Vés al contingut

Santa Eugènia de Saga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Eugènia de Saga
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióSegle X
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaGer (Baixa Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 25′ N, 1° 52′ E / 42.42°N,1.86°E / 42.42; 1.86
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC7719 Modifica el valor a Wikidata
Conservació i restauració
1991 Restaurada
Activitat
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Santa Eugènia de Saga és una petita església romànica que data cap al segle xi, situada a Saga, petit municipi de Ger, a la comarca de la Baixa Cerdanya, a pocs quilòmetres a l'oest de Puigcerdà.

Història[modifica]

La parròquia de Saga apareix esmentada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell l'any 839 i esmentada en un precepte del rei Lotari I de França l'any 958, com pertanyent al monestir de Sant Miquel de Cuixà[1] i sent venuda l'any 1372 pel cavaller de Saga, Berenguer d'Oms al monestir de Sant Martí del Canigó.

Edifici[modifica]

És una església d'una sola nau amb un absis semicircular amb finestra central del segle xi, reformada en el segle xii i un frontispici modern de petites dimensions.

Al Museu de les Arts Decoratives de Paris es conserva, procedent d'aquesta església, un frontal d'altar del segle xiii, atribuït al mestre de Soriguerola, relatant la vida de Santa Eugènia.[2] És una pintura al tremp sobre fons de plata decorada amb incisions foliada, d'un metre d'alçada per un metre i mig d'amplada.[2]

L'any 1991, amb motiu de les primeres accions per restaurar-la, es va fer un sondeig a l'exterior de l'absis en el qual aparegueren dues tombes de lloses, la fonamentació de l'absis i un mur que podria ser de l'antiga sagristia, que va esser enderrocat, per considerar que era un afegit.

Així mateix, es va enderrocar la coberta, que es trobava en ruïnes i amenaçava la caiguda de la volta de la nau, per l'obertura de les parets Nord i Sud.

Frontal d'altar de Santa Eugènia de Saga
Portalada

En enderrocar la coberta es va descobrir que la volta de canó era feta de maons, arrebossats amb morter de calç i que la coberta, amagada per aquesta, era l'original romànica de fusta, molt malmesa. Es va decidir llavors, reproduir el màxim fidel possible, la nova coberta amb fusta, deixant un tram amb la volta de canó de maó, per a permetre els estudiosos la seva lectura. Amb motiu del projecte de pavimentació definitiva de l'església, es van dur a terme dos sondeigs a l'interior de l'església l'any 1996, un a l'absis i l'altre a l'alçada de la porta. Es va localitzar una fonamentació construïda amb "opus spicatum" de l'absis.

L'església tindria un paviment de calç i terra trepitjada en el moment de la seva construcció que seria cobert posteriorment per un empostissat de fusta. Es van trobar 3 tombes, dos d'elles buides. Una tomba estava localitzada en el centre de l'absis, davant de l'altar romànic, estava delimitada per pedres i contenia les restes d'un individu infantil o jove, va aparèixer relacionat un fragment informe de ceràmica brunyida.

L'altra tomba estava situada al nord de l'anterior, la tercera tomba estava a la paret de tramuntana a l'alçada de la porta i de la pica baptismal.

Es va documentar la construcció d'una important trinxera de fonamentació dels arcs formers, que indica la preocupació per l'estabilitat física de l'església de Saga que està construïda en un subsòl argilós i inestable.

També es va localitzar un alineament de pedres i un tronc carbonitzat que es podria relacionar amb Sant Miquel de Soriguerola, on es van localitzar restes d'un empostissat de fusta a terra, caracteritzat per la presència de bigues col·locades transversalment a una distància regular al llarg de la nau, la cronologia probablement és posterior al segle xii.

Conjunt escultòric[modifica]

La portalada que dona accés al temple, feta a base de marbre rosa d'Isòvol, està formada per l'arquetípica estructura de mig punt, tant en la porta d'accés com en les arquivoltes que la segueixen. Ens dona la benvinguda al temple l'anterior porta, emmarcada per un parell de brancals vessats amb dues columnes adossades a aquests. De les jambes neixen un seguit d'arquivoltes: concretament tres, encara que resulta una mica complex assegurar-ne el nombre, a causa de la seva disposició i divisió en petites motllures. La part més externa de les arquivoltes està rematada per una motllura en voladís que serveix com a marc, dins del qual se circumscriu el conjunt escultòric.

Un atribut que caracteritza aquesta església, en comparació a moltes de les altres esglésies romàniques de la Baixa Cerdanya, és la presència de petites obres escultòriques d'aquesta època integrades en la portalada. Encara que no es pugui assegurar amb certesa, en un origen la portalada devia estar profusament decorada i policromada, com es pot advertir en algunes efígies. Podem trobar restes escultòriques al llarg de la tercera arquivolta (tenint com a punt de partida el centre de la porta d'accés), a la clau de l'arquivolta, i els capitells de les columnes adossades als brancals.

Escultura de la clau[modifica]

Tallat sobre la dovella que serveix de clau a l'arquivolta, podem veure-hi figurat a un home, segurament una imatge de Crist Pantocràtor, en actitud de beneir, vestit amb una túnica formada per una successió de plecs lineals, situat rere el que sembla ser una taula o un altar, encara que, degut a la seva mala conservació, podria tractar-se de la falda de Crist. Curiosament, podem advertir que, aquesta figura no te rostre i que porta posada una estola, atribut inèdit per a una representació d'aquesta tipologia. Amb la mà esquerra sosté un llibre, i just a la seva dreta hi ha un element desconegut, amb forma de sac petit.

Per una altra part, l'arquivolta acull una sèrie de petits motius fantasiosos que representen personatges humans nus i monstres, i una espècie de batraci de dents afilades devorant una dona i davant un gnom que efectua una capbussada. Un Crist esculpit a la clau de l'arquivolta domina el conjunt.

Escultures de les arquivoltes[modifica]

Aquí podem veure onze escultures adossades al llarg de l'arquivolta, on destaquen escultures de caràcter bíblic, humà, natural i fantàstic. Al registre inferior de la banda dreta de l'arquivolta podem veure-hi la figura d'una dona nua amb les mans al ventre, les cames una mica arronsades, amb un rostre semblant a les figures humanes precolombines i uns ulls desmesurats sense pupil·la. Just a sobre seu podem veure-hi la figura d'un acròbata nu amb els glutis a l'aire. Aquest té una expressió malèfica amb un parell de banyes a banda i banda del rostre. Segurament, aquest parell de figures que, a simple vista sembla ser un conjunt escultòric independent l'un de l'altre, podria simbolitzar la temptació d'Eva per part del Diable, en aquest cas en forma humana i no de serp. Una altra hipòtesis que reforça aquesta teoria és la presència de la figura de l'acròbata just sobre Eva. L'acròbata va nu, atribut que segons Sant Lluc és quelcom demoníac.

Escultures dels capitells[modifica]

L'església té dos capitells a banda i banda de la porta, dos de tipologia vegetal i dos zoomorfs.

Referències[modifica]

  1. Ventosa i Serra, Enric. Farell. Les esglésies romàniques de la Cerdanya. 6. 1a edició, 2004 (Nostra història). ISBN 84-95695-39-1. 
  2. 2,0 2,1 «Frontal de Sainte Eugénie». Centre de Documentation dels Musées. Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 29 març 2013].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Ventosa i Serra, Enric Les esglésies Romàniques de la Cerdanya. Barcelona: Farell Editors, 2004. ISBN 8495695391