Sant Joan de Gràcia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Sant Joan de Gràcia
FaçanaSantJoan.jpg
Dades bàsiques
Tipus església
Arquitecte Francesc Berenguer i Mestres
Característiques
Estil arquitectura eclèctica
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Districte Gràcia

41° 24′ 19″ N, 2° 09′ 25″ E / 41.40521389°N,2.15699167°E / 41.40521389; 2.15699167
Bé cultural d'interès local
Identificador 41314
Modifica dades a Wikidata

Sant Joan de Gràcia és una església eclèctica edificada entre el 1878[1][2] i el 1884[1] a la plaça de la Virreina del barri de Gràcia de Barcelona, en el lloc on hi havia hagut el jardí[3] del palau[4] o torre d'estiueig[5] anomenat de la Virreina, fet construir pel virrei Manuel Amat[4] (l'edifici del palau venia a ocupar l'espai on ara hi ha la plaça de la Virreina).[3] És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

La Parròquia de Sant Joan de Gràcia està ubicada al districte de Gràcia, afrontant la cara nord-oest de la plaça Virreina on té l'accés principal. És un conjunt d'església i rectoria, sent la primera d'una sola nau amb capelles i transsepte. Inclou també un campanar i contraforts vistos. L'edifici està voltat de carrers i orientat de sud-est a nord-oest seguint la trama del barri.[6]

La façana principal té una composició simètrica dividida en tres parts; la nau principal i el cos de capelles a cada lateral. La nau expressa en façana els pendents de la coberta que és a dues vessants, seguint les capelles la mateixa pendent a una alçada més baixa. Tots els ràfecs són perfils classicistes de pedra amb arcuacions a sota. L'alçada de la nau és considerable i està emfatitzada per les cantoneres de pedra que sobresurten del pla de façana i tenen continuïtat fins al sòcol, marcant la nau com un sol cos de gran alçada en comparació amb l'alçada reduïda de les capelles.[6]

La portalada d'accés presenta una porta rectangular flanquejada per dues columnes i un emmarcament de pedra. Com a continuació d'aquests elements s'alcen tres arquivoltes que s'uneixen en un arc apuntat rebaixat. El timpà presenta un mosaic de ceràmica amb el nom de l'església, i tipografia d'estil posterior a l'original. Al mig de la façana es disposa una rosassa tancada amb un vitrall de vidres de color amb motius geomètrics.[6]

Integrat en el cos del presbiteri s'alça el campanar. De planta de base rectangular, cobreix una alçada de dues plantes per sobre de la nau principal i no té obertures. Darrera del presbiteri està ubicada la capella del Santíssim, amb una rica ornamentació que enclou rajoletes fetes per Mario Maragliano.[6] La capella del Santíssim, de Francesc Berenguer, és modernista, i són posteriors l'altar major amb baldaquí, de Josep Maria Camps i Arnau, i els murals de l'altar principal, de Carles Llobet i Raurich.[3]

Les façanes laterals són molt sòbries, estan formades per murs de paredat on s'insereixen finestres de reduïdes dimensions amb arcs de mig punt. El transsepte disposa de portals a cada façana però el d'orientació nord-est està actualment tapiat. Aquests portals són similars al principal, però d'estil més evolucionat amb els elements arquitectònics més estilitzats i de geometria més complexa amb certa influència islàmica.[6]

La rectoria és de planta rectangular amb cossos adossats de menor alçada que acaben de completar l'illa on s'implanta tot el conjunt. Les seves façanes disposen d'obertures variades i singulars. Destaca un conjunt de quatre obertures d'inspiració romànica amb una silueta composta per una obertura rectangular amb brancals lobulats i coronades per una obertura triforades d'arcs de mig punt, essent la finestreta central més alta que les laterals. S'observa a través d'aquestes quatre obertures un balcó d'influència medievalista que té accés per una obertura tapiada a una alçada que no coincideix amb les actuals, demostrant diferents fases de construcció i modificacions al procés d'obra.[6]

El parament de la façana està fet amb paredat de pedra irregular alternat amb franges de maó. Aquest tipus de fàbrica podria ser la base d'un revestiment que mai es va realitzar si tenim en compte el sobre gruix entre aquest pla de façana i les cantonades de pedra.[6]

La teulada de la rectoria es disposa a quatre vessants amb el carener paral·lel al carrer. Compta amb una coberta de teula àrab i els ràfecs corresponents queden amagats darrera els murs de façana.[6][1]

Artísticament cal destacar un baix relleu de pedra en la façana nord-est i un Crist crucificat en la sud-est.[6]

L'edifici es considera dins del corrent eclecticisme ja que podem trobar influències medievalistes, islàmiques i romàniques.[6]

Història[modifica]

L'edificació de l'església fou impulsada per una junta de construcció formada per feligresos de Gràcia, davant el fet que als anys 70 del segle xix no hi havia cap parròquia pròpia del municipi, sinó que depenia de diferents parròquies de Barcelona.[3] El 1868 ja s'havia constituït la parròquia de Sant Joan, que es va situar provisionalment a l'existent església de la Providència, i el 1878 l'Ajuntament de Gràcia va adquirir el palau de la Virreina i els seus terrenys, on el 22 d'abril es va col·locar la primera pedra de la nova església.[3] La construcció, dirigida per l'arquitecte Magí Rius, va durar fins al 1884, quan l'església va entrar en servei.[3] Posteriorment i sota la direcció de Francesc Berenguer i Mestres es va construir la rectoria i la capella del Santíssim, que encara no s'havien acabat quan l'església fou incendiada a la Setmana Tràgica (1909).[3] La reconstrucció fou dirigida pel mateix Francesc Berenguer a partir del 1910.[3][4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed.. Barcelona: Teide, 1971. ISBN 84-307-8187-0. 
  2. Cercador del Patrimoni Arquitectònic al web de l'Ajuntament de Barcelona
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Segura, Carme; Farré, Eduard; Camps, Esteve. «Plaça de la Virreina». A: Les Places de Gràcia. 2a ed.. Barcelona: Taller d'Història de Gràcia, 2003, p. 150 (La Font de l'Atzavara). 
  4. 4,0 4,1 4,2 Sant Joan de Gràcia al web de l'Arxiprestat de Gràcia
  5. En guàrdia - El virrei Amat (amb Héctor Oliva) [podcast]. catradio.cat.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 6,9 «Sant Joan de Gràcia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan de Gràcia Modifica l'enllaç a Wikidata