Santuari de Sant Joan de Penyagolosa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sant Joan de Penyagolosa)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Santuari de Sant Joan de Penyagolosa
San Juan de Peñagolosa.JPG
Dades bàsiques
Tipus església
Començament segles XII i XIII, l'església de Sant Joan
Característiques
Estil gòtic
Altitud 1249 msnm
Ubicació
Comarca l'Alcalatén
Municipi Visatabella del Maestrat
Localització als peus del pic Penyagolosa, a vuit quilòmetres del poble de Vistabella del Maestrat

40° 15′ 04″ N, 0° 21′ 16″ O / 40.251111111111°N,0.35444444444444°O / 40.251111111111; -0.35444444444444
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0012191
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa està en un a un dels llocs més coneguts de la província de Castelló, als peus del pic Penyagolosa, a vuit quilòmetres del poble de Vistabella del Maestrat. El santuari és a dins dins el Parc Natural del Penyagolosa. Està declarat bé d'interès cultural del País Valencià.

S'hi accedeix des de la carretera CV-170 i pel camí de Sant Joan de Penyagolosa, i a peu pel GR 7.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Els començaments del culte a Sant Joan han de ser posteriors a la conquesta de Jaume I. És habitual citar el santuari com Cenobi, ja que probablement va ser construït en forma de "o" damunt del cenobi del segle XVI. Sembla indubtable l'existència d'ermita i hostalatge o casa de l'ermità en el període gòtic, desaparegudes per les transformacions que sofreix per l'auge del santuari en la segona meitat del segle XVI.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Santuari de Sant Joan de Penyagolosa

El Santuari està format per un conjunt d'edificacions entorn d'una plaça, i un petit pati interior al voltant del qual s'articulen diferents dependències, les més antigues del conjunt.

S'accedeix al santuari a través d'una portada d'arc de mig punt que condueix al pati. A la dreta hi ha la torre campanar de l'església que presenta escassos vans i està rematada amb pinacles i boles. El pati interior presenta en tres dels seus costats pòrtic corregut d'arcs escarsers. Al voltant del pati s'articulen les diferents dependències entre les que cal assenyalar el restaurant, la cuina, magatzems i una estança-xemeneia. Altra part del recinte la forma l'edifici allargat que alberga les deu habitacions dels peregrins i en planta baixa té un pòrtic a manera de corredor exterior. Es completa el conjunt amb dues altres edificacions exemptes.

L'església, al sud, és d'una sola nau i quatre trams de desigual longitud coberts amb volta els tres primers, i amb una cúpula sobre petxines l'últim, que correspon al presbiteri. La portada principal, als peus, està treballada en pedra i consta la data de 1706 que indica l'any de la seua finalització. L'entrada lateral, que dóna al pati interior, posseeix una portada amb un senzill arc de mig punt amb motllures clàssiques i capitells, i una clau lleugerament remarcada. En aquest mateix front es conserven pintures murals que sembla que daten de l'època de construcció del temple. També hi ha restes de pintures al fresc en la planta baixa del campanar. Front a l'entrada lateral, en l'interior de l'església, hi ha l'única capella que posseeix el temple, de planta quadrada i grans dimensions.

Escultura a Sant Joan[modifica | modifica el codi]

Dels segles XII i XIII, és l'església de Sant Joan. A causa del material del que està feta, no està en molt bon estat de conservació, ja que fins i tot ha sofert incendis al llarg de la seua història. En els últims anys s'ha fet una còpia per a garantir la permanència de l'original. La desproporció que la figura mostra del seu cap i coll pel que fa a la resta del cos, s'ha interpretat com un intent de ressaltar el fet que el Sant morís degollat. Representa la imatge del Sant, duent un ram, una creu, un llibre i damunt d'aquest un anyell. És una figura frontal, rígida, sense expressió i sense cap tipus de moviment. La talla és de gran valor, però pot ser més espiritual que material.

Paisatge[modifica | modifica el codi]

Des del pic de Penyagolosa pot contemplar-se un paisatge inèdit. Aquest paisatge ofereix espais d'obligada visita com pot ser el Barranc de la Pegunta, els masos del Carbo, el Mas de La Cambreta, la rambla del Pla o serres i crestes com la de Batalla.

Destaca la magnífica conservació dels seus boscos, la vegetació que canvia segons l'altitud i, la fauna. Per damunt dels mil metres hi abunda el roure, el pi roig i la carrasca. Per sota dels mil metres abunda el pi negral, el pi blanc i de nou la carrasca. Destaquen també plantes com el bruc, el romer i l'aranda.

Entre la fauna que hi habita Penyagolosa destaca l'àguila culebrera, l'àguila reial, el falcó, el mussol reial, la cabra ibèrica, diverses espècies de rats penats i el xotacabres gris. Els cursos fluvials solen ser freqüentats per la madrilleta roja, així com la bellíssima papallona Graellsia isabellae.

El Penyagolosa, la muntanya per excel·lència, és un dels paratges interiors de muntanya de major importància ambiental, paisatgística i cultural del País Valencià.

Romeries i processons[modifica | modifica el codi]

  • Peregrinació de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa l'últim divendres d'abril.
  • Pregària a Sant Joan de Penyagolosa des de Puertomingalvo el primer dissabte de maig.
  • Fira i processó a Sant Joan de Penyagolosa des de Vistabella del Maestrat el 24 de juny.
  • Romeria a Sant Joan de Penyagolosa des de Xodos, el dia 24 de juny.
  • Romeria a Sant Joan de Penyagolosa des de Culla.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santuari de Sant Joan de Penyagolosa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Red de senderos. Provincia de Castellón» (en castellà). Cma.gva.es. [Consulta: Abril 2016].