Sant Martí de Cellers
 | ||
|---|---|---|
| ||
| Dades | ||
| Tipus | Església i església parroquial  | |
| Construcció | Segles XII-XIX | |
| Característiques | ||
| Estat d'ús | Bo | |
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura popular | |
| Altitud | 563 m | |
| Localització geogràfica | ||
| Entitat territorial administrativa | Cellers (Solsonès) | |
| Localització | Cellers | |
 | ||
| Bé cultural d'interès local | ||
| Data | 14 octubre 2009 | |
| Id. IPAC | 34680 | |
Sant Martí de Cellers és l'església parroquial del nucli de Cellers, al municipi de Torà, a la comarca de la Segarra. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català
Situació[modifica]
L'església està situada dalt d'un turó, a llevant de les runes de l'antic castell, dominant les cases del nucli que el rodegen pel sud i ponent. S'hi accedeix des de Torà prenent la carretera asfaltada que surt del darrere de camp d'esports i piscines municipals (41° 48′ 34.09″ N, 1° 24′ 25.76″ E / 41.8094694°N,1.4071556°E). En 6,7 km. s'arriba a Cellers després de deixar els trencalls de les masies de Cal Valentines i Les Feixes.
Descripció[modifica]
Construcció d'una sola nau. La coberta és amb volta de canó i teulada a doble vessant (nord-sud), acabada amb teules. Al mur sud, hi ha l'entrada d'accés, d'arc carpanell adovellat amb la data inscrita de "1814". A la seva dreta hi ha una finestra acabada en arc que actualment es troba tapiada. A la façana oest, hi ha una finestra esqueixada i llinda oberta cap a l'exterior. A la façana est hi ha adjunt el campanar. Aquest, és de planta quadrada amb quatre obertures d'arc de mig punt (est,sud,oest,nord). A la part superior culmina amb una cornisa. L'interior es troba arrebossat, hi ha dos arcs torals esbiaixats. S'observa que hi havia un absis a la zona on ara hi ha el campanar. Es troba a la part alta del poble.[1]
Història[modifica]
D'aquesta església hi ha poca informació. Hi ha un document de l'any 1038 que parla d'una donació feta per Borrell i Adelaida, juntament amb els seus fills a tres frares anomenats Guillem, Seniofred i Galid. Als quals donen l'església de Sant Martí i Sant Celdoni de Cellers amb la condició que hi hauran de residir servint a Déu i a Santa Maria.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Sant Martí de Cellers». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 juliol 2014].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Cellers |
- Coberó, Jaume; Garganté, Maria; Oliva, Jordi [et al.].. Inventari del Patrimoni Arqueològic, Arquitectònic i Artístic de la Segarra. Vol.II Torà. Hostafrancs: Fundació Jordi Cases i Llebot, Abril 2000, p. 171-172. ISBN 84-607-0408-4.