Sant Muç de Cànoves

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Sant Muç de Cànoves
Canovas-SantMuç- 002.jpg
Dades bàsiques
Tipus església
Construït segle XII, XVII, XVI
Característiques
Estil Romànic, Gòtic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Oriental
Municipi Cànoves i Samalús
Localització Pl. de Sant Muç, 2, Cànoves. Cànoves i Samalús (Vallès Oriental)

41° 41′ 36″ N, 2° 21′ 17″ E / 41.6933°N,2.35473°E / 41.6933; 2.35473
Bé inventariat
Identificador IPAC: 28519
Diòcesi Bisbat de Terrassa
Modifica dades a Wikidata
Planta de l'església de Sant Muç

Sant Muç de Cànoves és una església de Cànoves i Samalús, al Vallès Oriental. És d'estil romànic amb elements gòtics.[1] És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Església d'una nau i quatre capelles laterals, dos per banda. La nau està coberta per volta de canó que es fa més estreta als peus de l'església. L'absis és semicircular i està cobert per un petit tram de voltes de llunetes damunt d'una estructura romànica. Tant l'absis com la nau tenen espitlleres. D'època romànica queden dues finestres absidals de doble esqueixada i la portalada d'una arcada amb arquivolta, propis del segle XIII.[2] El campanar és una torre quadrada formada per dos cossos dividits per una cornisa i coronats per merlets, en el segon pis té quatre obertures d'arc de mig punt.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

El primer cop que s'esmenta la parròquia és l'any 1077, en una deixa testamentària d'Ermengol Samarell, i apareix de nou els anys 1098 i 1123. L'església és d'estil romànic, probablement del segle XII; la part més antiga és l'absis el qual l'any 1757 es va reformar. La parròquia va començar a créixer al segle XVI que és quan es van construir les capelles laterals.[2] A les visites parroquials del segle XIV s'esmenten els altars de Santa Maria i Sant Joan. El retaule de l'altar major es va finalitzar el 1591 i, en el mateix segle, es va ampliar amb les capelles laterals dedicades al Roser, sant Isidre, sant Seforen i sant Sebastià.[1] El campanar es va acabar de fer l'any 1629.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Muç de Cànoves Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Pladevall i Font, Antoni [et al]. Catalunya Romànica - Vallès Oriental i Occidental. Enciclopèdia Catalana, 1991. ISBN 84-7739-271-4 [Consulta: 19 juliol 2015]. , pàg.325-326
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Sant Muç de Cànoves». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre 2015].