Sant Pere de Matamargó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Sant Pere de Matamargó
SANT PERE DE MATAMARGÓ - PINÓS.JPG
Dades bàsiques
Tipus església
Construït segle XVII
Característiques
Estil Barroc
Altitud 635 msnm[1]
Estat bo
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Solsonès
Municipi Pinós
Localització Matamargó (Pinós -Solsonès)

41° 51′ 32″ N, 1° 36′ 32″ E / 41.859°N,1.60882°E / 41.859; 1.60882
Bé inventariat
Identificador IPAC: 17563
Modifica dades a Wikidata

Sant Pere de Matamargó és una església barroca del municipi de Pinós, a la comarca del Solsonès. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. El retaule barroc del seu interior és una obra molt notable de diverses generacions dels escultors Pujol. Per la magnificència del retaule l'església també és coneguda popularment com la Catedral dels Pagesos. Denominació que l'estudiós del barroc Joan Vilamala transmuta en la de Catedral dels Pujol per remarcar-ne les diferents aportacions d'aquesta nissaga d'escultors.[2]

Situació[modifica | modifica el codi]

És l'església parroquial del disseminat de Matamargó, a l'est del municipi de Pinós. Està situada als estrebs més orientals de la Serra de Pinós, dalt d'un turó, sobre la masia de Les Cases i a ponent de la Riera de Matamargó. La plaça de l'església queda emmarcada, pel nord, amb les parets i la porta d'entrada d'un molt acurat cementiri, i pel sud per l'edifici de la rectoria. El conjunt és el centre cívic i supleix l'inexistent nucli de l'entitat de població de Matamargó.

Per anar-hi, la millor forma és des de la carretera BV-3001 de Su a Cardona. Al punt quilomètric 8,9 (41° 53′ 12.08″ N, 1° 36′ 1.75″ E / 41.8866889°N,1.6004861°E / 41.8866889; 1.6004861) es pren la carretera asfaltada que es deriva cap al sud. Als 2,7 km. passarem per la masia de Torrescassana i als 4,4 km. arribarem a destí.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Església d'una sola nau amb capelles laterals, amb un presbiteri rectangular al costat de llevant i la façana orientada a ponent. A ponent i tramuntana s'alça també el campanar de l'església, de planta quadrada i coronat per una balustrada. La porta segueix un model molt usual de l'època: és coronada amb un frontó d'arc de mig punt rebaixat que conserva el símbol de Sant Pere i la següent inscripció: "Tu est Petrus et super hanc petram edificabo ecclesiam meam Mattm. 1618"[3]

Retaule de Sant Pere de Matamargò

Notícies històriques[modifica | modifica el codi]

El lloc de Matamargó és esmentat ja l'any 1086, any en què el vescomte de Cardona deixa a la seva muller i al seu germà entre altres castells el de "Matamargon"; el lloc era vinculat doncs a la gran família vescomtal, comtal, i ducal de Cardona i formava part de la seva batllia fins al segle XVIII. La primera església de Sant Pere deuria ésser l'església també del castell i la parroquial del lloc. Al segle XVII fou ampliada i remodelada totalment i així quedà també modificat totalment l'àmbit casteller. La primitiva església fou substituïda per l'actual a mitjans del segle XVII (el rector Gaspar Brufau contractà les obres el 1650) i el senyor del lloc Josep Lluc hi dugué a la seva inauguració les relíquies de Sant Cristòfol, Santa Caterina, i Sant Antoni de Pàdua de la capella de la Mare de Déu dels Àngels de la masia de les Cases. L'altar del Roser fou encarregat a Segimon Pujol, escultor de Folgueroles i el seu fill Francesc Pujol, acabà l'any 1796 el magnífic retaule de l'altar major[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Matamargó Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. Vilamala, Joan. “Sant Pere de Matamargó de Pinós, la catedral dels escultors Pujol”. 2013, Inèdit.
  3. 3,0 3,1 «Sant Pere de Matamargó». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 març 2013].