Santa Coloma de Gramenet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Coloma de Gramenet
Escut de Santa Coloma de Gramenet
(escut)
Localització

Santa Coloma de Gramenet situat respecte Catalunya
Santa Coloma de Gramenet situat respecte Catalunya

Localització de Santa Coloma de Gramenet respecte del Barcelonès


Municipi del Barcelonès
La plaça de la Vila i l'Ajuntament
La plaça de la Vila i l'Ajuntament
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Barcelonès
Gentilici Colomenc, colomenca o
gramenenc, gramenenca
Pressupost 89.179.218,64 €
Superfície 6,99 km²
Altitud 56 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
118.738 hab.
16.986,84 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 434120 4589437Coord.: 41° 27′ 14″ N, 2° 12′ 40″ E / 41.45389°N,2.21111°E / 41.45389; 2.21111
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Núria Parlon (PSC)
Codi territorial 082457
Web
Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona. Santa Coloma de Gramenet és la setena ciutat més poblada de la província de Barcelona, la novena de Catalunya i la cinquantena d'Espanya.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Santa Coloma de Gramenet és situada a l'est del riu Besòs, entre la Serralada de Marina i el pla de Badalona.

Limita al nord amb el municipi de Montcada i Reixac, a l'oest amb el de Barcelona, a l'est amb el de Badalona i al sud amb el de Sant Adrià de Besòs.

La topografia del municipi és bastant accidentada. Perpendicularment al riu Besòs corren tres serralades de nord a sud: la Serralada de Sant Mateu (que forma part de la Serra de Marina), la Serralada de les Mosques d'Ase (també anomenada Montserrat dels Pobres), i la Serralada de Sistrells (o d'en Mena). Aquestes tres serres formen entre elles dues valls (on discorrien antigament llurs rieres): la vall de Carcerenya (o vall Pallaresa) i la vall de Sistrells.

El punt més alt del municipi és el puig Castellar, anomenat popularment turó del Pollo, amb 302 m.

El gener del 2015 es vol recuperar el conreu de la vinya. Es dedicaran 1,7 hectàrees propietat de la Diputació de Barcelona a la plantació experimental de ceps amb l'assessorament tècnic de l'Incavi. L'objectiu és arribar a elaborar un vi colomenc.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

La història de la localitat va començar a l'edat mitjana, uns anys abans de l'any 1000, moment en què s'inicia la repoblació de la zona; d'aquesta època s'acostuma a datar un capitell romànic toscament esculpit prop de l'Església Vella que sembla indicar l'existència d'un petit cenobi i esglesiola que podria haver estat destruïda l'any 985 a causa de la ràtzia d'Almansor. L'any 1019 s'esmenta l'església sota l'advocació de Santa Coloma en un pergamí de Ramon Berenguer I i, especialment, amb més precisió al Cartulari de Sant Cugat del Vallès fent referència al lloc de Gramenet era sufragània de Santa Maria de Badalona. L'any 1056 ambdues van ser donades per Ramon Berenguer i Almodis a la canònica de la catedral de Barcelona, amb els seus delmes.[3]

A la baixa edat mitjana Santa Coloma estava formada per un conjunt de cases i masos al voltant de l'església, ubicada a prop del riu Besòs, hi havia uns catorze o quinze masos o casals residencials amb explotacions agràries més importants. Alguns s'han conservat, com Torre Balldovina, Mas Carcerenya, Torre Pallaresa, Mas Fonollar i Can Peixauet i, altres han desaparegut, com Can Franquesa, Mas Marí, Torre Roja, Can Martí, Can Gener, entre altres. Eren importants també els molins fariners a la vora esquerra del riu. Com el lloc era una senyoria pertanyent a la seu barcelonina, no va estar subjecte a les servituds feudals, tot i que van anar adquirint importància i prevalença jeràrquica algunes importants cases, com Torre Pallaresa. Els canonges, finalment, van cedir Santa Coloma a la Pia Almoina, institució que cobrava la majoria dels delmes. D'altra banda, els drets que tenien els Montcada sobre Santa Coloma, també sobre Badalona, Tiana i Alella, van passar el 1225 a Ramon de Plegamans, que el 1240 va deixar-los en testament a la catedral de Barcelona. La població va ser considerada poble forà del territori de la ciutat de Barcelona, això va comportar-li moltes franqueses però també obligacions: per exemple, va contribuir econòmicament a la construcció de les muralles. A més, el Consell de Cent va reclamar les rescloses que Santa Coloma havia fet al Besòs per encarrilar les aigües vers els molins.[3]

