Sant Ferriol

Sant Ferriol
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
	42° 11′ 41″ N, 2° 42′ 52″ E / 42.194613°N,2.714316°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Garrotxa
Capital	Juïnyà
Població humana
Població	245 (2025) (5,81 hab./km²)
Llars	27 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	42,2 km²
Banyat per	Ser i Fluvià
Altitud	146 m
Limita amb	Beuda ; Mieres ; Santa Pau ; Sant Jaume de Llierca ; Argelaguer ; Sant Miquel de Campmajor ; Maià de Montcal ; Serinyà ; Besalú ; Sales de Llierca
Organització política
• Alcalde	Albert Fàbrega i Sánchez (2015–)
Identificadors descriptius
Codi postal	17850
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17162
Codi IDESCAT	171621
Lloc web	santferriol.cat

Sant Ferriol és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Fins al 1930 s'anomenà la Parròquia de Besalú, perquè depenia eclesiàsticament de la parròquia besaluenca.^[1]^[2]^[3]

Geografia

Llista de topònims de Sant Ferriol (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El municipi està format per petits nuclis de població escampats per les valls dels rius Fluvià i Ser, la riera de Junyell, i de les muntanyes de les serres del Torn i la serra del Mor. El terme municipal envolta el de Besalú per ponent, pel sud i per llevant.

Les comunicacions, excepte el sector nord-est, que és travessat per la carretera N-260 de Figueres a Olot, i del de llevant, per on passa la C-66 de Banyoles a Besalú, són molt dificultoses, fet que ha afavorit l'èxode rural. Des del Torn, però, hi ha una carretera cap a Mieres i Sant Miquel de Campmajor i Banyoles.

Sales de Llierca	Beuda	Besalú
Argelaguer		Maià de Montcal Serinyà
Santa Pau	Mieres	Sant Miquel de Campmajor

Els veïnats

El municipi està molt disseminat i tradicionalment repartit en diferents veïnats, alguns dels quals ara estan deshabitats. El veïnat de Sant Ferriol (Fornells de Besalú) dona nom al municipi i n'havia estat considerat el cap, i també trobem els pobles del Torn (el més important pel que fa a nombre d'habitants), Fares, Juïnyà i la Miana, a part dels veïnats d'Ossinyà i el Mor.

Història

Totes aquestes entitats de població havien estat municipis independents després de l'abolició del règim senyorial el primer terç del Segle XIX, fins que van conformar l'actual municipi l'any 1857.^[4]^[2]

Tots els antics termes d'aquest municipi havien estat de la Vegueria de Besalú fins al Decret de Nova Planta. Després de 1714 van passar a formar part del Corregiment de Girona. Ara bé, a principis del S. XIX el terme antic corresponent a la Parròquia de Besalú estricta va passar a formar del nou Corregiment de Figueres (segregat del Corregiment de Girona, també n'hi va passar a formar part el terme de Besalú).^[3]

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
26	20	27	279	263	1.120	1.032	966	786	789

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
868	722	637	574	506	310	221	185	201	201

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
188	177	196	204	198	194	216	236	222	240

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
231	245	236	256	233	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Entitat de població	Habitants (2025)
el Torn	81
Sant Ferriol	72
Juïnyà	39
Fares	30
Ossinyà	17
la Miana	9
el Mor	0
Font: Idescat

Llocs d'interès

Santuari de San Ferriol. Gòtic tardà del segle xvii, encara que documentat des de l'any 1495
Santuari de la Mare de Déu de Colell. Segle XVII
Església de Sant Fruitós d'Ossinyà. Romànica del segle xii
Església de Sant Miquel de la Miana. Romànica
Església de Sant Silvestre del Mor

Bibliografia

Volum 18 (2004) La Gran Enciclopèdia en català Barcelona. Edicions 62 ISBN 84 297 5446 6
Volum 3 (2005) El meu País, Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona: Edicions 62 ISBN 84 297 5570 5

Referències

↑ «Sant Ferriol | enciclopedia.cat». Arxivat de l'original el 2026-02-15. [Consulta: 27 febrer 2026].
1 2 Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
1 2 Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1960). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
↑ «Población de Sant Ferriol». Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. Institut Nacional d'Estadística (INE).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Ferriol

Pàgina web de l'Ajuntament Arxivat 2006-08-18 a Wayback Machine.
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Hotel Rural Can Jou Arxivat 2015-08-11 a Wayback Machine.

[1] «Sant Ferriol | enciclopedia.cat». Arxivat de l'original el 2026-02-15. [Consulta: 27 febrer 2026].

[:0-2] 1 2 Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.

[:1-3] 1 2 Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1960). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[4] «Población de Sant Ferriol». Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. Institut Nacional d'Estadística (INE).

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	BNE (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)