Sant Martí de Serraïma

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Martí de Serraïma
Sant Marti 2.jpg
Façana
Dades
Tipus església
Característiques
Estil arquitectònic Obra popular
Altitud 459 msnm[1]
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBages
MunicipiSallent
Localització Serraïma - Sallent (Bages)
 41° 49′ 44″ N, 1° 55′ 51″ E / 41.828962°N,1.930913°E / 41.828962; 1.930913Coord.: 41° 49′ 44″ N, 1° 55′ 51″ E / 41.828962°N,1.930913°E / 41.828962; 1.930913
IPA
Data de finalització 2015
Identificador IPAC: 35121
Modifica les dades a Wikidata

Sant Martí de Serraïma és una església del municipi de Sallent, comarca del Bages, que pertany, des de 1878, a Sant Pere de Serraïma,.[2] És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

En el seu terme parroquial s’hi troben els següents masos: Santmartí, el Solà, Rocalbes, Guardiola, el Santuari de la Mare de Déu de Fucimanya i alguns altres masos avui enrunats.

Localització i accés[modifica]

Es troba aquesta ermita a l’extrem de llevant del terme de Sallent, en les terres compreses entre el riu Cornet i la Gavarresa, que termenegen amb el terme d’Avinyó, refosa més tard amb Sant Pere de Serraïma i ara pràcticament amb Sallent, sortint per la banda del cementiri, camí que baixa per la dreta.

Descripció[modifica]

A la part de llevant del terme del Castell de Sallent, en les terres compreses entre el riu Cornet i la Gavarresa, que termenegen amb el terme d’Avinyó, Des de principis de la repoblació, s’organitzaren dues quadres civils que comprenien les parròquies de Sant Pere i Sant Marti de Serraïma. Aquesta organització era derivada dels senyorials que comportava la propietat de les terres. En aquest sector els monestirs de Sant Benet de Bages, principalment, Santa Maria de l’Estany, Sant Pere de la Portella i Santa Maria de Serrateix, reberen nombroses donacions de terres situades en aquest indret i amb compres complementàries aconseguiren sostreure la totalitat de les terres de la jurisdicció civil del senyor del Castell de Sallent i després al verguer de Manresa i mai deixaren de formar part del terme del castell de Sallent. La menció més antiga del nom de Serraïma és la que es troba en una reunió judicial que tingué lloc al monestir de Sant Cugat del Vallès, el 28 de juliol de l’any 996. Malgrat esmentar molt clarament el nom de Serraïma no tenim la plena convicció que aquest topònim faci referència a l'homònim del castell de Sallent. Al cap de pocs anys, el 1003 i en aquesta ocasió ja no hi ha cap dubte, com tampoc s’ha dubtat que ja era dreta l’església de Sant Martí que dóna nom a aquest topònim que avui encara s’ha conservat amb el diminutiu de “El Collet de Sant Martí”. Abans del pas de la Pesta Negra per Catalunya aquest sector estava densament poblat. Fortià Solà esment a 18 masos per la parròquia de Sant Martí.

La jurisdicció civil de les quadres de Serraïma i Fucimanya foren motiu de controvèrsia entre el senyor de Sallent i el Bisbe de Vic, que no deuria veure amb gaires bons ulls una zona que se li escapava de la seva jurisdicció. Així durant els segles XVII i XVIII es desenvolupà un llarg plet iniciat per la Mitra de Vic, que considerava que aquest territori pertanyia a la jurisdicció del castell de Sallent.

Des del seu origen fins al 1853 és parròquia pròpia i el rector que l'ostentava en aquells moments fou MN. Josep Camps (regent), des de llavors passa a ésser una simple capella rural.[3][4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Serraïma
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. «SANT MARTÍ DE SERRAÏMA» (en català). festacatalunya. [Consulta: 13 maig 2015].
  3. Sallent a l'abast. Sallent: Foment Arqueològic Excursionista Sallentí, 1982. ISBN 8460027805. 
  4. Flora i Història de Sallent, 1992. ISBN 8460603741.