Sant Martí de Riutort

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Martí de Riutort
Imatge
Dades
TipusEsglésia antigament parroquial
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aSant Martí de Tours Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.544,9 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPuigbalador (Capcir) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 39′ 07″ N, 2° 05′ 42″ E / 42.652017°N,2.095022°E / 42.652017; 2.095022

Sant Martí de Riutort és l'església, antigament parroquial, del poble de Riutort, del terme comunal de Puigbalador, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.

Està situada[1] a l'extrem nord del poble de Riutort, amb el cementiri al seu costat meridional i oriental. És entre el carrer de l'Església i la carretera D - 32g

Història[modifica]

El lloc de Riutort és esmentat per primer cop a l'acta de consagració de Santa Maria de Formiguera, de l'any 1019: el paborde Salomó hi demana a l'arquebisbe de Arquebisbat de Narbona que es desplaci a consagrar l'església de Sant Martí de Riutort, alçada per iniciativa seva. En el mateix document consta la donació a aquesta església per part del comte Guifré II de Cerdanya d'un camp annex perquè s'hi obri el cementiri.

Descripció[modifica]

És una petita església d'una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant -de fet, al sud-est- per un absis semicircular ornamentat amb lesenes i arcuacions llombardes. Interiorment, l'absis s'obre directament a la nau, sense arc presbiterial, i el fons de l'absis roman amagat rere un retaule barroc. Al costat septentrional hi ha una capella, tardana, i al meridional, una sagristia construïda el 1807. Damunt del frontis occidental es construí un campanar d'espadanya de forma piramidal, molt esvelt.

Mobiliari[modifica]

L'element mobiliari més destacat és el retaule barroc del segle xviii que tapa l'absis. D'altra banda, al bell mig del cementiri es conserva, capgirada, una pica baptismal.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «124 - Puigvaledor». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Bonnery, André; Puigferrat i Oliva, Carles; Adell i Gisbert, Joan-Albert. «Puigbalador: Sant Martí de Riutort». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 
  • Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya I: A-C. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, 1998, p. 499. ISBN 978-84-39346-13-5. 
  • Gavín, Josep M. «Cap 13. Sant Martí de Riutort». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Puigbalador». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Puigbalador». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Riutort