Santa Margarida de Vallors
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | S. XII, XVII, XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic, barroc | |||
| Altitud | 665 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Hilari Sacalm (Selva) | |||
| Localització | Pista St. Hilari - Sta. Coloma, trencall a la dreta | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 23883 | |||
Santa Margarida de Vallors és una església del municipi de Sant Hilari Sacalm (La Selva) situada a l'extrem est del terme. El temple ja existia el 886, es va consagrar el 1183 i es va refer al segle xviii. Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró.[1] La demarcació de l'antiga parròquia incloïa diverses cases que actualment estan despoblades.[2] Està dedicada a Santa Margarida d'Antioquia, verge i màrtir, i té uns Goigs dedicats.[3]
Descripció[modifica]
Església situada als afores del nuci urbà de Sant Hilari Sacalm, passat El Montalt.[4]
L'edifici, de nau rectangular, està cobert per una teulada a doble vessant, amb els vessants desiguals. A la façana principal, hi ha la porta d'entrada en arc de llinda, d'estil barroc, emmarcada per una estructura els brancals de la qual són pilastres i coronada per unes motllures. Sobre la porta d'entrada hi ha un ull de bou. A dreta i esquerra de la porta, dues finestres, la de la dreta espitllera en arc de mig punt i la de l'esquerra quadrangular. Corona la façana una torre-campanar, amb la teulada vidriada a quatre vessants. A la façana lateral dreta, hi ha una porta en arc de mig punt tapada.[4]
Davant per davant de l'església hi ha el cementiri, al que s'hi arriba, igual que a l'església, després de baixar unes escales.[4]
Al costat de l'església hi ha l'Hostal.[4]
Història[modifica]
L'església apareix esmentada el 922. L'edifici fou renovat i consagrat el 1193. Hi havia tres absis i tres altars dedicats a Santa Margarida, a Santa Maria i Santa Magdalena.[4]
Entre el 1680 i el 1743 es va fer diverses reformes, la construcció de la façana actual, la sagristia, un nou presbiteri, un campanar i s'ampliaren les capelles laterals.[4]
Fou església parroquial fins que el culte va ser traslladat a la Mare de Déu del Pedró.[4]
L'església fou restaurada el 1992.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Margarida de Vallors |
- ↑ «Santa Margarida de Vallors». enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 octubre 2013].
- ↑ «Santa Margarida de Vallors». grec.net. Hiperenciclopèdia. [Consulta: 10 octubre 2013].
- ↑ «Goigs a Santa Margarida. Santa Margarida de Vallors.». [Consulta: 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Santa Margarida de Vallors». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 agost 2017].