Sant Feliu de Codines

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSant Feliu de Codines
Escut de Sant Feliu de Codines
Escut de Sant Feliu de Codines
Stfelicodines2.jpg
Vista general de la vila

Localització
Localització de Sant Feliu de Codines respecte del Vallès Oriental.svg
41° 41′ 19″ N, 2° 09′ 53″ E / 41.6885036°N,2.1646769°E / 41.6885036; 2.1646769
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Oriental
Entitats de població 44
Població
Total 5.968 (2016)
• Densitat 397,87 hab/km²
Gentilici Codinenc, codinenca
Geografia
Superfície 15 km²
Altitud 480 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Pere Pladevall i Vallcorba
Indicatius
Codi postal 08182
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08210
Codi IDESCAT 082107
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Sant Feliu de Codines és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental. Està situat en el sector nord-occidental de la comarca, al límit amb la comarca del Moianès (al nord) i la del Vallès Occidental, a ponent.

Història[modifica]

El nom de Sant Feliu ja apareix l'any 1059 quan Mir Geribert i la seva esposa Guisla foren nomenats barons de Montbui pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell. Aquests van ser els primers senyors feudals, que van ocupar una baronia que s'estenia al llarg i ample d'una extensa contrada a la qual pertanyien, entre d'altres, els actuals municipis de Sant Feliu, Bigues i Riells, l'Ametlla del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana.

Amb el pas dels segles, Sant Feliu es va constituir en l'enclavament més important de tots els que conformaven aquesta baronia, tant en nombre d'habitants com en producció artesanal. Això va provocar que els habitants de Sant Feliu es plantegessin la independència respecte de la baronia de Montbui.

Després de molts litigis, i aprofitant una conjuntura favorable, es va obtenir del rei Carles IV, l'any 1793, el títol de Vila a la parròquia de Sant Feliu de Codines, encara que aquesta concessió no va poder ser efectiva fins al dia 8 de desembre de 1799, data en què es van poder reunir els 25.000 rals de billó que es demanaven per accedir a aquella petició.

La població va créixer al voltant de l'església parroquial, on es va formar el barri de la Sagrera (que vol dir "terra sagrada"). Actualment, aquesta zona encara conserva els carrerons estrets i algunes edificacions típiques de segles passats. A poc a poc el poble va anar creixent i, paral·lelament al barri de la Sagrera, es van formar altres barris importants del nucli urbà, com el Serrat de Vic i la Venderia o Revenderia. Aquest últim s'estenia per la carena de l'altra banda del torrent de l'Escletxa, que passava pel mig del poble.

Al llarg del temps es va anar creant una intensa rivalitat entre els dos barris, fins al punt que el de la Venderia, el 1796, va construir el seu propi campanar per posar-hi "rellotge de quarts y horas, (...) ab sas campanas".

Òbviament, va desaparèixer aquesta picabaralla i aquells dos barris es van unir físicament, per mitjà de la urbanització de la plaça i més tard, també, amb l'obertura de la Travessia. A partir d'aquest fet es van anar formant altres barris i zones residencials fins a conformar l'actual vila de Sant Feliu de Codines, característica per la seva situació dalt d'una carena.

Des de finals del segle XIX, aquestes zones residencials es van anar incrementant gràcies a l'arribada de gent que ha preferit l'entorn natural de Sant Feliu al brogit de les ciutats.

El clima sec gairebé exclusiu de què gaudeix Sant Feliu en l'entorn on està enclavat, el seu entorn natural i la proximitat a grans ciutats són els principals factors que van fomentar un nou estil de vida, de tipus residencial, a finals del segle XIX.

Sant Feliu de Codines amb Sant Sadurní al darrere
Vista de la vila

Bandera[modifica]

La bandera del municipi va ser aprovada el 15 de febrer de 2005, i té el següent format: Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blau clar, amb dues bandes iguals juxtaposades, blanca la superior i groga la inferior, de gruix conjunt 7/40 de l'alçària del drap.[1]

Persones il·lustres[modifica]

Un personatge il·lustre que va visitar el poble fou Antoni Gaudi. A Sant Feliu, hi va deixar l'empremta amb el disseny de l'estendard de l'Orfeó Feliuà, que està exposat al Museu Municipal Can Xifreda.[2] El Doctor Bartomeu Robert va ser un altre personatge que va gaudir del clima benigne de Sant Feliu, fins al punt que comentava que Sant Feliu era el millor poble del Vallès i recomanava a molts dels seus malalts que hi passessin llargues temporades per guarir de les seves malalties.

Entre altres visitants il·lustres també cal destacar el pas del filòleg Pompeu Fabra, dels polítics Manuel Carrasco i Formiguera, i Francesc Cambó, i de l'eclesiàstic i pensador Jaume Balmes, que va escriure a la masia del Prat de Dalt (pertanyent a Caldes de Montbui, però molt lligada a Sant Feliu de Codines) la seva coneguda obra El Criterio.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
9 19 41 618 1.746 2.906 2.838 2.361 2.450 2.755
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.459 2.445 2.347 2.357 2.731 2.998 3.313 3.549 3.737 3.897
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.007 4.115 4.290 4.715 5.027 5.412 5.620 - 6.105 5.900
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Entitats[modifica]

Referències[modifica]

  1. «DOGC» (en català). Generalitat de Catalunya, 07-03-2005.
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 106. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Sant Feliu de Codines
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Feliu de Codines Modifica l'enllaç a Wikidata