Sant Pere de Vilamarics

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Sant Esteve de Vilamarics
IPA-16804-Sant Esteve de Vilamarics (Monistrol de Montserrat)-04.jpg
Dades
Tipus església
Característica
Estil arquitectònic Romànic
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaBages
MunicipiMonistrol de Montserrat
Localització Vilamarics, ctra. de Castellvell a Marganell, km 3,1. Monistrol de Montserrat (Bages)
41° 39′ 13″ N, 1° 49′ 05″ E / 41.653583°N,1.817988°E / 41.653583; 1.817988Coord.: 41° 39′ 13″ N, 1° 49′ 05″ E / 41.653583°N,1.817988°E / 41.653583; 1.817988
IPA
Identificador IPAC: 16804
Modifica dades a Wikidata

Sant Pere[1] (o Sant Esteve)[2] de Vilamarics és una església de Monistrol de Montserrat (Bages) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

És una església romànica d'una sola nau coronada per un absis semicircular a llevant, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada coronada per un arc monolític de mig punt. La nau ha perdut totalment la coberta original però l'absis encara la conserva essent de quart d'esfera. La porta original era al mur de migdia, formada per un arc de mig punt amb grans dovelles. Al mur de ponent hi ha el campanar d'espadanya, senzill.[2]

L'església fou remodelada al segle XIX i enguixats els seus murs interiors; es va obrir també una nova porta a ponent i es va reforçar el mur amb un contrafort. L'edifici fou abandonat l'any 1936 i avui resta en estat molt lamentable.[2]

Conserva vestigis de la primera construcció preromànica.[2]

Història[modifica]

L'església de Sant Pere de Vilamarics depenia del monestir de Santa Maria de Montserrat per donació dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda l'any 921 (Vila Milech), al monestir de Ripoll. En fundar-se el priorat a Montserrat aquesta església i el seu alou formaren part del seu patrimoni car el monestir de Montserrat estava vinculat a la casa mare de Ripoll. L'any 1924 fou unida a l'església de Sant Cristòfol de Castellbell i abandonada després de 1936.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Vilamarics Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Sant Esteve de Vilamarics». A: Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, p. Vol. XI pag. 316. ISBN 84-85194-57-8. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Sant Esteve de Vilamarics». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].