Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva,[1] és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma. Està situada a l'inici d'aquesta plana, just al peu dels primers contraforts de les Guilleries.
El primer esment data del 898, quan es parla de l'església, que fou reconstruïda l'any 950 i consagrada per Gotmar, el bisbe de Girona, després de la seva destrucció en la ràtzia hongaresa de 942.[2] Des del segle xi la vila depengué eclesiàsticament de la canònica de Sant Pere Cercada i, des del punt de vista de la jurisdicció civil, del Castell de Farners. S'hi celebra mercat des del 1334, gràcies a una concessió del rei Pere III, i des del segle xv fou seu d'una baronia, senyorejada pels Vilademany.
Hi ha dos tipus de paisatges: la plana i la muntanya. La plana és ben oberta cap al sud-oest, el que ha facilitat l'expansió del poble, tant en espai residencial com industrial. A la plana hi ha conreus de cereals i lleguminoses al secà, i farratges, patates, hortalisses i arbres fruiters al regadiu. Hi ha ramaderia bovina i porcina. La muntanya gairebé tota ella és ocupada per boscos (alzinars, suredes, pinedes, rouredes, castanyedes), amb diverses cases de pagès, moltes abandonades en els darrers anys o que només tenen una funció residencial.
Maqueta a Catalunya en Miniatura de la fàbrica de galetes i teules Néts de Joaquim Trias
Hi ha algunes indústries petites i mitjanes dedicades a la transformació dels productes del bosc; d'altres són tèxtils (fibres, gènere de punt) o de la confecció, de productes alimentaris (pastes, productes làctics) on destaca l'empresa centenària Galetes Trias, de materials de la construcció o tallers metal·lúrgics. Malgrat aquestes indústries locals, hi ha força gent de Santa Coloma de Farners que treballa fora del poble, fins a les indústries i serveis de Girona i rodalia.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 111. ISBN 84-393-5437-1.
↑«CASA XIFRA». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 octubre 2026].