Santa Maria d'Amer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Santa Maria d'Amer
Santa-Maria-Amer.jpg
Façana del monestir
Dades bàsiques
Tipus monestir
Començament 949
Característiques
Estil romànic català
Materials utilitzats pedra
Sistema constructiu arquitravat i voltat
Ubicació
Estat Catalunya
Localització Amer 42° 00′ 36″ N, 2° 36′ 07″ E / 42.01°N,2.60194°E / 42.01; 2.60194Coord.: 42° 00′ 36″ N, 2° 36′ 07″ E / 42.01°N,2.60194°E / 42.01; 2.60194
Bé inventariat
Identificador IPAC: 26458
Vistes
Santa-Maria-Amer2.jpg
Plaça davant del Monestir
Activitat
Modifica dades a Wikidata

Santa Maria d'Amer, o simplement el monestir d'Amer, fou una abadia benedictina a l'antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).

Història[modifica | modifica el codi]

Encara que la llegenda n'atribueix la fundació a Carlemany, el monestir el va fundar el 820 l'abat Deodat, i al principi va estar dedicat a sant Medir i sant Genís. El rei Lluís el Piadós li va concedir un precepte d'immunitat, que va ser confirmat posteriorment per Carles el Calb el 844 i el 860.

El 949 es va traslladar a un nou emplaçament, l'actual, al nucli d'Amer. Va ser reconstruït i es va consagrar la nova església, dedicada a santa Maria. El monestir va anar guanyant importància els segles següents, durant els quals va anar augmentant els seus béns. Encara que va estar vinculat al bisbat de Girona, durant els segles XI i XII es va mantenir independent. Al segle XII es va reformar de nou l'església i es va fundar el priorat de Santa Maria del Coll.

El 1381, la jurisdicció del poble d'Amer va quedar en mans del monestir. El 1445 va quedar unit per un breu període al monestir de Sant Pere de Galligants, i el 1592, per ordre papal, el monestir empordanès de Santa Maria de Roses i el santuari de Santa Maria del Coll (dins el bisbat de Vic) es van unir al monestir d'Amer, unió que va perdurar fins a la desaparició de la vida monacal. El 1657 va destruir-se la veïna església de Sant Miquel per motius bèl·lics, que fins llavors era la parroquial, va passar la parroquialitat al monestir, i per aquest motiu van començar molts conflictes entre els abats i els bisbes de Girona.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

L'església, de planta basilical, tenia les naus cobertes amb voltes de canó, amb un absis i dues absidioles semicirculars amb voltes de quart d'esfera. S'unien entre si amb quatre arcs de mig punt a cada costat, decorats amb lesenes llombardes a la part superior. Els pilars que els sostenien, quadrats, van ser substituïts per grups de quatre columnes, que permeten una major visibilitat i lluminositat, en temps de l'abat Joan Antoni Climent (ca. 1700). A finals del segle XVI es va construir la capella del Roser, al costat est, on hi havia un retaule pintat per Joan Sanxes Galindo, avui conservat al Museu d'Art de Girona.

A l'exterior s'aprecien els arcs cecs, així com les franges llombardes. El campanar és de l'any 1900, construït sobre un de romànic, desaparegut durant la Guerra dels Segadors, contra Felip IV.

Del claustre, destruït durant els terratrèmols de l'any 1427, només se'n conserven, a la sagristia de l'església, dos capitells, un dels quals decorat amb motius geomètrics i l'altre amb quatre cares, que daten del segle XI.

El conjunt o clos monacal es conserva en força bon estat. Hi destaquen la casa del sagristà major, actual Museu Etnològic; la del sagristà menor; la de l'infermer, o infermeria, on hi havia una magnífica finestra amb relleus al·lusius a la mort, i el Palau de l'Abat, avui dia dispensari.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria d'Amer Modifica l'enllaç a Wikidata