Santa Coloma de Ger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Santa Coloma de Ger
GER PORTA FERRADA-1.JPG
Porta ferrada de Santa Coloma, oberta
Dades bàsiques
Tipus església
Construït Segle IX
Reconstruït Segle XII, XVIII i 1940
Característiques
Estil Romànic modificat
Ubicació
Catalunya
Ger (Baixa Cerdanya) 42° 24′ 41″ N, 1° 50′ 38″ E / 42.411265°N,1.843792°E / 42.411265; 1.843792Coord.: 42° 24′ 41″ N, 1° 50′ 38″ E / 42.411265°N,1.843792°E / 42.411265; 1.843792
Bé inventariat
Identificador IPAC: 7723
Intervencions
2012  Restaurat
Activitat
Modifica dades a Wikidata

L'església de Santa Coloma de Ger, es troba al municipi de Ger, pertanyent a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Església d'una nau amb volta de canó de tres trams, absis i cor de fusta als peus. Les tres capelles laterals del costat de l'evangeli tenen volta d'aresta. La portada, a ponent, és dovellada. Presenta un òcul. Hi ha una altra portada a migdia, d'obra moderna. Als peus es troba la torre campanar, de dos trams.

Història[modifica | modifica el codi]

Altar barroc destruït el 1.936
Vista Ponent del Campanar
Altar barroc, fotografiat l'any 1923 i destruït l'any 1936
Església de Santa Coloma de Ger (2015)

L'església parroquial de Santa Coloma, fou possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà. La primera referència apareix a l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell (Geri) de l'any 819 (encara que segurament redactada a finals del segle X). La parròquia de Ger pertanyia al pagus Liviensis.

L'any 1026, l'ardiaca Pons féu un llegat a Santa Coloma de Ger d'un mas que havia comprat a Baró juntament amb un graner i diverses terres.

Com la majoria de parròquies del deganat de Cerdanya, fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314.

La porta d'origen romànic té unes magnífiques ferramentes, que segons els entesos la converteixen en una de les millors del Pirineu.

L'església va ser totalment reconstruïda en segle XVIII, cap al 1.740, segons la data que figura a la clau de l'arc, de la porta de ponent, conjuntament amb una coloma. En les arrencades, de l'arc, es troben esculpits en pedra, en dos baixos relleus, la llegenda del caçador.

L'imaginari popular explica que és la reproducció de la Llegenda de "La Gossada d'en Ferran". La llegenda diu: "un diumenge de primavera, un ric propietari de Ger anomenat Ferran caçava amb els seus magnífics gossos quan de sobte sorgí una llebre. Perseguint-la passà per la vora de l'església en el moment de l'elevació de la missa: Li digueren que es detingués i adorés al Senyor, a la qual cosa ell contestà, "no em detindré mai, encara que m'ho demani el mateix Déu. En dir això el cel es tornà negre i caigué un veritable diluvi. Diuen que les nits de tempesta els pagesos en sentir el caçador i els seus gossos, condemnats a vagar per les valls i muntanyes en una fantàstica cursa que no té fi. 

La porta va ser construïda, amb marbre gris d'Isòvol, per suportar la porta d'origen romànic.

D'aquesta època és també el magnífic retaule barroc, avui desaparegut.

Els fets de l'any 1936, van transformar en cendres la coberta i el retaule, dues campanes que es van fer servir, prèvia fosa, per fabricar munició. La façana de migdia i part de la ponent van ser derruïdes i les pedres i cantonades es van reutilitzar per a construir les escoles públiques.

A la postguerra fou restaurada, amb el sistema de prestació, és a dir que tots els veïns havien de participar, els benestants, monetàriament, i amb els seus jornals els altres.

En els anys cinquanta la família Duran, propietaris dels Grans Magatzems "El Barato" de Barcelona, van fer construir una capella lateral, amb marbre, dedicada al Sagrat Cor.

El 2012, es restaura la coberta del campanar, posant pissarra en el mateix, com era abans de 1936, es col·loca una barana a l’escala d'accés a les campanes, es reconstrueix l’estructura de coberta i es posa nova pissarra a la nau esquerra de l’església.[1]

Mare de Déu de Ger[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mare de Déu de Ger
Talla de la Mare de Déu de Ger.MNAC
Talla de la Mare de Déu de Ger.MNAC

La Mare de Déu de Ger és una talla romànica de la segona meitat del segle XII[2] en fusta d'àlber policromada al tremp. 52,5 x 20,5 x 14,5 cm que es guarda al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona i procedeix de l'església parroquial de Santa Coloma de Ger.

La composició del grup es caracteritza per la seva frontalitat i perquè tendeix a la simetria. D'aquesta manera, Maria apareix com a Tron de Saviesa. El mantell en forma de casulla reforça el paper de Maria com a símbol de l'Església i la corona que duia respon a la idea de reialesa. Forma part d'un grup d'imatges de la Mare de Déu que es desenvolupa als Pirineus (especialment a la Cerdanya) i es difon pel bisbat d'Urgell.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Comunicat de premsa de l'Incasol
  2. «Mare de Déu de Ger». MNAC. [Consulta: 17 juliol 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bertrán, Juan Antonio. La Cerdaña de siempre. Barcelona, Editorial Juventud, 1992. ISBN 84-261-2660-X. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Coloma de Ger Modifica l'enllaç a Wikidata