Sant Llop de Viabrea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Llop de Viabrea
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XIII, XVI
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaRiells i Viabrea (Selva) Modifica el valor a Wikidata
 41° 45′ N, 2° 32′ E / 41.75°N,2.54°E / 41.75; 2.54Coord.: 41° 45′ N, 2° 32′ E / 41.75°N,2.54°E / 41.75; 2.54
Bé Cultural d'Interès Local
Identificador26957
Activitat
Diòcesibisbat de Girona Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Sant Llop i Sant Esteve de Viabrea) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Sant Llop de Viabrea és una església romànica de Riells i Viabrea (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

L'església de Sant Llop de Viabrea està situada en el turó de Sant Llop, a 246 metres d'altitud, entre la riera de Sant Llop i la de Riells.[1]

Es tracta d'una petita ermita d'origen romànic amb la façana orientada a ponent precedida per un pati tancat al qual s'hi accedeix per unes escales.[1]

La façana principal té un portal d'entrada refet el 1606. A sobre hi ha una capelleta i, més amunt, un ull de bou. El conjunt està coronat per un campanar d'espadanya de dos ulls d'arc de mig punt.[1]

La construcció és d'una nau rectangular, lleugerament romboidal, que podria datar dels segles X o XI, capçada per la part de llevant per un absis semicircular, molt irregular, que s'obre per mitjà d'un simple plec, exterior i interior. Té una finestra d'una sola esqueixada, rectangular a l'interior, formada per quatre carreus i espitllerada a l'exterior. Al mur de migdia hi ha dues finestres cronològicament posteriors a l'edifici primitiu. Al mur de tramuntana té quatre cossos adossats que, des de l'exterior, semblen una nau lateral afegida.[1]

A l'interior trobem la nau coberta amb volta de canó de rajols probablement del segle xvii.[1]

Al costat de l'església, però a un nivell més baix, es troba el cementiri municipal de l'any 1982.[1]

Història[modifica]

Durant l'edat mitjana, la població es concentrava al voltant de la parròquia de Sant Esteve de Sabruguera, que posteriorment es coneixerà com a Sant Llop de Viabrea i la primera notícia documental data de l'any 941. Es tracta d'una antiga parròquia rural documentada de 1246 en una butlla del papa Innocenci IV a favor del monestir Sant Salvador de Breda. Al segle xiv formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia de n'Orri. A causa de l'escàs poblament va passar a ser sufragània de Riells entre els segles xvi i xviii. L'any 1508 es va afegir a l'altar de Sant Esteve un segon altar, aquest dedicat a Sant Llop, i en pocs anys va passar a ser-ne el titular. L'any 1957 passa a pertànyer al Bisbat de Girona.[1]

L'ermita tenia un important retaule del segle xvii dedicat a sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià que va ser destruït l'any 1936.[1]

L'última restauració va ser realitzada l'any 1982.[1]

L'ermita de Sant Llop va tenir ermitans fins als anys 30 del segle xx. El 1984, l'ajuntament va aprovar habilitar l'ermita com a residència per a un seminarista, Josep Badia, però va ser-hi poc temps.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Llop de Viabrea
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Ermita de Sant Llop i Sant Esteve». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 agost 2017].