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

La proximitat de la població al monestir de Sant Jeroni de la Murtra va fer més coneguda la població durant el segle XV. Durant la guerra civil catalana contra Joan II, va haver-hi una important batalla a Torre Balldovina l'any 1471. Fra Aixelà, membre de la Murtra relata que mentre va haver-hi les revoltes remences, a la localitat es van produir saqueigs, incendis i persecucions. D'altra banda, el clima més sa de la zona va servir en moltes ocasions com a refugi de les epidèmies que es succeïen a la capital: l'any 1589, el Consolat de Mar es va refugiar a Santa Coloma. No obstant això, la població sí que va patir alguns trastorns negatius al llarg d'aquesta època: l'allotjament de tropes castellanes al segle XVII, que van cometre excessos; la guerra dels Segadors, que va acabar amb represàlies per haver actuat en contra de l'exèrcit reial; i, també, el poble es va aixecar i va desarmar els terços castellans del sector durant la guerra de Lliga d'Augsburg, el 1689. A pesar d'això, la població va aconseguir anar augmentant i es van dur a terme millores en el sector agrari: es van fer noves plantacions de vinya, es van dessecar aiguamolls i l'augment de l'horta va afavorir l'aparició de safareigs i basses per a rec, alhora que van augmentar les concessions de regatge a través del Rec Comtal. Mentre va durar el bloqueig i setge de Barcelona durant la guerra de Successió, fins a 1714, va comportant el desembarcament i ocupació de cases als pobles forans.[3]

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

A finals del segle XIX diverses famílies de la burgesia barcelonina van posar de moda estiuejar a Santa Coloma: un dels pioners va ser l'historiador Ferran de Sagarra, propietari de la Torre Balldovina i pare del cèlebre poeta Josep Maria de Sagarra.

L'entorn geogràfic, el clima i la proximitat a la gran ciutat van facilitar aquesta migració que es repetia cada any entre els mesos de juny i setembre.

Els senyors van comprar terrenys i van construir les seves cases d'esbarjo que van embellir la fesomia del poble. Les noves construccions es van agrupar envoltant el nucli originari de la vila.

Algunes d'aquestes finques van desaparèixer en l'efervescència especulativa de la dècada dels 60 (can Gordi, can Nohet). Altres van aconseguir salvar-se i han estat recuperades i incorporades al patrimoni de la ciutat com can Muntlló, can Sisteré, can Franquesa o can Mariner, una antiga masia del segle XVII, que a finals del XIX va ser la segona residència dels Roviralta, els qui la van reformar i van ampliar. En la dècada dels vuitanta es va convertir en un casal de barri (la recuperació de la masia i la plaça adjacent, va ser obra de l'arquitecte colomenc Xavier Valls, mort en l'atemptat d'ETA contra els magatzems Hipercor).

Imatge de Santa Coloma de Gramenet

L'edifici més emblemàtic d'aquella etapa és can Roig i Torres. Avui convertida en escola municipal de música, aquesta mansió, una de les més boniques de la ciutat, barreja de forma harmònica els estils noucentista i modernista. Va ser construïda entre 1906 i 1912 per Rafael Roig i Torres, un home adinerat que, entre altres càrrecs, va ocupar els de cònsol de l'Uruguai a Barcelona i tinent d'alcalde a l'Ajuntament barceloní.

La influència de la colònia barcelonina va ser gran, malgrat que les relacions socials entre estiuejants i nadius sempre van ser molt classistes: alguns forasters evitaven deliberadament el contacte amb el poble pla, es refugiaven en les seves torres amb jardí i, com màxim, es deixaven veure en la missa del diumenge.

