Sant Miquel de Rubió de Baix

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Sant Miquel de Rubió de Baix
SANT MIQUEL DE RUBIÓ DE BAIX - IB-789.jpg
Dades bàsiques
Tipus església
Construït S. XVII-XVIII, XIX
Característiques
Estil Obra popular
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaNoguera
MunicipiForadada
Localització Rubió de Baix. Foradada (Noguera)
Camí a Rubió de Baix amb vehicle
41° 54′ 20″ N, 0° 59′ 56″ E / 41.905476°N,0.999°E / 41.905476; 0.999
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 37286
Modifica dades a Wikidata

Sant Miquel de Rubió de Baix és una església del municipi de Foradada (Noguera) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Sant Miquel està situada a la part baixa del poble actualment deshabitat de Rubió de Baix, en el vessant de llevant del tossal del castell i sobre el pendent que baixa cap al barranc del Salí.[1]

Descripció[modifica]

Es tracta d'un edifici aïllat, fonamentat directament sobre la roca, que consisteix en una església de planta rectangular, d'una sola nau, de teulada a doble vessant amb el carener longitudinal, de capçalera recta, i orientada de nord-est a sud-oest seguint les corbes de nivell, amb la façana principal a ponent rematada amb una espadanya de dos ulls d'arc de mig punt.[1]

L'aparell constructiu varia segons els trams, circumstància que pot indicar que es tracta d'una construcció feta a partir d'un edifici anterior (tal vegada la parròquia de Santa Maria de Rubió de Sòls, documentada des de finals del segle XIII) o bé un canvi en la tècnica constructiva. En tot cas, la part baixa de la façana principal està feta a partir de carreus de gres ben escairats lligats amb morter de calç. La porta, d'arc de mig punt de dovelles i amb la data de 1829 a les dues dovelles centrals, està feta amb el mateix tipus d'aparell, però, a partir de mitja alçada de la porta, els carreus esdevenen de mida més petita i a penes desbastats. A mitja alçada de la façana fins l'espadanya l'aparell és de maçoneria de morter amb pedres irregulars (gresos i calcàries). L'espadanya torna a tenir carreus ben escairats de gres i aparell de carreuons irregulars al coronament triangular.[1]

Detall de l'ull de bou i el sarcòfag gòtic

Al centre d'aquesta façana s'obre un rosetó emmarcat per pedra calcària blanquinosa que contrasta amb el color bru de la resta del pany de mur. A sota del rosetó hi ha encastat un lateral de sarcòfag gòtic (amb decoracions en baix relleu que representen tres arcs lobulats trevolats i diverses figures humanes molt erosionades) i a cada banda una cartel·la decorada, la de l'esquerra molt malmesa. Aquests elements haurien pertangut al primer temple i haurien estat integrats a la façana quan es va bastir l'edifici actual el 1829.[1]

La resta de les façanes mostren una heterogeneïtat constructiva similar, amb panys de carreuons irregulars combinats amb maçoneria de morter i alguns trams arrebossats. Les obertures, sis a la façana nord i tres a la façana sud, són senzilles finestretes d'arc de llinda sense cap mena d'ornamentació. A la part posterior de l'església, hi ha un cos adossat amb teulada a doble vessant que fa la funció de sagristia.[1]

L'interior, resol amb una volta de canó de perfil semicircular, està totalment arrebossat amb morter de calç i guix, i en destaquen les decoracions motllurades en guix d'estil neoclàssic de la zona posterior del presbiteri.[1]

Història[modifica]

Es considera que aquesta església de Sant Miquel (i anteriorment dedicada a Santa Maria i, més endavant, a la Immaculada Concepció), podria estar bastida sobre el lloc de l'antiga parròquia del castell de Rubió, documentat des del 1018. Si fos així, es correspondria a l'església de Rubió que apareix en la relació de parròquies dels deganat d'Urgell que contribuïren a les dècimes dels anys 1279 i 1280. Així mateix, el capellà de Rubió es consigna en la dècima de la diòcesi d'Urgell del 1391.[1]

El fet que l'edifici actual, bastit el 1829 en estil neoclàssic, conservi encastats a la façana principal el lateral d'un sarcòfag gòtic i dues cartel·les, es considera indicador de l'existència en el mateix lloc del primer edifici, potser romànic o tal vegada gòtic.[1]

La teulada original era de lloses de pedra i es trobava semiderruïda a principis del segle XXI. El 2008, l'edifici fou restaurat per la Diputació de Lleida, amb un nova teulada de teula àrab i consolidació dels murs.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Miquel de Rubió de Baix Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Sant Miquel de Rubió de Baix». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 març 2016].