Sant Serni de Nagol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Sant Serni de Nagol
Imatge
Nom en la llengua original(ca) Sant Serni de Nagol Modifica el valor a Wikidata
EpònimSadurní de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Part deNagol Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Julià de Lòria (Andorra) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócarretera de Certers, Nagol Modifica el valor a Wikidata
 42° 28′ 10″ N, 1° 30′ 03″ E / 42.46955°N,1.50092°E / 42.46955; 1.50092Coord.: 42° 28′ 10″ N, 1° 30′ 03″ E / 42.46955°N,1.50092°E / 42.46955; 1.50092
BIC Andorra
Data16/07/2003
IdentificadorFitxa 69
Activitat
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcataloniasacra.cat… Modifica el valor a Wikidata

Sant Serni de Nagol és una església romànica sota l'advocació de Sant Serni situada a Nagol, a la parròquia de Sant Julià de Lòria, al Principat d'Andorra, declarada Bé d'interès cultural.[1] L'església està formada per una nau rectangular, una coberta de fusta i un absis semicircular. Aquesta església va ser construïda al segle XI[2]

Situació: x 17º30’35’’ — y 42º28’15’’ [3]

Història[modifica]

L'església va ser edificada l'any 1055, data que figura en l'acta de consagració que va ser trobada en una lipsanoteca a l'interior de l'altar, signada pel bisbe de la Seu d'Urgell Guillem Guifré.[4] Aquesta acta es conserva als Arxius Nacionals d'Andorra.[5]

Tant l'església com els retaules van ser restaurats l’any 1979 dirigit per Pere Canturri. Durant aquesta restauració, l’ara de l’altar va ser aixecada i algú es va trobar en una cavitat, una lipsanoteca de fusta i el pergamí de l’acta de consagració.[2]

L’antic costum a Sant Julià de Lòria era de portar els nens ploraners a Sant Serni de Nagol, a fi que perdessin el plor.[2]

Descripció[modifica]

Té una nau rectangular, amb un absis semicircular a llevant i, un campanar de cadireta de doble arcada al costat oposat. La nau fa 9,34 metres de llarg i comptant amb l’absis i amb tot l'edifici fa 11,50 metres.[3]

És un temple d'estil romànic, erigit sobre un penyal, sense fonamentació.[5] Edifici de dimensions reduïdes, construït amb carreus de dimensions considerables i gairebé sense tallar, presenta una única nau de planta rectangular, rematada en un absis semicircular amb dues finestres .[5] A la façana del costat de ponent s'obre una espitllera de doble esqueixada, i damunt d'aquesta, una finestra en forma de creu. El mur de la façana està rematat per un campanar d'espadanya de dues obertures.[6]

L'entrada a l'església s'efectua a través d'un porxo d'època posterior i d'una porta d'arc de mig punt, al costat de la qual es troba una pica d'aigua beneïda construïda en granit.

Composició de dues fotografies mostrant un detall de les pintures interiors i l'absis

Una de les peces més destacades que van trobar-se dins de l'església va ser una creu de fusta romànica, es tracta d'una creu espinosa, ja que tota la seva superfície està decorada amb punxes, motiu pel qual se la coneix com la creu espinosa de Sant Serni de Nagol, actualment aquesta peça es pot observar al Centre d'interpretació del romànic d'Andorra, situat al poble de Pal. En el seu interior es conserva un retaule gòtics dedicat a Sant Martí. Però sobretot són especialment interessants les seves pintures murals, descobertes el 1976 i que es conserven a les parets del presbiteri i l'arc triomfal.[5] Aquestes pintures murals son preromàniques és a dir que són de la mateixa època de construcció de l'església.[3]

Representen diverses figures: dos àngels adorant l'Agnus Dei, Sant Miquel vencent a un drac o serp, un arcàngel vestit a la manera bizantina, un sant beneint un Crist pregant, Caïm i Abel, Sant Miquel Arcàngel (o Sant Jordi), una àliga entre d’altres figures més.[3]

La importància d'aquest conjunt pictòric rau en el fet que s'hi troben les pintures murals romàniques més antigues del Principat d'Andorra, contemporànies del període de construcció de l'església. Aquesta construcció és més aviat d’aspecte força primitiu, rústica i simple.[3]

Visites[modifica]

L'església és accessible mitjançant visita guiada prèviament concertada. Durant els mesos de juliol i agost sol estar oberta en horaris de matí i tarda i la resta de l'any, només durant el transcurs dels serveis religiosos que s'hi celebren.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Serni de Nagol
  1. «Sant Serni de Nagol». Patrimoni Cultural d'Andorra. Govern d'Andorra. [Consulta: 15 agost 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 Valls, Àlvar. Diccionari Enciclopèdic d'Andorra, 1947, pàgina 300. ISBN 99920-1-629-9. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Catalunya Romànica. Barcelona, 1985, pàgina 513. 
  4. VVAA. Andorra Romànica, Govern d'Andorra i Fundació Enciclopedia Catalana, Barcelona, 1989, pp. 183-192
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 VVAA. «Sant Serni de Nagol». A: Els millors racons del Pirineu. Barcelona: Pòrtic, 2010, pp 56-57. ISBN 978-84-9809-091-8. 
  6. Andorra Romànica, Govern d'Andorra i Fundació Enciclopedia Catalana, Barcelona, 1989, pp. 183-192

Vegeu també[modifica]