La presència temporal d'aquestes famílies adinerades va suposar una millora econòmica per a un sector de la població colomenca. A petició dels estiuejants, l'Ajuntament va crear l'any 1895 la Festa Major d'Estiu per complimentar i acomiadar a tan il·lustres personatges. No obstant això, l'antiga festa de la patrona, el 31 de desembre, mai va deixar de celebrar-se.

En contrast amb aquestes anades i vingudes de famílies riques, es produeixen les dues primeres onades migratòries modernes, encara que de molt reduïdes proporcions: una procedent de l'interior de Catalunya i una altra, d'Aragó, que es va conèixer popularment amb l'apel·latiu dels maños. En els dos casos les dificultats d'integració van ser mínimes. Es tractava de jornalers, mà d'obra agrícola.

El 27 d'octubre de 2009 el seu alcalde, Bartomeu Muñoz (PSC), va ser detingut per la Guàrdia Civil per presumpta implicació en un afer de corrupció (cas Pretòria), juntament amb Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, tots dos relacionats amb CDC.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
24 22 21 144 609 1.304 1.602 1.632 1.510 1.869
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.728 12.930 17.318 15.281 32.590 106.711 140.588 135.486 133.006 131.764
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
123.175 120.958 117.127 115.568 116.503 119.056 117.336 120.060 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Evolució de la població de Santa Coloma en el període 1981-2010

Origen de la població per Comunitats Autònomes[modifica | modifica el codi]

Origen de la població de Santa Coloma per Comunitats Autònomes
Comunitat Autònoma Població Percent.(%)
Catalunya Catalunya 57.815 58,31%
Andalusia Andalusia 22.436 22,63%
Extremadura Extremadura 5.390 5,44%
Castella - la ManxaCastella - la Manxa 3.847 3,88%
Castella i Lleó Castella i Lleó 2.869 2,89%
Aragó Aragó 1.825 1,84%
Galícia Galícia 1.395 1,41%
Altres 3.576 3,60%
Total 99.153 100%

Districtes i barris[modifica | modifica el codi]

Districte 1

Districte 2

Districte 3

Districte 4

Districte 5

Districte 6

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats de les eleccions municipals des de 1979[modifica | modifica el codi]

Partit polític 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
% Vots Reg. % Vots Reg. % Vots Reg. % Vots Reg. % Vots Reg. % Vots Reg. % Vots Reg. % Vots Reg. % Vots Reg. % Vots Reg
PSC 36,16 11 38,59 12 40,24 12 43,41 13 42,89 12 58,34 18 53,79 16 53,79 17 40,72 12 40,68 14
Som Gramenet - - - - - - - - - - - - - - - - - - 18,52 6
PSUC -> IC -> ICV-EUiA 43,31 13 45,83 15 44,54 13 40,44 12 41,28 12 15,67 4 18,03 5 12,15 4 12,41 3 7,85 2
CiU 6,65 2 4,68 0 7,29 2 7,65 2 6,26 1 7,75 2 8,22 2 6,12 2 6,84 2 3,63 0
AP -> PP - - 4,68 0 2,48 0 3,03 0 7,11 2 9,98 3 13,98 4 12,32 4 17,87 5 7,77 2
PxC - - - - - - - - - - - - - - - - 9,43 3 3,41 0
ERC - - 1,92 0 - - 0,37 0 0,87 0 1,57 0 3,85 0 3,59 0 1,53 0 4,76 0
C's - - - - - - - - - - - - - - 3,88 0 2,07 0 11,50 3
GG - - - - - - - - - - - - - - 5,01 0 6,91 2 - -
UCD -> CDS 5,61 1 - - 2,46 0 0,90 0 - - - - - - - - - - - -
PTC 1,92 0 - - 1,78 0 - - - - - - - - - - - - - -
PCC - - 3,73 0 - - 1,97 0 - - - - - - - - - - - -
Altres 2,29 0 5,29 0 0,60 0 1,67 0 0,76 0 4,99 0 0,56 0 1,13 0 2,22 0 0,78 0
TOTAL 27 27 27 27 27 27 27 27 27 27

Alcaldes del municipi des de 1979[modifica | modifica el codi]

