Santa Maria de Cervelló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a la santa barcelonina del s. XIII Santa Maria de Cervelló, vegeu: Maria de Cervelló
Santa Maria de Cervelló
Localització: Sota del castell de Cervelló, vora la riera de can Sala.. Cervelló (Baix Llobregat)
Coordenades: 41° 23′ 13″ N, 1° 57′ 39″ E / 41.38704°N,1.9607°E / 41.38704; 1.9607Coord.: 41° 23′ 13″ N, 1° 57′ 39″ E / 41.38704°N,1.9607°E / 41.38704; 1.9607
Construït: S. XI, XVI, XVIII
Estil: Romànic, gòtic, renaixement
Bé inventariat
Identificador: IPAC: 18225
Santa Maria de Cervelló situat respecte Catalunya
Localització a Catalunya

Santa Maria de Cervelló o dels Socors és una església situada sota les ruïnes del castell de Cervelló, al sud del nucli antic del poble, al Baix Llobregat. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un edifici romànic, amb modificacions. D'una única nau encapçalada per un absis semicircular, amb tres nínxols amb finestres. El primer tram de la nau és ocupat per una cúpula semiesfèrica, amb un tambor amb finestrons. Exteriorment aquest element és present per un cimbori octogonal, on s'hauria de situar el campanar, inexistent. Als laterals es troben les dues capelles laterals a manera de transsepte afegides al segle XVI, que també alteren l'edifici exteriorment.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Aquesta església estava inicialment sota l'advocació de la Santa Creu i amb Sant Esteve de titular i un altre altar dedicat a Sant Dalmau. El 904, per donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès ja s'esmenta aquesta església. Quan Ènnec Bonfill, (fundador del llinatge dels Cervelló) va comprar el castell del mateix nom, situat sobre aquesta església, a la casa comtal de Barcelona, va pactar amb el bisbe de Barcelona el domini de l'església, tot i que Sant Cugat encara hi mantingué certs drets, cosa que va provocar diferències entre la baronia de Cervelló i el monestir.[2]

Com a resultat d'algun pacte, l'església va passar a finals del segle XI a ser plena propietat dels Cervelló i des de llavors fou coneguda amb el nom de Sant Esteve de Cervelló. La nova consagració del temple el 1230, segurament motivada per les obres que es van fer com a resultat del setge del castell per part de Jaume I. Aquestes obres no van afectar la fàbrica romànica que encara es conserva. Aleshores tenia funcions parroquials.

El 1587 es van portar a terme modificacions en l'edifici: el portal, el cor i les capelles laterals. El 1872 s'abandonà a causa de la construcció d'una nova església a la població que prengué les tasques parroquials. A començament del segle XX es va procedir a la seva restauració i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l'advocació de santa Maria de Cervelló.

Va ser parròquia fins a la primeria del segle XX, quan al mig de la població moderna, es construí un nou edifici parroquial. Des d'aleshores és dedicada a Santa Maria de Cervelló o del socors. No es conserva cap document de consagració o de construcció relacionable amb l'església romànica. La consagració del 1231 ha de fer referència a alguna reforma o esdeveniment de relleu.[1]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Cervelló Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Santa Maria de Cervelló». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2015].
  2. Montserrat Pagès Catalunya romànica Vol. XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. ISBN 84-7739-401-6