Sant Jordi i el drac

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaSant Jordi i el drac
italià:Sant Giorgio i il drago
Raphael - Saint George and the Dragon - Google Art Project.jpg
Tipus quadre
Creador Raffaello Sanzio
Basat en Sant Jordi i el Drac
Creació 1505 (Gregorià)
Gènere art sacre
Moviment Alt Renaixement
Material pintura a l'oli
fusta
Basat en Sant Jordi i el Drac
Dimensions 28,5 (alçària) × 21,5 (amplada) cm
Ubicació
National Gallery of Art
Col·lecció Andrew W. Mellon
Ermitage (Sant Petersburg)
Catalogació
Número d'inventari 1937.1.26
Modifica les dades a Wikidata

Sant Jordi i el drac (en italià Sant Giorgio i il drago) és una pintura de l'artista italià de l'Alt Renaixement Raffaello Sanzio, que data al voltant de 1504-1506. És un quadre de grandària molt petita, amb unes dimensions de 28.5 centímetres d'alçada i 21.5 cm d'amplada. Es conserva en la National Gallery of Art de Washington DC, Estats Units.[1]

Sant Miquel, Sant Jordi i el drac en el Museu del Louvre, i aquest altre Sant Jordi de la National Gallery of Art de Washington, estan units tant pel seu tema -un jove armat lluitant contra un drac— i per elements estilístics. Els tres quadres pertanyen al període florentino de Rafael i reflecteixen aquells estímuls que va rebre dels grans mestres que treballaven a Florència o les pintures dels quals podien veure's allí. La influència de Leonardo —que els seus guerrers lluitant en la Batalla de Anghiari (1505) en el Palau de la Senyoria van proporcionar un extraordinari exemple d'art marcial (la pintura es va deteriorar molt ràpidament a causa de les insuficiències de Leonardo da Vinci en la tècnica experimentada i per tant ja no és visible)— predomina en aquestes obres. Però les referències a la pintura flamenca —particularment la de Hieronymus Bosch (la llum enlluernadora i els monstres humanoides que poblen el Sant Miquel són característics del Bosco)— suggereixen l'entorn d'Urbino, on les influències nòrdiques eren encara bastant vívides.

Aquests petits panells indiquen un moment en el qual el pintor recull els fruits estilístics del que fins a aquell moment havia assimilat i, al mateix temps, planteja problemes pictòrics que es desenvoluparan en el futur.

La pintura solia ser el plat fort de la col·lecció de Pierre Crozat que va ser adquirida a través de la mediació de Diderot per Caterina II de Rússia en 1772. Durant un segle i mig, la taula va penjar en l'Ermitage. Era una de les pintures més populars de tota la col·lecció dels tsars. El març de 1931, els bolxevics van vendre la pintura a Andrew Mellon, que la va cedir a la galeria de Washington.

Referències[modifica]

  1. «Sant Giorgio i il drago». National Gallery Art [Consulta: 2 febrer 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Pierluigi De Vecchi, Raffaello, Rizzoli, Milano 1975.
  • Paolo Franzese, Raffaello, Mondadori Arte, Milano 2008. ISBN 978-88-370-6437-2

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jordi i el drac Modifica l'enllaç a Wikidata