanar té tres cossos: el primer, quadrat de paredat; una senzilla cornisa entre aquest i el segon. El segon és octogonal de paredat, amb una gàrgola a la part nord i una altra cornisa entre aquest i el següent cos. El tercer és octogonal, de carreu. Té vuit forats per a les campanes, arcs molt apuntats, decorats amb el timpà de trepanats i trilobulats. Al peu de la torre hi ha restes de l'arquivolta de l'antiga portada romànica.[1]

Campanar[modifica]

Campanar de l'església parroquial de Sant Esteve

El Campanar de l'Església Parroquial de Sant Esteve de Granollers és una obra del municipi de Granollers (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local. El campanar és l'única part que es conserva de l'església gòtica. Està format per tres cossos: el primer i més alt és de planta quadrada amb murs de paredat comú, el segon és de planta octogonal també de paredat i amb carreus a les cantonades. Pel que fa al tercer cos, separat del segon mitjançant una fina cornisa, es manté la planta octogonal amb murs de paredat carreuat, els buit de proporció vertical i arc lleugerament apuntat, amb traceria lobulada a l'intradós de l'arc. En la imposta de l'arrencada dels arcs també hi ha una cornisa. El conjunt està rematat per una coberta plana i coronat per una balustrada. Al capdamunt hi ha una estructura de ferro que suporta les campanes. La torre té 34 m d'alçada.[2]

Història[modifica]

L'església de Sant Esteve, originàriament l'edifici més notable de la població, es bastí el segle XII, amb l'absis mirant a orient (fet normal en les esglésies romàniques), en la mateixa orientació que la del segle XV, tot i que aquesta última era molt més gran (les dimensions del temple gòtic equivalien a les actuals). Entre el s. XVII i el s. XVIII, es construïren diverses capelles i la sagristia.[1] Aquest temple gòtic tenia com a elements interiors més destacats l'altar del Roser, d'estil renaixentista barroc, datat el 1635, l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc, el de Sant Isidre, barroc, la creu processional del 1555, la custòdia del 1561, i el gran retaule de Sant Esteve (1497) a l'altar major, obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuada, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Des del 1917 es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

El 1936, l'església, un cop cremada, fou destruïda. El 6 d'abril de 1941, obra de l'arquitecte J. Boada i Barba, es col·locà la primera pedra i el 25 d'agost del 1946 va tenir lloc la inauguració. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitrallas, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple.[1] El campanar fou consolidat i restaurat en la dècada dels anys 1970. El Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, el restaurà i consolidà l'any 1991.[2] Durant les excavacions fetes entre el 1940 i el 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual, es va poder precisar l'àmbit de l'església romànica del segle XII, de la qual va restar intacte fins al 1936 un portal romànic, l'anomenat portal petit, quina imatge recolliria també l'any 1915 Josep Salvany i Blanch. Aquesta església anava des de la ratlla del campanar fins a l'inici del presbiteri de l'església gòtica i fou aterrada a mesura que s'anava completant l'església gòtica. L'àmbit de l'església romànica i el de la gòtica eren als peus de l'església actual, entre el campanar, que era a l'esquerra de la porta principal, i el mur oposat al presbiteri, on ara hi ha la porta principal. Actualment, l'únic vestigi que queda "in situ" de l'antiga església gòtica de Sant Esteve, bastida en el segle XV sobre l'edifici romànic, és una torre de 34 metres d'altura que consta de tres cossos, el primer de planta quadrada i els altres octogonals, amb finestrals de triceria trilobulada gòtica, coronat per una barana amb motius entrellaçats.[3]

L'època de més esplendor fou als segles XVI-XVII-XVIII, que corresponen al moment de creixença de la vila. El campanar és del segle XV i recorda als barcelonins de la plaça del Pi. El forjat que suporta el campanar és obra de Pidueta.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Sant Esteve de Granollers». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Sant Esteve de Granollers». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
  3. Conèixer Catalunya. L'església Parroquial de Sant Esteve

Bibliografia complementària[modifica]

  • BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
  • PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
  • DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Esteve de Granollers Modifica l'enllaç a Wikidata