Pere Crisòleg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sant Pere Crisòleg)
Infotaula de personaDoctor de l'Església Modifica el valor a Wikidata
Pere Crisòleg

Catedral d'Imola, on es conserven les restes del sant
Biografia
NaixementEn grec: πέτρος ο Χρυσόλόγος, Petros Hhrysologos
380 Modifica el valor a Wikidata
Imola (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 450 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Imola (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Sant Cassià d'Imola 
Bisbe de Ravenna
433 –
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCornelius of Imola (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
bisbe, confessor, Doctor de l'Església (1729),
Doctor Homileticus ("de les Homilies")
CelebracióEsglésia Catòlica
CanonitzacióAntiga
Festivitat30 de juliol (4 de desembre, fins a 1969)
IconografiaRobes de bisbe; amb un plat a la mà
Patró deImola

Pere Crisòleg[1] (Petrus Chrysologus, Pétros Πέτρος) fou un eclesiàstic i bisbe de Ravenna. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Pere va néixer al Forum Cornelii (moderna Imola a Itàlia), on fou batejat i educat per Corneli, bisbe d'Imola entre 390 i 412, qui l'ordenà diaca.

Sixt III el va nomenar arquebisbe de Ravenna vers el 431 o 433, quan la ciutat era la capital de l'Imperi Romà. La seva pietat i zel van fer que guanyés l'admiració i el respecte dels fidels. El seu sobrenom Chrysologus ("paraula o discurs d'or") deriva de la seva eloqüència. Va gaudir de la confiança del papa Lleó I i la protecció de l'emperadriu Gal·la Placídia.

No va voler donar al teòleg Eutiqui, monofisita, el suport que li havia demanat, contribuint així que fos condemnat al concili de Constantinoble del 448.

Va morir el 451 a Imola, on havia anat de visita, i probablement el va succeir Lleó.

Obres[modifica]

Pere Crisòleg va destacar en les seves obres sobre l'Encarnació i contràries a l'arrianisme i l'eutiquisme, a més de les homilies consagrades a la Mare de Déu.

Se'n conserven:

  1. Homiliae s. Sermones, de les quals el bisbe Fèlix de Ravenna (707-717) va recollir 176. Altre són en reculls diferents atribuïdes a altres autors. Moltes expliquen passatges i llocs de la Bíblia.
  2. Επιστολὴ Πέτρου ἐπισκόπου ̓Παξέννης ἀντιγραφει̂σα πρὸς Εὐτυχη̂ τὸν ἀρχιμανδρίτην Epistola Petri Ravennatisnatis Episcopi ad Eutychem Abbatem

Les seves obres van ésser publicades per primer cop en 1534 a Bolonya, per Agapito Vicentino, i reeditades en 1634 i 1775 i, ja al segle xix, a la Patrologia Latina i altres reculls similars.

Veneració[modifica]

S'havia pensat que havia mort el 2 de desembre, però s'ha trobat que, ja a les fonts biogràfiques més antigues, com el Liber Pontificalis Ecclesiae Ravennatis (segle ix), consta el 31 de juliol com a data de la mort. En 1729 fou declarat Doctor de l'Església i se n'afegí la festa al calendari dels sants, posant-ne la celebració el dia 4 de desembre. El 1969 fou traslladada al 30 de juliol.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Crisòleg

Referències[modifica]

  1. Crisòleg, Pere (en llatí-català) "Sermons I". Fundació Bernat Metge. Escriptors cristians. Barcelona. 1985..