Santa Eulàlia de Canals
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | Segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | Abandonada | |||
| Altitud | 912,8 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Baix Pallars (Pallars Sobirà) | |||
| Lloc | Canals | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Categoria | Església abandonada, desafectada | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà | |||
| Festivitat | Santa Eulàlia | |||
Santa Eulàlia de Canals era l'església del poble de Canals, de l'antic terme municipal de Peramea i de l'actual de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Era sufragània de la parroquial de Pujol.
L'església de Santa Eulàlia era a l'extrem sud-oest del poble, en el mateix nucli de Canals, que formava un bloc compacte. Actualment tot està en ruïnes.
L'any 1083, el comte Artau I vengué al monestir de Gerri la vila de Canals, incloent-hi la parròquia amb els seus delmes i beneficis. A la butlla del papa Alexandre III del 1164, entre els béns confirmats al monestir, hi figura l'església.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Cases; Adell 1993.
Bibliografia
[modifica]- Cases i Loscos, Maria-Lluïsa; Adell i Gisbert. «Santa Eulàlia de Canals». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 60 (Catalunya Romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
- Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Peramea». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Enllaços externs
[modifica]- Santa Eulàlia de Canals en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic i Geológic de Catalunya