Sant Ignasi de Loiola (església de Betlem)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaSant Ignasi de Laiola
Església Betlem sant Ignasi de Loiola.jpg
Tipus escultura
Artista Andreu Sala
Data creació c. 1960
Estil Barroc
Material Pedra
Ubicació (Barcelona)
Modifica dades a Wikidata

L'escultura de Sant Ignasi de Loiola és una obra atribuïda a l'escultor barroc català Andreu Sala (1627 - 1700)[1] que va ser construïda l'any 1690. Està situada al costat esquerre de la porta principal de l'església de Betlem, a la Rambla de Barcelona. I justament a l'altra banda de la porta hi trobem una altra obra del mateix artista, en aquest cas l'escultura de Sant Francesc de Borja. [2]

Descripció i estil[modifica | modifica el codi]

L’escultura de Sant Ignasi de Loiola és una estàtua exempta, de cos sencer, i dempeus, feta l’any 1690 amb les característiques pròpies de l’art barroc. El material utilitzat és la pedra i forma part de l’entrada de l'antiga església dels jesuïtes, just a l'esquerra de la porta, a la façana principal de l’edifici que dóna al carrer del Carme. Als seus costats l’emmarquen dues columnes salomòniques, molt típiques d'aquest estil escultòric català, el capitell de les quals són d’ordre compost, i està situat damunt d’una lleixa alçada decorada amb formes geomètriques.[3] El Sant està representat amb les seves característiques per poder-lo reconèixer per la iconografia: l’hàbit de sacerdot o la casulla i el llibre sagrat al braç dret. L’altre el té aixecat al cel, mirant en la mateixa direcció, dóna la sensació de voler alçar-se. Al cap hi porta l'aurèola sagrada.

Sant Ignasi de Loiola a l'Església de Betlem. A l'esquerra de la porta principal.

L’escultura barroca a Catalunya va passar per diferents etapes, sent un estil molt important dins la història catalana. Per començar va canviar del classicisme de l’autor Agustí Pujol cap a la influència berninesca d’Andreu Sala a finals del segle XVII. Els temes segueixen sent religiosos, amb la diferència de transformar el caràcter narratiu en direcció als monuments dedicats a les devocions de la Verge o dels Sants.[4]

Context històric[modifica | modifica el codi]

Façana de l'església de Betlem de Barcelona amb les escultures de Sant Francesc de Borja i Sant Ignasi de Laiola

El fet de tenir el privilegi d’ocupar un lloc a l’entrada principal de l’església l’escultura del Sant Ignasi de Loiola és per l'amistat que li tenia a la ciutat de Barcelona i al revés. Va ser a la Rambla, l’església de Betlem una de les més importants, on es van formar les primeres institucions sel moviment jesuïta a Barcelona. Per aquest fet, després que l’antiga església s’incendiés l’any 1671, el 1680 va començar la construcció de l’actual edifici, presidit per un jesuïta, el pare Tort i en Dídac de Lacarse. L’escultura d’aquest sant va ser encomanat precisament per aquest projecte, ja que el mateix any que es va acabar la façana principal, el 1690, també es va fer l’estàtua, juntament amb la del Sant Francesc de Borja.[5][6]

Aquesta obra va ser dedicada a Iñigo de Loiola (Loiola, Azpeitia, Guipúscoa, 1491 - Roma, 1556), fundador de la Companyia de Jesús, un orde religiós més conegut amb el nom de jesuïtes, és venerat com a sant per l'església catòlica i va ser canonitzat amb el nom d’Ignasi de Loiola.[7] La ciutat de Barcelona hi va tenir una gran influencia en la seva vida on va viure alguns anys i també va ser una de les ciutats on va estudiar, sent el seu objectiu sempre esdevenir sacerdot. Per Barcelona cada vegada que ell hi va estar, encara que de passada, té una gran importància històrica. Així, per exemple, la segona vegada que hi va estar va ser agredit i una bona amiga seva, Agnès Pasqual, li va aconseguir un bon metge i un matalàs perquè es curés. Precisament aquest matalàs se'l van guardar l’església de Betlem i ara el tenen sota un altar.[7][8]

El segle XVI, és un moment molt important en història de la religió, ja que a tota Europa apareix una gran divisió dins el cristianisme. Per una part la fe catòlica continua reconeixent al Papa com a gran autoritat i per una altra banda, la protestant, que al seu torn se subdivideix i adopta una sèrie de grups i sectes, totalment al marge de l'autoritat papal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José. Escultura Barroca en España. 1600-1770. Cátedra S.A., 1983. Pàgina 332.
  2. CIRICI, A. Barcelona pam a pam. Comanegra, 2012. Pàgines 108-110
  3. MARTÍ BONET, Josep M.; FIGUEROLA, Pere-Jordi. Betlem. Quatre Segles a 'la Rambla' de Barcelona. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona, 1993
  4. «Arquitectura i escultura barroques». Web. Generalitat de Catalunya, 2012 [Consulta: Maig 2014]
  5. CIRICI, A. Barcelona pam a pam. Comanegra, 2012. Pàgines 108-110.
  6. MARTÍ BONET, Josep M.; FIGUEROLA, Pere-Jordi. Betlem. Quatre Segles a 'la Rambla' de Barcelona. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona, 1993. Pàgines 42-44.
  7. 7,0 7,1 La Vida de San Ignacio de Loyola. Web. Jesuit: New Orleans Province. [Consulta: Maig 2014]
  8. MARTÍ BONET, Josep M.; FIGUEROLA, Pere-Jordi. Betlem. Quatre Segles a 'la Rambla' de Barcelona. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona, 1993. Pàgines 4-12.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • CIRICI, A. Barcelona pam a pam. Comanegra, 2012.
  • MARTÍ BONET, Josep M.; FIGUEROLA, Pere-Jordi. Betlem. Quatre Segles a de Barcelona. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona, 1993
  • MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José. Escultura Barroca en España. 1600-1770. Cátedra S.A., 1983.

Coord.: 41° 22′ 59″ N, 2° 10′ 17″ E / 41.3831°N,2.17125°E / 41.3831; 2.17125