Nom i Cognoms Període Partit Polític
Lluís Hernández Alcàsser 1979 - 1991 PSUC->IC
Manuela de Madre Ortega 1991 - 2002 PSC
Bartomeu Muñoz i Calvet 2002 - 2009 PSC
Núria Parlon i Gil 2009 - PSC

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Torre Balldovina[modifica | modifica el codi]

Torre Balldovina

L'element més antic i significatiu és la torre central circular de pedra irregular, amb una alçària de 19 m. Fou construïda entre els segles X i XI amb la finalitat de vigilància i protecció del territori. Apareix documentada l'any 1020 com a Turris Baldovin.

Entre els segles XIII i XIV va perdre el caràcter militar i s'hi afegeixen noves dependències de caràcter residencial i agrícola. No obstant la gran transformació de l'edifici es va dur a terme al segle XVIII a mans de la família Segarra. Va esdevenir residència noble de planta baixa i dos pisos, amb una ala perpendicular d'estil modernista afegida entre 1914 i 1918.

L'edifici va ser adquirit el 1972 per l'Ajuntament i a partir de l'any 1986 ha esdevingut el Museu Municipal i Arxiu Històric de la Ciutat. El museu comprèn diverses col·leccions, entre les quals destaca el conjunt de troballes arqueològiques del poblat ibèric del Puig Castellar.[5]

Torre Pallaresa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Torre Pallaresa
Torre Pallaresa

La Torre Pallaresa és un dels edificis més representatius de l'aquitectura catalana del segle XVI, declarada monument historicoartístic d'interès nacional el 1931. Està situada als afores de la ciutat, en plena vall Carcerenya.

Els historiadors daten els seus orígens pels volts de l'alta Edat Mitjana. Posteriorment, a finals del segle XIV, va passar de la família Carcereny a mans de Jaume Pallarès (d'on li ve el nom). No obstant això, el 1520 la vídua de Pallarès va vendre-la als Cardona. Aquests últims van transformar el vell casal donant-lo l'aparença actual.

L'estructura de l'edifici és d'una planta gòtica amb una galeria de solana damunt i dues torres laterals d'alçària desigual coronades també amb una galeria. La decoració de l'edifici barreja elements gòtics amb renaixentistes (bustos, medallons, motius florals, etc.), on destaca la portada principal i el pati interior.

Plaça de la Vila[modifica | modifica el codi]

La plaça de la Vila, amb la seva corresponent urbanització, sorgeix a les darreries del segle XIX en els terrenys de la desapareguda masia de Can Pascali. El primer nucli d'edificis, conegut com a Casa de la Vila o Ajuntament Nou, data de l'any 1886 i constava de les dependències del govern municipal, juntament amb el jutjat-presó, una escola i unes quantes cases. Des de la seva constitució ha sofert nombroses transformacions. El 1915 es va urbanitzar la plaça pública i un any més tard, el 1916, es va construir el campanar. A finals dels anys 80 del segle XX es duu a terme l'última transformació de la plaça, on destaquen la cascada, la marquesina metàl·lica i les dues torres de llum.

Quant a l'Ajuntament, el seu aspecte actual es deu a les reformes entre els anys 1943 i 1982, les quals han modificat considerablement la fesomia original. L'edifici, de planta i pis, presenta una façana sòbria, decorada només amb el joc d'arcades del portal i del balcó, i amb una balustrada amb cornisa. Remata la façana el rellotge del campanar, sota el qual descansa un baix relleu de l'escut del municipi.

Església major de Santa Coloma.

Església Major[modifica | modifica el codi]

Va ser construïda entre els anys 1912 i 1915 gràcies a la iniciativa i donació de Mossèn Jaume Gordi i Vallès. Situada a l'eixample de la ciutat, va substituir l'antic temple barroc destruït l'any 1936. L'edifici fou signat per Miquel Pascual i Tintorer, però fou dirigit i projectat per Francesc Berenguer i Mestres dins d'un estil neogòtic, amb tocs del modernisme català.[6]

L'església és d'una sola nau, amb absis poligonal i capelles laterals. La façana principal amb la portada d'arcs ogivals, el gran finestral vidrat i el campanar octogonal coronat amb una agulla cònica dóna una gran sensació de verticalitat.

