Santa Cova de Montserrat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Santa Cova de Montserrat
Santa Cova Chapel, Montserrat.jpg
Dades bàsiques
Tipus muntanya
Arquitecte Francesc de Villar
Construït XIX
Característiques
Estil Historicisme
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBaix Llobregat
MunicipiCollbató
Localització Final del camí del Rosari Monumental. Collbató (Baix Llobregat)

41° 35′ 18″ N, 1° 50′ 39″ E / 41.588226°N,1.844109°E / 41.588226; 1.844109
Bé inventariat
Identificador IPAC: 18345
Modifica dades a Wikidata
Imatge de la Mare de Déu de Montserrat
Claustre de la Santa Cova de Montserrat

La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centre de pelegrinatge i propicià la construcció del Monestir de Montserrat.

A la Santa Cova (municipi de Collbató) s'hi accedeix pel Camí de la Santa Cova, excavat en la muntanya; fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Montserrat, marquesa de Tamarit, i anomenat aleshores "camí de la plata" per la gran suma de diners que arribà a costar.[1] Durant el seu recorregut es pot apreciar el Rosari Monumental de Montserrat, conjunt de diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2]

Història[modifica]

La llegenda conta que l'any 880, un dissabte al vespre, uns vailets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d'una bella melodia, que s'aturà a mitja muntanya. La setmana següent hi van tornar amb els pares i la visió es va repetir. Igualment les setmanes següents que els acompanyà el rector d'Olesa de Montserrat. Assabentat de l'esdeveniment, també hi anà el senyor bisbe; llavors van trobar una cova on hi havia una imatge de la Mare de Déu. Intentaren traslladar-la en processó a Manresa, però l'intent fou infructuós, perquè la imatge s'anava fent més i més pesada, fins que van entendre la voluntat divina: aquella imatge havia de ser venerada a la muntanya de Montserrat.

La Capella de la Santa Cova[modifica]

L'anterior capella barroca fou destruïda durant la Guerra del Francès (1811) i reconstruïda en estil neoromànic (beneïda l'11 de setembre de 1864) per la "Junta de Reconstrucción de Montserrat", quan era abat el pare Miquel Muntades. L'any 1964 es va reformar l'interior.[2] La construcció de la capella es va fer entre 1696 i 1705, gràcies de nou al patrocini de la marquesa de Tamarit. Cal destacar l'emplaçament vertical de la capella al pendent de la muntanya, cosa que fa que doni la sensació d'estar suspesa a l'aire; és un bell exemple d'integració entre arquitectura i naturalesa.

La capella té planta de creu llatina, i està inserida sobre una gruta de la muntanya, lloc de la Santa Cova original. En l'altar hi ha una reproducció de la imatge original, ja que l'autèntica es troba a la basílica del monestir. Sobre el creuer hi ha una cúpula semiesfèrica amb una claraboia per on entra la llum. Aquesta capella principal té adossada una construcció de tres naus al voltant d'un petit claustre, on es troben una sala d'ex-vots, la sagristia, la sala de pelegrins i l'habitatge del monjo que s'encarrega d'acollir els visitants, així com un petit hort.

La capella ha patit diverses vicissituds al llarg de la seva història: durant la Guerra del Francès (1811-1812) l'edifici va patir greus danys, igual que el monestir i el santuari; a partir dels murs principals que varen quedar en peu, l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Lozano en realitzà el 1857-1859 la restauració. Tanmateix, el 4 de juliol de 1994 un incendi forestal destruí les cobertes dels espais annexos a la capella i al claustre, provocant un enfonsament que va fer malbé els paviments, així com els mobles i les obertures. Aquesta circumstància es va agreujar encara més per les intenses pluges que es produïren la tardor següent, que van provocar una caiguda de pedres i grava damunt del recinte de la Santa Cova i del seu camí d'accés; per raons de seguretat es va haver de tancar la capella i el camí. El 1995 s'encarregà la restauració a l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel, que començà a la tardor del mateix any. Però de nou, un fort xàfec esdevingut el 5 de setembre de 1995 va fer moure la claraboia de la cúpula de la capella i va caure damunt d'aquesta, que s'enfonsà totalment, danyant la resta de les cobertes. Pla s'encarregà de nou d'un segon projecte de restauració, que enllestí pel maig de 1996. La inauguració es va celebrar el 19 de març de 1997, i restà oberta a tots els pelegrins que arriben a resar a la Mare de Déu.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Cova de Montserrat Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Rovira i Gómez, Salvador-J. «Els Montserrat tarragonins dels segles XVI i XVII». Quaderns d'història tarraconense, vol XIV, 1996, pàg. 221.
  2. 2,0 2,1 «Santa Cova de Montserrat». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]