Sant Iscle i Santa Victòria (Serra de Daró)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Iscle d'Empordà
Església de Sant Iscle d'Empordà.jpg
Dades
TipusEsglésia parroquial catòlica modifica
ConstruccióSegles XII, XVII, XIX
Característiques
Estil arquitectònicRomànic, barroc
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
Comarcael Baix Empordà
MunicipiSerra de Daró modifica
 42° 01′ 56″ N, 3° 03′ 25″ E / 42.032241°N,3.056988°E / 42.032241; 3.056988Coord.: 42° 01′ 56″ N, 3° 03′ 25″ E / 42.032241°N,3.056988°E / 42.032241; 3.056988
BCIL
IdentificadorIPAC: 7422
Activitat
Diòcesibisbat de Girona modifica  (parròquia de Sant Iscle d'Empordà) modifica
Religiócatolicisme modifica

L'església de Sant Iscle d'Empordà, també coneguda com de Sant Iscle i Santa Victòria o Sant Iscle i Santa Julita,[1] es troba al lloc més elevat de Serra de Daró, a l'extrem oposat de la torre medieval que també es conserva.[2]

Descripció[modifica]

És un edifici de dos naus, una romànica amb absis de planta semicircular, i una altra posterior afegida al costat nord, amb capçalera rectangular; ambdues es comuniquen per un gran arc rebaixat que té la data del 1632.[2] L'edifici fou s'obrealçat i fortificat i conserva les espitlleres.[2] A l'interior, la nau romànica és coberta amb volta de canó apuntada i semiesfèrica a l'absis.[2] L'arc triomfal és sostingut per dues columnes cilíndriques amb capitells esculpits amb figures d'animals fantàstics, el de l'esquerra, i motius vegetals i una màscara, el de la dreta.[2] La porta d'accés es troba al mur meridional i és d'estil barroc.[2] Presenta una obertura rectangular amb una inscripció a la llinda, i un frontó amb una fornícula a l'interior i semiesferes decorades a la part exterior.[2] En aquest mur hi ha obertures de dimensions i distribució diversa.[2] L'absis presenta una decoració exterior d'arcuacions cegues i una obertura atrompetada.[2] El campanar, possiblement del segle XIX, és d'espadanya de dos ulls i es troba al costat de migdia, a tocar de l'absis.[2]

Història[modifica]

L'any 1123 va ser consagrada l'església de Sant Iscle d'Empordà pel bisbe Berenguer de Girona, segons costa documentalment.[1] De la construcció romànica, actualment només se'n conserven la nau meridional i l'absis.[1] Durant la primera meitat del segle XVII van efectuar-s'hi importants obres de remodelació i engrandiment, d'acord amb les nombroses inscripcions relatives aquest període que apareixen a diversos llocs del temple (1632, 1633,1634,1635 i 1640).[1] El conjunt va ser fortificat, i es va elevar la construcció fins al doble de la seva alçària original. El campanar correspon a una reforma encara posterior, possiblement del segle XIX.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Iscle i Santa Victòria
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Església de Sant Iscle i Santa Julita». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 «Església de Sant Iscle d'Empordà». Romànic Obert. [Consulta: 18 gener 2014].