Al costat de l'església trobem l'edifici de la rectoria, d'estil modernista, del mateix autor que l'església, Francesc Berenguer. L'edifici destaca per l'exterior de pedra irregular i les finestres estretes com espitlleres.

L'any 2015 es va celebrar els 100 anys de l'església Major.

Poblat ibèric del Puig Castellar

Poblat ibèric del Puig Castellar[modifica | modifica el codi]

El poblat ibèric s'ubica al cim del puig Castellar (o turó del Pollo), de 302 m d'altitud. Es tracta de les restes d'un llogarret d'una tribu laietana, fundada als volts del segle VI aC i que va perdurar fins als segles III aC o II aC, justament amb l'arribada dels romans a les terres.

El poblat era de mida mitjana, dedicat bàsicament a l'agricultura i la ramaderia, tot i que vestigis trobats confirmen activitat comercial amb civilitzacions estrangeres com la grega o la cartaginesa.

L'estructura del poblat és el·líptica, amb tres carrers longitudinals i una superfície d'uns 4000 m2, la qual cosa s'estimava uns trenta edificis i una població d'uns 200 habitants. Per la seva defensa i seguretat, el poblat estava rodejat amb una muralla de pedra.

El poblat va ser redescobert el 1902 per Ferran de Sagarra, el qual va realitzar les primeres excavacions i troballes, cedides a l'Institut d'Estudis Catalans. Els treballs van ser continuats per Serra-Ràfols i posteriorment pel centre excursionista Puig Castellar. Actualment la majoria dels objectes descoberts es troben al Museu Torre Balldovina.[7]

Per tal de recuperar el patrimoni històric, l'any 2007 es va celebrar la primera Festa Ibera a la ciutat. Entre les activitats, pensades per a tota la família, van destacar les representacions de la vida quotidiana dels ibers.

Altres monuments[modifica | modifica el codi]

La ciutat conserva un bon nombre d'edificis d'interès arquitectònic, alguns dels segles XVIII i XIX, però especialment de principis de segle XX.

Situada al nucli antic, és considerada l'edifici més emblemàtic de totes les construccions colomenques de principis de segle. Fou construïda entre el 1910 i el 1913 per iniciativa de Rafael Roig i Torres i va guanyar el premi de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona.L'estructura de la casa és en forma de V i al centre s'aixeca una torre central més alta coronada amb un pinacle. L'edifici mescla elements modernistes i noucentistes.

Durant anys ha tingut diversos usos: hospital durant la Guerra Civil Espanyola, seu de la Falange, escola i, un cop adquirida pel consistori, seu de l'Escola Municipal de Música.

L'any 2007 es va inaugurar al subsòl de l'edifici el nou Auditori de la ciutat.

Can Mariner és una masia pagesa del segle XVIII amb afegits posteriors. El seu nom prové del seu propietari del segle XIX, Francesc Salvatella, anomenat el Mariner.

Està formada per un cos central de planta baixa i primer pis i una torre de tres pisos, amb finestres distribuïdes de forma asimètrica.

L'any 1985 va ser restaurada per Xavier Valls i al seu entorn es va urbanitzar una plaça. Actualment és la seu del Centre Cívic del barri del mateix nom.

  • El Mas Fonollar

Aquesta masia va ser construïda abans del segle XIV i era el centre d'una heretat agrícola. El seu nom prové dels seus amos del segle XIX, el Funullà o Fonollar. L'edifici és la típica masia catalana de planta baixa i pis superior amb teulat de doble vessant.

La masia fou reformada el 1982 i transformada en el Centre de Recursos per a Joves. El 2005 sofrí un dissortat incendi, amb la qual cosa fou tancada i tornada a reformar un any més tard.

Casal edificat al segle XIX com a residència d'estiueig seguint la tipologia de torre residencial aïllada i envoltada d'un jardí. En l'actualitat és un centre cultural.

El conjunt està situat als terrenys de la masia de Torribera, situada a la vall Carcerenya. El 1916 la Diputació de Barcelona va adquirir aquest terrenys per construir-hi un sanatori mental, encara vigent.

