Sant Martí de Cambrils

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Martí de Cambrils
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xi, xvii
Característiques
Estil arquitectònicRomànic, obra popular
Altitud1.140 msnm[1]
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaCambrils (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCambrils. Odèn (Solsonès)
 42° 07′ 59″ N, 1° 23′ 14″ E / 42.133086°N,1.387343°E / 42.133086; 1.387343Coord.: 42° 07′ 59″ N, 1° 23′ 14″ E / 42.133086°N,1.387343°E / 42.133086; 1.387343
IPA
IdentificadorIPAC: 30563

Sant Martí de Cambrils és l'església parroquial del nucli de Cambrils, al municipi d'Odèn (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Situació[modifica]

L'església parroquial de Sant Martí es troba al nucli més important del municipi d'Odèn, a la part nord-oest del terme, al peu del Castell de Cambrils. S'hi va des de la carretera L-401 (de Pont d'Espia a Coll de Jou): al punt quilomètric 19,6 (42° 08′ 22″ N, 1° 23′ 25″ E / 42.139502°N,1.390330°E / 42.139502; 1.390330), davant les primeres cases de Cambrils, surt la carretera asfaltada que porta a Solsona per Serra Seca (ben senyalitzada). Prendre aquesta carretera i al cap d'1,5 km., s'arriba a la rectoria i l'església.

Descripció[modifica]

Portada

És un edifici d'origen romànic refet al segle xvii. De la construcció romànica resta l'estructura de la nau, rectangular, i la capçalera, d'absis semicircular més baix que la nau, cobert amb volta de quart d'esfera i amb una finestra de doble esbiaix. La nau és coberta amb volta lleugerament apuntada. A banda i banda de la nau hi ha diverses capelles buidades als murs. El mur N es va obrir per donar accés a un cos afegit on s'hi troba una altra capella i la rectoria, a més d'un campanar de torre amb accés ran de l'arc preabsidal.[2]

Història[modifica]

L'any 1051 l'església de Cambrils fou consagrada pel bisbe de la Seu d'Urgell Guillem Guifré (1041-1075). La meitat de la parròquia de Cambrils pertanyia a Santa Maria de la Seu d'Urgell i l'altra a Sant Miquel de Cuixà; els bisbes havien de cedir a Sal·la Guillem d'Alinyà i a Oliba Esclua una tercera part dels rèdits que els corresponien per tal que la defensessin dels sarraïns i d'altres possibles agressors, i s'establia com a condició no elegir cap altre senyor sinó l'església de Sant Martí i els seus clergues i no vendre, sense el seu consentiment, res que li pertangués.[2]

L'església de Sant Martí ha estat recentment restaurada (2000-2002) mitjançant actuació a càrrec de l'1% cultural, així com la plaça de l'església (2003).[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Cambrils
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 2,2 «Sant Martí de Cambrils». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 juliol 2015].