Ot d'Urgell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sant Ot d'Urgell)
Jump to navigation Jump to search
«Sant Ot» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Ot de Cluny».
Infotaula de personaSant Ot,
Dot, o
Odó d'Urgell
Sant Ot d'Urgell.JPG
Tomba d'Ot d'Urgell a Santa Maria de Gerri
Biografia
Naixement Ot de Pallars, Odo Urgellensis
1065 ca.
Sort (probablement)
Mort 7 de juliol de 1122
monestir de Santa Maria de Gerri, Pallars Sobirà
Lloc d'enterrament monestir de Santa Maria de Gerri 
Activitat
Camp de treball Abat
Ocupació Sacerdot
bisbe
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització 1133 , la Seu d'Urgell nomenat per Pere Berenguer, bisbe
Pelegrinatge Gerri
Festivitat 7 de juliol
Esdeveniment significatiu bisbe d'Urgell (1095)
Iconografia robes de bisbe
Patró de la Seu d'Urgell
Altre
Títol Comte
Pares Artau I de Pallars SobiràLlúcia de la Marca
Germà o germana
Modifica dades a Wikidata

Ot -també anomenat Odó o Dot- (Sort, Pallars Sobirà, ca. 1065 - Gerri de la Sal, 1122) fou bisbe d'Urgell i venerat com a sant al si de l'Església catòlica.[1] Sant Ot és el tercer bisbe santificat entre els bisbes de la seu urgellesa. El primer és Just d'Urgell, el bisbe del segle VI, i el segon Sant Ermengol d'Urgell.

Biografia[modifica]

De família noble, era fill dels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia de la Marca, germana de la comtessa de Barcelona Almodis, per això també és conegut com a Ot de Pallars. D'un pare arrauxat i violent, que morí excomunicat, en va sortir un fill sacerdot, bisbe i sant. Segons la documentació, consta que l'any 1087 era ardiaca de la Seu d'Urgell i és esmentat com a bisbe electe d'Urgell l'any 1095.

monestir de Gerri de la Sal, on Ot fou abat i és enterrat

Segons sembla deduir-se de les notícies escrites, Ot fou nomenat successor de Guillem Arnau de Montferrer (1092-1095), mentre aquest encara ostentava el càrrec episcopal. S'ha de pensar, doncs, que obtingué el beneplàcit del bisbe sortint i de la comunitat canonical urgellenca. Pel que es desprèn dels documents, hom creu que fou nomenat bisbe l'any 1097, ja que en un document del 28 de maig d'aquest any se l'esmenta com novi electi episcopi i el 23 d'octubre ja se l'anomena Urgellensis sedis episcopo.

Sant Ot d'Urgell intentà mantenir un equilibri de poders tant a nivell polític com eclesiàstic, dels quals destaquen les convinences amb els comtes Pere Ramon I de Pallars Jussà i Ermengol V d'Urgell, a qui va ajudar el 1101 en la primera conquesta de Balaguer. Sobresortí per la fermesa i el seny amb què solucionà els problemes, molt de temps debatuts a l'Església d'Urgell, sobre usurpació de béns per part de nobles i n'obtingué la restitució dels comtes d'Urgell i de Pallars i alguns nobles. En ésser erigida la seu de Barbastre per trasllat de la de Roda de Ribagorça, reclamà les esglésies de la seva diòcesi que havien passat a aquella església (1101), la qual cosa ocasionà la intervenció dels papes Urbà II i Pasqual II: ja l'any 1098, a instàncies d'Ot, el papa Urbà II havia confirmat els béns i el territori del bisbat d'Urgell.

Durant el seu pontificat consagrà diverses esglésies com les de Guissona i Sant Julià de Cerdanyola, i promogué la construcció d'altres, entre les quals destaca la Catedral d'Urgell.

Fundà confraries a Santa Maria de Lillet (1100) i a Gerri (1122) per fomentar la devoció i la restauració d'ambdós monestirs. Especialment, va afavorir aquest últim cenobi, procurant-li la restitució de béns, afiliant-lo en 1096 a la comunitat de Sant Víctor de Marsella i regint-lo un quant temps com a abat poc abans de la seva mort, la qual li va arribar precisament al monestir de Gerri el dia 7 de juliol de l'any 1122.

Veneració[modifica]

Poc després de la seva mort, el seu sepulcre es convertí en un lloc de pelegrinatge. El 1133, el seu successor, Pere Berenguer, en decretà el seu culte com a sant, que se celebra el 7 de juliol. Tingué ofici propi en el breviari fins a la reforma de Pius V de 1568. Sant Ot és patró de la Seu d'Urgell.

Els feligresos veneraven les seves despulles en una capella a la Catedral d’Urgell, destruïda durant la Guerra Civil (1936-1939). Militants de la CNT - FAI incendiaren el retaule i el sarcòfag amb les relíquies.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Bisbe Ot». Web. Generalitat de Catalunya. Romànic Obert. [Consulta: 18 gener 2014].