Sant Martí de Cassà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Martí de Cassà
Cassa-de-la-Selva.jpg
Dades
TipusEsglésia modifica
Característiques
Estil arquitectònicGòtic, renaixement
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGironès
MunicipiCassà de la Selva modifica
LocalitzacióPl. de Sant Pere. Cassà de la Selva (Gironès)
 41° 53′ 15″ N, 2° 52′ 28″ E / 41.887424°N,2.874558°E / 41.887424; 2.874558Coord.: 41° 53′ 15″ N, 2° 52′ 28″ E / 41.887424°N,2.874558°E / 41.887424; 2.874558
IPA
IdentificadorIPAC: 20885
Activitat
Diòcesibisbat de Girona modifica  (parròquia de Sant Martí de Tours de Cassà de la Selva) modifica
Religiócatolicisme modifica

Sant Martí de Cassà és una obra del municipi de Cassà de la Selva (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

El temple és bàsicament d'estil gòtic i presenta una planta de creu llatina. Antigament havia existit una església més petita d'estil romànic. De l'existència d'aquell temple hi ha algun vestigi (una gran arcada romànica, restes de capitell, columnes i pedres amb punt d'arcades, etc.). L'actual església parroquial de Sant Martí és gòtica del segle XVI, amb elements renaixentistes a la façana i neoclàssics en les capelles del creuer. La nau mesura 32,30mts per 10,25mts d'ample. El creuer fa 46mts de llarg per 6mts d'ampla. El campanar, per la seva part, mesura 45,50mts. De l'interior destaquem les claus de volta on apareixen esculpits Sant Martí, cavaller en una i Sant Martí, bisbe en una altra.[1]

Història[modifica]

L'existència de l'antic temple romànic ve assenyalada en el 1019 per Jaime Villanueva i en aquell any figura amb el nom de "Sancti Martini de Caçano a la Canònica Gerundensis". En altre document de 1160, Arnaldo de Llers restitueix a l'església catedral de Girona l'església de Sant Martí, que juntament amb altres havia estat presa contra justícia. En 1172, el bisbe de Girona, Guillem de Monells, fa donació de l'església de Caçà a la canònica de Girona, concedint-li diversos privilegis. En una butlla d'Innocenci IV de l'any 1246, confirma "Santi Martini" al monestir de Sant Salvador de Breda. En l'últim terç del s. XVI l'estructura arquitectònica d'aquell temple és insuficient. Es decideix la construcció d'un nou temple en creu de migdia i més tard el de la part de tramuntana. Els finestres neogòtics de la nau foren dissenyats per Fèlix d'Azuà l'any 1906 i construïts a partir del 1926.[1]

Les Campanes[modifica]

Fins a l'any 1936 el campanar de l'església acollia set campanes, cinc de les quals varen ser destruïdes durant la Guerra Civil Espanyola; únicament es varen salvar les campanes del rellotge. El 1941 es fongueren les dues campanes litúrgiques actuals, cal destacar que formen un interval de tritó. La campana de les hores fou substituïda el 1988 per una de nova a causa d'una esquerda que li malmetia el só. Actualment la vella es troba dipositada a la sala de campanes.

Nom Fonedor Any Boca (cm) Massa (kg)
Maria de les Sogues Hijo de Esteban Barberí (Olot, Girona) 1941 80 300
Martina Hijo de Esteban Barberí (Olot, Girona) 1941 119 1000
Campana dels Quarts ? 1599 44 50
Campana de les Hores nova Campanas Quintana (Saldaña, Palència) 1988 70 150
Campana de les Hores vella CALSA (Olot, Girona) 1644 87 450

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Cassà
  1. 1,0 1,1 «Sant Martí de Cassà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 desembre 2015].