El projecte va ser dut a terme pels arquitectes Josep Maria Pericas i Rafael Masó d'acord amb els valors noucentistes. Està format per cinc pavellons aïllats, la porteria i la casa del director. El conjunt està ideat com una ciutat jardí estructurat en funció de la topografia del terreny. Posteriorment s'hi han afegit d'altres pavellons d'estil completament diferents.

  • Antic hospital de l'Esperit Sant

El recinte va ser construït el 1917 com a sanatori antituberculós, sobre la muntanya del Puig Fred. El projecte fou promogut per Mossèn Josep Pons i Rabada, que junt a altres institucions van adquirir i reformar l'antic mas de la Torre Roja.

Festa patronal[modifica | modifica el codi]

S'hi celebren dues festes majors. La d'estiu és el primer cap de setmana de setembre. La d'hivern té com a dia central el 31 de desembre, festivitat de Santa Coloma.

Esport[modifica | modifica el codi]

Santa Coloma és coneguda pel seu alt nivell en el futbol sala. El CatGas Santa Coloma és el principal club de la ciutat, participa en la màxima divisió del país, la Divisió d'Honor de la LNFS. A més del seu equip professional, el club té un dels millors planters d'Espanya.

També cal destacar a la Unió Deportiva Atlètica Gramenet que ha portat el nom de la ciutat des dels anys 50 en el terreny del futbol.

El bàsquet també és un esport amb força tradició. El moment àlgid d'aquest esport a la ciutat va ser als anys 80, quan l'equip conegut com a Licor 43 Santa Coloma va participar en la lliga ACB.

Així mateix, Santa Coloma ha estat la seu de diverses activitats relacionades amb el jorkyball. Tanmateix assenyalar al CE Puig Castellar o el Santa Coloma Rugby Club en rugbi o el Gramenet Hoquei Patins en hoquei patins.

Entitats culturals i associatives[modifica | modifica el codi]

  • Acolite
  • Airiños da Nosa Galicia
  • Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs
  • Associació Cultural Popular Aramateix
  • Ateneu Popular Júlia Romera
  • Casal del Mestre
  • Castellers de Santa Coloma
  • Centre Excursionista Puig Castellar
  • Casa de Extremadura
  • Cofradía de la VeraCruz, Nuestra Srª Mª Stmª de los Dolores, Nuestra Señora de la Piedad Y Nuestro Padre Jesús en Su Sagrada Entrada en Jerusalen
  • Colla Castellera Laietans de Gramenet
  • Colla Draconaires de Santa Coloma de Gramenet
  • Colla de Gegants i Capgrossos de Santa Coloma de Gramenet
  • Colla Vella De Diables de Santa Coloma de Gramenet
  • Casa de Aragón, Virgen del Pilar
  • Fòrum Grama
  • Grallers de Santa Coloma de Gramenet
  • Hermandad Filial de Mª Stmª de la Sierra
  • Trabucaires de Santa Coloma de Gramenet

Transports[modifica | modifica el codi]

Transport urbà[modifica | modifica el codi]

  • Metro

Santa Coloma està connectada a la xarxa de metro de Barcelona a través de les línies 1 i 9 de TMB. La ciutat disposa actualment de set parades (Santa Coloma, Can Zam, Singuerlín, Església Major, Fondo, Santa Rosa i Can Peixauet). Les línies 1 i 9 estan enllaçades a Santa Coloma a l'Estació de Fondo

  • Autobusos

La ciutat disposa de serveis regulars diürns i nocturns (NitBus) d'autobusos de les empreses TMB i TUSGSAL, que connecten amb Barcelona, Badalona i altres municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A partir de 2003, l'empresa TUSGSAL ha creat un nou servei de microbusos (línies B8X) que connecten els extrems de la ciutat millorant la mobilitat interna d'aquesta.

