Sant Jaume de Timor
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle XII | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnós | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 586 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere dels Arquells (Segarra) | |||
| Lloc | Timor | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 33146 | |||
Sant Jaume de Timor és una església del despoblat homònim, prop del poble de Sant Pere dels Arquells (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Història
[modifica]Esmentada per primera vegada en les llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles xi i xii, va pertànyer a aquest bisbat fins al 1957, quan passà a formar part del de Solsona.[1]
La referència directa més antiga és del 1133, quan Guillem Dalmau de Cervera, senyor del castell, hi va deixar 10 morabatins per a l'obra de l'eglésia, manant a més que hi donessin la ¼ part d'unes vinyes, i que els seus marmessors compressin alous amb el que restés per repartir dels seus béns mobles per tal de fundar-hi un benefici amb un prevere que cantés misses per la salvació de la seva ànima i la de la seva muller.[2] El 1147 fou jurat el testament sacramental de Ramon de Timor sobre l'altar de Sant Joan quod est situm in ecclesia Sancti Iacobi kastri Timor. El primer capellà o rector conegut fou Joan, que el 1167 signà el testament de Pere de Llindars, que va fer un llegat de 10 mitgeres d'ordi a l'església, la meitat per a l'obra i l'altra meitat per a què el clergue hi digués misses. El 1173 va rebre un llegat de 100 sous per a l'obra de Guillem de Cervera, i el 1182 un de 2 sous de Berenguer de Bellestar.[2]
En el repartiment de les dècimes per a les croades dels anys 1279 i 1280 es reconeix que Sant Jaume de Timor tenia una categoria impositiva superior a la de la propera parròquia de Sant Antolí, però al segle xiv es convertí en sufragània d'aquesta.[2]
Descripció
[modifica]És un temple d'una sola nau amb volta de canó de perfil apuntat que arrenca d'una cornisa, actualment esfondrada i teulada a doble vessant. L'absis semicircular ha desaparegut i ha estat substituït per un espai de planta quadrada obert a la nau mitjançant un arc presbiteral de mig punt, avui també desaparegut. A la banda de ponent, un espai d'amplada i alçada més reduït és cobert amb una volta de canó apuntada que suportava el cor.[2][1]
A la façana sud, hi ha la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat, damunt la qual hi ha una finestra amb amb llinda paredada. A la façana est, el santuari, més baix que la nau i cobert amb un sol pendent, és il·luminat per una petita finestra amb llinda situada al sud. A la façana oest, es troba el cementiri, que abraça el temple fins a arribar a la porta. Hi ha un campanar d'espadanya d'un sol ull situat al carener de la façana de ponent, molt deteriorat. L'aparell emprat és de carreus gairebé sense escairar i irregulars, disposats en filades desordenades.[2][1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Sant Jaume de Timor». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 Bach i Riu, Antoni; Puigferrat i Oliva, Carles; Solé i Benito, Xavier. «Sant Jaume de Timor (Sant Antolí i Vilanova)». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
