Sant Joan de Caselles

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Sant Joan de Caselles
Església de Sant Joan de Caselles - 6.jpg
Dades bàsiques
Tipus església
Construït segles XI-XII
Característiques
Estil arquitectura romànica
Ubicació
País Andorra
Parròquia Canillo
Localització Carretera general, 2

42° 34′ 15″ N, 1° 36′ 28″ E / 42.57083333°N,1.60777778°E / 42.57083333; 1.60777778
Bé d'interès cultural
Declaració 16/07/2003
Identificador Fitxa 19
Modifica dades a Wikidata

Sant Joan de Caselles és una església romànica situada a la parròquia de Canillo, a Andorra. És a tocar de la carretera que porta d'Andorra la Vella al Pas de la Casa, a la sortida del nucli urbà de Canillo.

Història[modifica | modifica el codi]

Tot i que l'església és força més antiga, no se'n troben les primeres notícies documentals fins a l'any 1312, quan hom l'esmenta com a depenent de Sant Miquel de Prats, església situada també a la mateixa parròquia de Canillo. El lloc de Caselles és esmentat molt abans, el 1162.

Edifici[modifica | modifica el codi]

És un dels edificis cabdals de l'art romànic andorrà. La seva planta és trapezoïdal, amb un únic absis al nord, a la part més estreta de la nau. Aquest absis exteriorment és llis i únicament presenta una petita finestra de mig punt. Interiorment és cobert per una volta de quart d'esfera. Està separat de la nau per una reixa.

El campanar es troba separat de la nau, i és aquest un cas excepcional en el romànic andorrà. És un bell exemplar romànic, de planta quadrada, potser la part més característica de l'edifici. La part inferior és cega i més amunt hi ha tres pisos de finestres: el primer amb tres obertures de mig punt, en tres dels cantons. El segon nivell d'obertures és format per quatre obertures, tres de geminades; el tercer nivell és similar a aquest. És rematat per una coberta a quatre aigües.

L'edifici té també dos porxos, un al cantó del campanar i des d'aquest fins al mur dels peus de la nau. El segon és comunicat amb el primer per una porta.

La data de la seva construcció és incerta, potser de mitjan segle XII o, molt probablement, anterior.

Mobiliari[modifica | modifica el codi]

Retaule dedicat a sant Joan evangelista

L'església guarda restes importants d'una majestat d'estuc, descoberta en la campanya de restauració de 1963. Això va permetre localitzar el lloc de la seva ubicació originària, en un dels murs de la nau, i destapar la decoració mural que envoltava l'escultura: a la part superior el sol i la lluna, i a l'inferior Esteve i Longí, el primer amb una galleda i una canya i el segon amb una llança. Aquestes pintures descriuen el passatge evangèlic del calvari: Stephanon que dóna beure a Jesús, el centurió Longinus que li clava la llança al cor, i la lluna i el sol mig tapat, que ens recorden que la terra es cobrí de tenebres en expirar Jesús.

A l'absis, encara es troba el retaule gòtic atribuït a un tal mestre de Canillo, dedicat a sant Joan Evangelista, del 1525. El retaule té cinc carrers, el central ocupat per una imatge també antiga del sant titular de l'església i els quatre laterals amb escenes de la vida de sant Joan Evangelista. A la predel·la s'hi veuen escenes de la Passió.

Finalment, cal destacar una reixa de ferro forjat i la decoració, d'època romànica, pintada en els llistons que dissimulen les juntes de la fustamenta de la coberta.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan de Caselles Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Guillamet, Jordi; Pladevall, Antoni; Vigué, Jordi. Catalunya Romànica. Vol. VI. L'Alt Urgell, Andorra. Barcelona: Enc. Catalana, 1992. ISBN 84-7739-457-1. 
  • GARCIA, Mireia. El romànic a Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella, 2012.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]