Sant Joan de Caselles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Sant Joan de Caselles
Imatge
Dades
TipusCapella Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegles XI-XII
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCanillo (Andorra) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarretera general, 2 Modifica el valor a Wikidata
 42° 34′ 15″ N, 1° 36′ 28″ E / 42.5708°N,1.6078°E / 42.5708; 1.6078Coord.: 42° 34′ 15″ N, 1° 36′ 28″ E / 42.5708°N,1.6078°E / 42.5708; 1.6078
BIC Andorra
Data16/07/2003
IdentificadorFitxa 19
Plànol
Plan Saint-Jean Caselles sans titre-fr.svg
Activitat
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Sant Joan de Caselles és una església romànica situada a la parròquia de Canillo, a Andorra. És a tocar de la carretera que porta d'Andorra la Vella al Pas de la Casa, a la sortida del nucli urbà de Canillo.

Història[modifica]

Tot i que l'església és força més antiga, no se'n troben les primeres notícies documentals fins a l'any 1312, quan hom l'esmenta com a depenent de Sant Miquel de Prats, església situada també a la mateixa parròquia de Canillo. El lloc de Caselles és esmentat molt abans, el 1162.

Edifici[modifica]

Sant Joan de Caselles en una imatge de 1882

És un dels edificis cabdals de l'art romànic andorrà. La seva planta és trapezoïdal, amb un únic absis al nord, a la part més estreta de la nau. Aquest absis exteriorment és llis i únicament presenta una petita finestra de mig punt. Interiorment és cobert per una volta de quart d'esfera. Està separat de la nau per una reixa.

El campanar es troba separat de la nau, i és aquest un cas excepcional en el romànic andorrà. És un bell exemplar romànic, de planta quadrada, potser la part més característica de l'edifici. La part inferior és cega i més amunt hi ha tres pisos de finestres: el primer amb tres obertures de mig punt, en tres dels cantons. El segon nivell d'obertures és format per quatre obertures, tres de geminades; el tercer nivell és similar a aquest. És rematat per una coberta a quatre aigües.

L'edifici té també dos porxos, un al cantó del campanar i des d'aquest fins al mur dels peus de la nau. El segon és comunicat amb el primer per una porta.

La data de la seva construcció és incerta, potser de mitjan segle xii o, molt probablement, anterior.

Mobiliari[modifica]

Retaule dedicat a sant Joan evangelista

L'església guarda restes importants d'una majestat d'estuc, descoberta en la campanya de restauració de 1963. Això va permetre localitzar el lloc de la seva ubicació originària, en un dels murs de la nau, i destapar la decoració mural que envoltava l'escultura: a la part superior el sol i la lluna, i a l'inferior Esteve i Longí, el primer amb una galleda i una canya i el segon amb una llança. Aquestes pintures descriuen el passatge evangèlic del calvari: Stephanon, que dona beure a Jesús, el centurió Longinus, que li clava la llança al cor, i la lluna i el sol mig tapat, que ens recorden que la terra es cobrí de tenebres en expirar Jesús.

A l'absis, encara es troba el retaule gòtic atribuït a un tal mestre de Canillo, dedicat a sant Joan Evangelista, del 1525. El retaule té cinc carrers, el central ocupat per una imatge també antiga del sant titular de l'església i els quatre laterals amb escenes de la vida de sant Joan Evangelista. A la predel·la es veuen escenes de la Passió.

Finalment, cal destacar una reixa de ferro forjat i la decoració, d'època romànica, pintada en els llistons que dissimulen les juntes de la fustamenta de la coberta.

El Cris Majestat

Majestat estuc es una combinació entre dues tècniques i dos tipus de materials differents. El crist està situat damunt un mural, marcat per diferents ornaments. Un dels materials que es va utilitzar per crear el crist es l'estuc, d'aquí el nom sa majestat estuc. Aquest material és dur pero a la vegada molt delicat, es trenca fàcilment lo que fa que sigui dificil treballa amb aquests. L'estuc es una barrejar entre guix molt fi, aigua i cola animal. S'utilitzaven fulles de pi perquè el material tingues mes consistencia tot i fer-lo més groller. Tot i que el material té moltes característiques semblans les tecnhiques son totalment differents. Trobem dues tècniques. La primera, l'emmotllament, es realitzaria gràcies a un motlle i l’ho que vindria a ser l'estuc. La técnica consistiría a agafa un motlle, amb la forma ja modelada, i introduir l'estuc dins del motlle i espera que sequi. L’altre tecnica seria el modelatge. Consistiria en modela directament la forma que volem aconseguir. Malaudarament no es clar amb quina de les dues tècniques van crear El Crist l'estuc. Sa majestat l'estuc que trobem avui en dia a sant joan de caselles està molt mutilat pero això no ens impedeix de poder-lo analitzar amb detall. Podem observa, al fragment dels turmells,  una túnica llarga anomenda manicat on es creu que el color era un gris rosat, actualment poc visible. A l’alçada de l'espatllat es pot observa un plecs que simulen el frunzit de la roba. De les mans només ens queda una part dels dits de la mà esquerra i un fragment de canell dret. El cap s’encona a un nimbe circular que sobresurt. Les fraccions de la cara son dures pero al mateix temps amb expressivitat. Sa de saber que el desgast de la figura fa que no puguem concreta exactament com era però ho podem deduir segons les marques que per sort es veuen encara avui dia.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan de Caselles
  • Guillamet, Jordi; Pladevall, Antoni; Vigué, Jordi. Catalunya Romànica. Vol. VI. L'Alt Urgell, Andorra. Barcelona: Enc. Catalana, 1992. ISBN 84-7739-457-1. 
  • GARCIA, Mireia. El romànic a Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella, 2012.

Vegeu també[modifica]