Església de Sant Vicenç de Sarrià

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sant Vicenç de Sarrià)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Església de Sant Vicenç de Sarrià
Barcelona Church of SantVicenc de Sarria1.JPG
Dades bàsiques
Tipus església
Arquitecte Josep Mas i Dordal
Documentat 987
Començament 1781
Consagració 1789
Característiques
Estil original Romànic
Estil Neoclàssic
Retaule Mare de Déu del Roser d'Agustí Pujol  (1578)
Ubicació
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Pça. Sarrià

41° 23′ 59″ N, 2° 07′ 16″ E / 41.3997°N,2.12123°E / 41.3997; 2.12123
Bé cultural d'interès local
Identificador 40211
Activitat
Diòcesi Arquebisbat de Barcelona
Festivitat Sant Vicenç d'Osca
Modifica dades a Wikidata

L'església de Sant Vicenç de Sarrià és un temple neoclàssic situada a la plaça Major de Sarrià, a Barcelona, construït el 1781 per Josep Mas a l'emplaçament de temples anteriors.[1][2] El sant titular de la parròquia és sant Vicenç d'Osca.[2] Actualment el rector de la parròquia és Mn. Salvador Bacardit i l'organista titular és Manuel Rodríguez Solana.

La primera menció que es té de l'església de Sant Vicenç és del 987, una cinquantena d'anys després del primer cop que es troba esmentat el nom de Sarrià,[3] i ha estat motiu de la celebració del mil·lenari de la parròquia el 1987.[2] El 1147 es consagrà un nou temple romànic al mateix lloc,[2][3] i el 1347 es reedificà en estil gòtic.[1] Al final del segle XV Jaume Huguet va realitzar el retaule de Sant Vicenç que es conserva al MNAC,[1] i el 1578 Agustí Pujol va esculpir un altar barroc dedicat a la Mare de Déu del Roser que encara és a l'església.[1]

El temple actual fou consagrat el 1789,[2] i és de tres naus.[4] El creuer és cobert per una cúpula.[1] Dels dos campanars previstos,[4] només se'n va construir un, vuitavat i esvelt.[1]

A l'església hi ha l'antic retaule del convent de Santa Clara, obra del 1686 d'Andreu Sala, que havia estat en aquest convent i després a l'església de Sant Jaume.[2]

Intervencions arqueològiques[modifica | modifica el codi]

Amb motiu de les obres per la construcció del túnel i de l'estació dels Ferrocarrils Catalans de Sarrià, i per reforçar els murs de la parròquia de Sant Vicenç, es van dur unes obres que permeteren localitzar fragments ceràmics d'atribució cronològica medieval i moderna, entorn de l'església, a l'antic hort de la rectoria. L'any 1972, a una fondària de mig metre per sota del paviment del carrer, es van posar al descobert una abundant quantitat d'ossos humans probablement pertanyents al cementiri parroquial de l'església de sant Vicenç de Sarrià.[5]

Organistes coneguts[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed.. Barcelona: Teide, 1971. ISBN 84-307-8187-0. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 http://www.parroquiasarria.net/
  3. 3,0 3,1 FABRE, J., HUERTAS, J.M. Tots els barris de Barcelona Vol. 3. Barcelona, 1976. Edicions 62 ISBN 84-297-1200-3
  4. 4,0 4,1 Sant Vicenç de Sarrià al Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona.
  5. «Església de Sant Vicenç de Sarrià». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  6. * Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. I, pàg. 166. (IBSN 84-7291-226-4)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Vicenç de Sarrià Modifica l'enllaç a Wikidata
  • ANÒNIM., 1972. Diari Femenino, 21 de setembre, Barcelona, p. 10.
  • RODÀ, I., 1977. La dispersión del poblamiento en el término de Barcelona en la época anterromana, Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, XVII, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 47-92.
  • MENÉNDEZ PABLO, F. X., 1998. Les Corts en època romana: el poblament rural i la xarxa viària del sector meridional del Pla de Barcelona, I Jornades de Recerca Històrica de Les Corts. Ponències i comunicacions (Barcelona, 14 i 15 de març de 1997), Quaderns de l'Arxiu 3, Arxiu Municipal del Districte de les Corts, Barcelona, pp. 59-74.
  • BALIL, A., 1962. Mosaicos ornamentales romanos en Barcelona, Archivo Español de Arqueología XXXV - 105-106, C.S.I.C. - Instituto Español de Arqueología, Madrid, pp. 36-69.
  • GORGES, J.-G., 1979. Les villas hispano-romaines. Inventaire et Problématique archéologiques, Dépositaire: Diffusion E. de Boccard. Publications du Centre Pierre Paris (E.R.A. 522) -4-, Paris.