Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes
Eglise canohes.JPG
Dades
Tipus Església parroquial
Primera menció escrita 968
Creació Segle XI
Ús església
Característiques
Estil arquitectònic Romànic
Altitud 69,9 msnm
Planta Nau única, absis semicircular.
Ubicació geogràfica
Rosselló
 42° 39′ 07″ N, 2° 50′ 09″ E / 42.6519°N,2.8358°E / 42.6519; 2.8358
Monument històric inventariat
Data 23 octubre 1972
Identificador PA00103979
Activitat
Diòcesi Elna - Perpinyà
Religió catolicisme
Modifica les dades a Wikidata
Absos de l'església de Sant Quirc i Santa Julita

Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes (Saint-Cyr-et-Sainte-Julitte en francès) és l'església parroquial de la comuna nord-catalana de Cànoes, a la comarca del Rosselló. Pertany a la comunitat de parròquies Pau i Treva[1] de la diòcesi de Perpinyà, amb centre a Santa Maria de Toluges.

Està situada[2] en el sector nord del nucli vell de Cànoes, a la cellera de la qual nasqué el poble, en el seu punt més elevat.

Història[modifica]

L'església de Sant Quirc i Santa Julita

L'església va ser edificada al segle XI. Abans del 978, el bisbe d'Elna[3] donà l'església i el poble que l'envoltava a l'abadia de la Grassa, que l'elevà a la categoria de priorat el 1382[4] i passà a fer-la administrar per un prevost.

El temple va ser modificat al segle xv i, amb canvis de molta més envergadura, al segle xix. Modernament s'hi han fet noves obres (1972), i pocs elements han restat genuïnament antics. Va ser declarat monument històric de França[5] el 1972.

Arquitectura[modifica]

Façana meridional

L'absis, semicircular però sensiblement ultrapassat, és romànic i presenta cinc arcades sobre columnes adossades, amb capitells esculpits. Al segle xix, hom afegí a la nau original romànica dues de laterals, a banda i banda de la principal (1876-1878); aquestes obres causaren l'esfondrament de la volta, que fou reconstruïda ja en estil contemporani (1884-1885), amb una àmplia arcada de cairons.

De mobiliari antic conserva una marededéu del segle xiv, estàtues de sant Quirc i de santa Julita (del segle XVI), de sant Galderic (segle XVII) i dos crists del XVIII. També té una tela pintada del segle XVII, i a la façana es pot contemplar una làpida del XVI. També hi ha a l'interior una pica baptismal del segle XII.

L'interior de l'església[modifica]

Interior de l'església
Nau principal i absis central Nau principal des de l'absis Sostre actual de la nau central Nau col·lateral meridional Nau col·lateral septentrional
Nau principal i absis central Nau principal des de l'absis Sostre actual de la nau central Nau col·lateral meridional Nau col·lateral septentrional

Decoració[modifica]

Restes de pintures murals romàniques[modifica]

L'església conserva algunes restes de l'antiga decoració mural romànica.

Portals i altres del clos del poble
Meitat nord de l'absis Meitat sud
Pintures de la meitat nord Pintures de la meitat sud

Els capitells esculpìts de l'absis[modifica]

Els capitells
Capitell de més al nord Segon capitell de més al nord Tercer capitell de més al nord Quart capitell de més al nord
Ordenats de nord a sud
Cinquè capitell de més al nord Sisè capitell de més al nord Setè capitell de més al nord Vuitè capitell de més al nord
Cinquè capitell de més al nord Sisè capitell de més al nord Setè capitell de més al nord

Bibliografia[modifica]

  • Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. I : A-C. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Ed. Claret, 1998, p. 411-412. ISBN 9788439346135. 
  • Gavín, Josep M. «Ros 68. Sant Quirze i Santa Julita de Cànoes». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7. 
  • Ponsich, Pere. «Cànoes: Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica]

  1. «Perpignan - Pau y Treva, al web de la diòcesi de Perpinyà-Elna» (en francès). [Consulta: 1 octubre del 2015].
  2. L'església de Cànoes en els ortofotomapes de l'IGN
  3. Entre el 968 i el 977, el bisbe d'Elna era Sunyer d'Empúries, fill de Gausfed I d'Empúries
  4. Així es ressenya a l'apèndix de Roigé, Prim «La deixa apostòlica: l'exemple d'Elna (1391)». Estudios sobre rentas, fiscalidad y finanzas en la Cataluña Bajomedieval. CSIC [Barcelona], 1993, pàg. 455-486.
  5. Fitxa a la base de dades Merimée

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes Modifica l'enllaç a Wikidata