Sant Feliu de Canovelles
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Església i església parroquial  | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Canovelles (Vallès Oriental) | ||||
| Lloc | Carrer de Sant Fèlix | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Id. IPAC | 28510 | ||||
| Activitat | |||||
| Diòcesi | bisbat de Terrassa (parròquia de Sant Feliu de Canovelles) | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
.jpeg?lang=ca)
Sant Feliu de Canovelles és una església parroquial de la localitat homònima (Vallès Oriental), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]La primera referència documental és del 1072, a la venda d'un alou feta per Berenguer Gislabert. Posteriorment, consta que Bernat Vall, clergue de Canovelles, i Jaume Cot, de Sant Mamet de Corró d'Amunt, van fundar un benefici a l'altar de Sant Joan. El 1334, Bernat Vall en fundà un altre a l'altar de Santa Maria. Al segle xiv hi hagué diverses visites pastorals que donen notícia de diversos altars i retaules que s'hi anaren afegint i de les reformes que s'hi van practicar. Fins al segle xvi, el rector de Canovelles tenia el privilegi de presentar el de Santa Maria de Belulla per a la seva acceptació.[2]
Cap al 1500, es va construir un pas de comunicació entre l'església i la masia de Can Magarola o Castells, el que va motivar que desaparegués l'absidiola nord. El 1678, Jeroni de Magarola fou autoritzat a construir-hi una tribuna a l'interior de l'església, que encara es conserva. El 1965 es va refer l'absidiola sud, de la qual es conservaven els fonaments, juntament amb el campanar.[2]
Descripció
[modifica]Es tracta d'una església romànica del segle xiii, construïda sobre el temple documentat el segle xi. L'aspecte actual correspon a la rehabilitació dels anys 1960. Consta d'una sola nau amb absis semicircular i una absidiola al costat de migdia. El campanar és d'espadanya doble. L'absis principal i l'absidiola tenen una doble finestra esqueixada centrada i estan decorades a l'exterior amb arcuacions d'estil llombard emmarcades amb lesenes als extrems.[1]
A la façana de migdia s'hi ha una làpida romana encastada al parament sobre una de les finestres de doble esqueixada, dedicada a L. Parcius Partenius, i també una petita portada d'arc adovellat, actualment tapiada. A la façana de tramuntana s'hi veuen senyals evidents d'haver-s'hi enderrocat l'absidiola lateral esquerra. A ponent el mur exterior té un aparell a base de grans carreus que pot correspondre a la primitiva església, on s'hi situa una antiga porta, actualment tapiada.[1]
El portal principal sobresurt de la façana i és una obra del romànic tardà, fet de carreus ben escairats i de coloració grisenca. Està emmarcat per un fris escacat i una motllura cilíndrica que forma fines columnes de petits capitells coronats per un ràfec en forma d'àbac. L'arcada és de doble arquivolta, amb motllures escacades i torals que arrenquen d'àbacs escacats sobre capitells amb temes zoomòrfics i vegetals. Alguns d'aquests capitells tenen carasses als vèrtexs. Les dues columnes de fust més gruixut estan acanalades i són les úniques proveïdes de bases, actualment molt desgastades. Sobre la portalada s'hi obre una finestra geminada.[1]
A l'interior, tot l'aparell queda vist llevat de la volta de canó seguit de la nau central, que és arrebossada. El temple conserva dos quadres de grans dimensions, del 1750, que representen l'Assumpció de la Mare de Déu i la Puríssima; també hi ha dues taules procedents d'un retaule amb sant Llorenç i sant Esteve del segle xvii. L'1 d'abril del 1872 hi fou dipositada la imatge de la Verge de Bellulla, una talla atribuïda a l'escultor Bartomeu (segle xiii), que desaparegué a l'inici de la Guerra Civil i fou substituïda per una reproducció.[1]
El temple es troba tancat dins un barri, al qual s'hi accedeix pel carrer de l'Església a través d'unes escales de pedra picada i una porta de ferro emmarcada per dues columnes rectangulars amb capitell motllurat coronat per un pinacle amb esfera de pedra.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 «Esflésia parroquial de Sant Feliu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 «Sant Feliu de Canovelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
Enllaços externs
[modifica]
- «Església de Sant Fèlix». Coneguem Canovelles. Ajuntament de Canovelles.