Sant Martí de Barcedana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSant Martí de Barcedana
Gavet de la Conca. Aransís. Sant Martí de Barcedana 7.JPG
El poble des de ponent

Localització
Localització de Gavet de la Conca respecte del Pallars Jussà.svg
42° 04′ 06″ N, 0° 57′ 29″ E / 42.068297°N,0.958057°E / 42.068297; 0.958057
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Pallars Jussà
Municipi Gavet de la Conca
Població
Total 30 (2006)
Malnom Taraus
Geografia
Forma part de Aransís
Altitud 749 m
Indicatius
Codi postal 25639
Modifica dades a Wikidata

Sant Martí de Barcedana és un poble de l'antic terme d'Aransís, actualment inclòs en el terme municipal de Gavet de la Conca.

Forma unitat geogràfica amb Sant Miquel de la Vall, molt proper, i Sant Cristòfol de la Vall, a ponent de la mateixa vall, una mica més allunyat. El barranc de les Moles, afluent del de Barcedana és el que articula la vall on es troben els tres pobles, denominada des d'antic Vall de Barcedana.

El poble des del sud

En la proposta derivada per l'informe popularment denominat Informe Roca,[1] la Vall de Barcedana integrada pels pobles de Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall, encara actualment pertanyents a Gavet de la Conca, havia de passar a formar part d'un nou terme municipal, amb el nom de Montsec, integrat també pels termes municipals de Castell de Mur, Llimiana i Sant Esteve de la Sarga. El nou municipi de Montsec, a més, entrava a formar d'una de les quatre agrupacions municipals del Pallars Jussà, integrada per Tremp, Talarn i Montsec.

Els seus orígens, cal cercar-los en el tercer recinte fortificat del complex del castell de Sant Miquel de la Vall: el Castellet, també anomenat Castellet de Llimiana o Castell de Castellet de Llimiana. Al seu redòs sorgí el poble. D'aquest castellet, no en queden restes conegudes, tot i que la casa Roca té elements constructius que fan pensar en aquest castellet desaparegut.

Com Sant Miquel de la Vall i Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana pertangué al monestir de Gerri de la Sal fins al segle XIII, i passà posteriorment a ser possessió de Santa Maria de Meià.

Malgrat estar dedicat a sant Martí, aquest poble no té església; només hi ha una capella particular a la casa Roca, actualment convertida en allotjament rural compartit amb la família que hi viu, dedicada a sant Francesc d'Assís. L'església de Sant Martí de Barcedana està àmpliament documentada des del 930 fins al 1170 en documents de Gerri de la Sal.

Fou parròquia, en aquells anys en què es té constància de la seva existència, i després passà a formar part de la parròquia de Santa Maria de Llimiana. Actualment aquesta parròquia és menada pel rector de Palau de Noguera, resident a la rectoria de Tremp. Ara per ara, però, no es conserva ni tan sols la memòria del seu emplaçament exacte.

En el Fogatge del 1553 hi consten 8 focs,[2] és a dir, una quarantena d'habitants.

En el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz,[3] Sant Martí de Barcedana està indexat com a Barudana o Barcedana (San Martín de), per la qual cosa pot costar de trobar, a dins d'aquesta obra. Madoz descriu el poble com una localitat amb ajuntament situada en un pla entre la muntanya del Montsec i el penyal que ocupa Llimiana; està ben ventilada, i les malalties més comunes són cadarns i reumes. Té 8 cases petites i mal construïdes, en un carrer pla sense empedrar. Fa constar que el terme, que comparteix amb Sant Miquel de la Vall i Sant Cristòfol de la Vall, és comú amb el de la vila de Llimiana, però que a l'entorn dels tres pobles hi ha una porció de terreny -la Vall de Barcedana- que no pertany al comú de Llimiana. Com es pot veure en les paraules d'un dels geògrafs més importants del segle XIX, els conceptes d'ajuntament i terme municipal no estaven, ni de bon tros, tan clarament diferenciats com actualment. Sant Martí de Barcedana consta amb 8 veïns (caps de família) i 47 ànimes (habitants) (s'hi fa constar que és sense comptar la població de les altres dues localitats). En un quadre dedicat al partit judicial de Tremp, el nombre de veïns de tot el terme de Sant Martí de Baradana és de 30 (caps de família), i el d'ànimes (habitants), 227.

Tot i estar situat en lloc més planer i ben comunicat, Sant Martí de Barcedana té, actualment i històrica, menys població que Sant Miquel de la Vall. El 1981 hi constaven 27 habitants, que són 30 el 2006.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya.
  2. Joan Riba, Jaume Huguet, Pere Roca, Jaume Lluís, Joan Miranda, Joanico Huguet, Casa de Peroi i Joan Simó de l'Obac. Iglésies 1981, p. 47.
  3. MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Sant Miquel de la Vall", a Pallars Jussà, IV. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X
  • BERTRAN I CUDERS, Josep. Història d'Isona i la Conca Dellà. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4
  • CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Castell de Castellet de Llimiana" i "Sant Martí de Barcedana", a El Pallars. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
  • GAVÍN, Josep Maria. Pallars Jussà, Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • PAGÈS, M. "Gavet de la Conca. Aransís", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial d'Albert Martín, després del 1900.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Barcedana Modifica l'enllaç a Wikidata