Santa Creu d'Olorda (antic municipi)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Creu d'Olorda
1820 — 1916 Molins de Rei
 
Sant Feliu de Llobregat
 
Sarrià (Barcelona)

Escut de {{{nom_comú}}}

Escut d'armes

Període històric Edat Contemporània
 • Creació del municipi 1820
 • Annexió a Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià 1916

L'antic municipi de Santa Creu d'Olorda era un municipi de la Serra de Collserola, independent fins a l'any 1916, quan fou dissolt i el seu territori incorporat als municipis limítrofs de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià. El nom fa referència a l'església de Santa Creu d'Olorda.

Història[modifica | modifica el codi]

Històricament el terme de Santa Creu d'Olorda pertanyia a la Baronia de Molins de Rei i mai formà part del territori de Barcelona.[1] A principis de segle XIX Olorda era una sotsbatllia de Molins de Rei i el 1820 adquirí la categoria de municipi independent.

El municipi tenia com a centre l'església romànica de Santa Creu d'Olorda i estava format per diferents masies escampades i pel petit nucli de Sant Bartomeu de la Quadra.[2] L'ajuntament es reunia les cases de la Rierada.[3] Dins del terme també s'hi podia trobar el Puig d'Olorda, el Turó del Xai o el Turó Rodó; així com l'antiga Pedrera dels Ocells.[4]

A principis de segle XX el municipi tenia 54 edificis amb 221 habitants de dret i tenia una escola per a nois i noies.[3]

Dissolució[modifica | modifica el codi]

Santa Creu d'Olorda a principis del segle XX

El 1912 la junta consistorial va aprovar una expedient, ofegada pels deutes, per autodissoldre el municipi. Tres municipis es van decidir repartir el seu territori: Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià (que encara era un municipi independent). Aquest expedient va ser aprovat per la Diputació de Barcelona el 26 d'octubre de 1915,[5] i finalment executat el primer de gener de l'any següent.

La repartició en lloc de fer-se d'una manera geogràfica o equitativa es va fer respectant el criteri dels propietaris. Els nous límits municipals van quedar definits segons quin municipi triessin els propietaris del municipi d'Olorda, sense fer cap consulta preguntant què volia la població. A Molins de Rei li van tocar 2.171 hectàrees, a Sant Feliu de Llobregat 1.235 i a Sarrià 313. A més de ser les més petites, les porcions que li van tocar a Sarrià estaven fragmentades en tres trossos. Una, la propietat de Maria Tort de Cuyàs, de 100 hectàrees, a on es troba la Torre de Santa Margarida, tocant al territori de Vallvidrera. Les altres dues, formaven uns enclavaments de 200 i 15 hectàrees.[2]

Un dels propietats era el Bisbat de Barcelona, que va decidir formar part de Sarrià. Al seu costat, Pau Serra i Francesc Amigó, també van decidir-se per Sarrià. És per això que l'església de Sant Creu i les masies de Can Serra i Can Calopa de Dalt també van acabar formant part del municipi de Sarrià.

Amb la incorporació de Sarrià al municipi de Barcelona el 1921, aquests territoris formen els actuals enclavaments de la capital catalana i de la comarca del Barcelonès [6]

Actuals reclamacions[modifica | modifica el codi]

Al gener del 2014 l'Ajuntament de Molins de Rei va aprovar una moció on es reclamava que Santa Creu d'Olorda formés part del seu terme municipal.[7] Aquesta moció argumentava els vincles històrics entre aquest territori i el municipi. El maig d'aquell any s'iniciaven els tràmits oficials per fer-ho efectiu.[8][9][10]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • JORDÀ i CAPDEVILA, Josep M. "Santa Creu d'Olorda : història d'un poble que no pogue reeixir". Molins de Rei: Parròquia de Santa Creu d'Olorda, 2002.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Santa Creu d’Olorda». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «El municipi impossible». pladebarcelona. [Consulta: 11 setembre 2015].
  3. 3,0 3,1 Gomis, Cels. Geografia General de Catalunya - Província de Barcelona. Barcelona: Albert Martín, 1910, p. 391-932 [Consulta: 11 setembre 2015]. 
  4. Plànol de la Parròquia de Santa Creu d'Olorde
  5. «Santa Creu d'Olorda». la Vanguardia, 10-12-1915 [Consulta: 11 setembre 2015].
  6. Situació al mapa de l'ICGC
  7. Polo, Jose «Molins de Rei demana que Santa Creu d’Olorda formi part del municipi». viumolinsderei.com, 08-01-2014 [Consulta: 11 setembre 2015].
  8. Polo, Jose «Molins de Rei arribarà als tribunals contra Barcelona per la propietat de Santa Creu d’Olorda». viumolinsderei.com, 30-05-2014 [Consulta: 11 setembre 2015].
  9. «Molins de Rei inicia els tràmits per recuperar Santa Creu d’Olorda». molinsderei.cat, 29-05-2014 [Consulta: 11 setembre 2015].
  10. «Barcelona i Molins de Rei es disputen l’ermita de Santa Creu d’Olorda». btv.cat, 25-06-2014 [Consulta: 11 setembre 2015].