Llista de línies d'autobusos que circulen per Santa Coloma
Servei diürn EMT
B1 Santa Coloma (Metro Fondo) - Badalona (Metro Pep Ventura)
B2 Badalona (Canyadó) - Santa Coloma(Hospital Esperit Sant)
B14 Santa Coloma (Can Franquesa) - Sant Adrià de Besós (estació Rodalies - TRAM)
B15 Santa Coloma (Pl. de la Vila) - Badalona (C.C. Montigalà)
B17 Santa Coloma (Rambla Sant Sebastià) - Badalona (Francesc Layret)
B18 Santa Coloma (P. de la Vila) - Montcada i Reixac (Pl. Lluís Companys)
B19 Barcelona (Hosp. Vall d'Hebron) - Santa Coloma - Badalona (Hosp. Can Ruti)
B20 Barcelona (Ronda de Sant Pere) - Santa Coloma (Oliveres)
B23 Santa Coloma (Av. Itàlia, Metro Fondo) - Barcelona (Bon Pastor)
B24 Badalona (Hosp. Can Ruti) - Santa Coloma - Barcelona (Ronda de Sant Pere)
B27 Badalona (Hosp. Can Ruti) - Santa Coloma (Oliveres)
B30 Santa Coloma (Av. Ramon Berenguer IV) - Tiana (La Virreina)
B31 Santa Coloma (Plaça de la Vila) - Badalona (Can Canyadó)
B80 Santa Coloma (Can Franquesa) - Santa Coloma (Santa Eulàlia)
B81 Santa Coloma (La Bastida) - Santa Coloma (Hospital Esperit Sant)
B82 Santa Coloma (Les Oliveres) - Santa Coloma (Can Franquesa)
B83 Santa Coloma (Metro Fondo) - Santa Coloma (Ramon Berenguer IV)
B84 Santa Coloma (Santa Rosa) - Santa Coloma (Cementiri)
Servei nocturn
N6 Roquetes - Pl. Catalunya - Santa Coloma (Oliveres)
N8 Sarrià - Pl. Catalunya - Santa Coloma (Can Franquesa)
N9 Pl. Portal de la Pau - Pl. Catalunya - Santa Coloma - Tiana
Servei diürn TMB
42 Barcelona (Pl. Catalunya) - Santa Coloma (Carrer Bruc)

Xarxa viària[modifica | modifica el codi]

Pont de Can Peixauet.

La ciutat va restar quasi incomunicada durant el Franquisme amb Barcelona, però la xarxa de comunicacions ha millorat molt notòriament des de llavors.

La ciutat queda comunicada amb la capital mitjançant quatre ponts:

  • El pont de Can Zam, que fa d'unió entre la B-20 i el Nus de la Trinitat.
  • El pont de Santa Coloma, el més antic, que comunica amb el Passeig de Santa Coloma.
  • El pont de Can Peixauet, obra de Juan José Arenas que enllaça amb el carrer Potosí i la sortida 30 de la Ronda Litoral.
  • El pont del Molinet, que comunica el carrer de Santander de Barcelona amb el barri de Llefià de Badalona, passant per l'Hospital de l'Esperit Sant.

Quant a autopistes i carreteres, per la ciutat hi passa la B-20 de forma subterrània a l'altura del Parc d'Europa. A més, la ciutat s'uneix amb Montcada i Reixach a través de la BV-5001, popularment anomenada Carretera de la Roca.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades amb Santa Coloma de Gramenet:[8]

A més, participa en la Xarxa Columba, agermanament multilateral amb les Santes Colomes.[9]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Membrives, Marta. «Diari». El punt avui, 30/1/2015, pàg. 35.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Santa Coloma de Gramenet». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 març 2016].
  4. Noguera, Albert. «El barri de Singuerlín deu el nom a un cotillaire» (PDF). Fòrum Grama, Setembre de 2000. [Consulta: 5 juliol 2011].
  5. Calpena, Enric. «La primera 'Gramanetum'». Sàpiens [Barcelona], núm. 77, març 2009, p. 62. ISSN: 1695-2014.
  6. Església Major de Santa Coloma
  7. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 111. ISBN 84-393-5437-1. 
  8. Dades d'agermanament de l'Ajuntament
  9. Agermanament amb les Santes Colomes

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Coloma de Gramenet Modifica l'enllaç a Wikidata