Sant Pere de Prada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Sant Pere de Prada
Església de Sant Pere de Prada.JPG
Dades bàsiques
Tipus església
Ubicació
Estat França
Regió Occitània
Departament Pirineus Orientals
Districte Districte de Prada
Cantó francès cantó dels Pirineus Catalans
Comuna Prada

42° 37′ 06″ N, 2° 25′ 25″ E / 42.6182°N,2.42352°E / 42.6182; 2.42352
Monument històric catalogat
Declaració 5 novembre 1948
Identificador PA00104099
Diòcesi Bisbat de Perpinyà
Modifica dades a Wikidata

L'Església de Sant Pere de Prada (en francès, Église de Saint-Pierre de Prades) és l'església parroquial catòlica de Prada, al departament dels Pirineus Orientals (regió de Llenguadoc-Rosselló, de França).[1]

D'origen romànic, com ho testifica el campanar, l'església va ser reconstruïda als segles xvii xviii.[2]

Ubicació[modifica]

L'església està situada al departament francès dels Pirineus Orientals, part de la Catalunya Nord, al cor de l'antic poble de Prada.

Història[modifica]

El monument principal de Prada és l'església parroquial de Sant Pere, situada al cor del nucli antic. Depenent de l'abadia de la Grassa, les parts més antigues de l'edifici es remunten probablement al segle xii, tot i que el seu origen es remunta a almenys el segle xi.

Però l'augment de la població va fer que l'edifici fos massa petit a finals del segle xvi, i el 1605 la ubicació de la nova església va ser determinada pel bisbe d'Elna. El treball va començar el 1606 (data de la primera pedra) i va acabar al voltant de 1749 (pedra datada del transsepte nord).[3]

La façana occidental està decorada amb una sèrie d'arcs provinents del claustre de la propera abadia de Sant Miquel de Cuixà.

L'edifici es va classificar com a monument històric l'any 1948.[1]

Descripció[modifica]

L'actual edifici d'estil gòtic és de dimensions imponents: 43 metres de llarg per 13 metres d'ample i 17 metres d'alçada. Al costat sud hi ha el campanar romànic, del segle xii, d'uns 30 metres d'alçada. La torre es divideix en cinc nivells separats per arcades i lesenes. Només els tres últims nivells estan travessats per finestres geminades; els dos nivells inferiors han de suportar el pes de la torre. La part més alta és un afegiment modern, com ho demostra la diferència en conjunt molt més rudimentària, amb les pedres acuradament afegides de l'època del romànic.[2]

El mur meridional entre la façana occidental i el campanar encara conserva dues obertures semicirculars romàniques, una de les quals està obstruïda.

Mobiliari[modifica]

Retaule de l'altar major dedicat a Sant Pere (1697-1699), de l'escultor Josep Sunyer

L'església conserva mobiliari barroc, incloent el retaule de Sant Pere de l'altar major, del segle xvii (Logo monument historique - rouge sans texte.svg Classificat MH),[4] considerat un dels més grans de França. Es deu a l'escultor català Joseph Sunyer, i es va completar el 1699.[5] També hi ha un orgue de tribuna construït en 1818 pels germans Honoré i Antoine Grinda (Logo monument historique - rouge sans texte.svg Classificat MH).[6]

El mobiliari també inclou:

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Bailbé, Noël. Les clochers-tours du Roussillon, Perpignan (en francès). Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, 1989.  ISSN 0767-368X
  • Cazes, Albert. Saint-Pierre de Prada (en francès). Guide Touristique Conflent. 
  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon (en francès). Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 978-2-8599-8244-7. 
  • Mathon, Jean-Bernard; Dalmau, Guillaume; Rogé-Bonneau, Catherine. Corpus des Vierges à l'Enfant (XIIe – XVe siècle) des Pyrénées-Orientales (en francès). Presses universitaires de Perpignan, 2013 (Histoire de l'art). ISBN 9782354121853. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Prada Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica]