Santa Maria de Jerusalem
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Monestir  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| ||||
Santa Maria de Jerusalem fou un antic convent de Barcelona que es trobava prop de l'antic hospital de la Santa Creu, concretament a l'actual Plaça de la Gardunya. Era un convent de monges franciscanes observants fundat el 1454, amb una butlla autoritzant del papa Nicolau V, per la dama Rafaela Pagès de Sarrià, al retorn d'un viatge de peregrinació a Jerusalem i a Roma.[1]
A Barcelona van aconseguir del bisbe i dels canonges de Santa Anna la cessió de la casa d'en Porta que havien deixat el 1423 les dominiques de Montsió. Van posar la casa sota l'advocació de Santa Maria de Jerusalem en record del viatge a Terra Santa de la fundadora. La comunitat va créixer amb rapidesa, amb l'ajut de Joana Enríquez, muller de Joan II, quan aquesta va signar un contracte per la construcció de l'església amb el mestre d'obres Bartomeu Mas. El 1468 es va contractar amb el mateix arquitecte el claustre, que devia acabar-se a finals de segle. El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II.[2]
El 1484, amb l'ajut de la infanta Joana d'Aragó, van fundar una nova casa a Saragossa. A finals del segle xv la comunitat desitjava entrar a l'orde de Santa Clara i van emprendre les gestions necessàries amb aquesta finalitat. Finalment, el 1494, van aconseguir la incorporació a la casa de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València. Aldonça de Corella, una de les monges de la Trinitat, en va ser la primera abadessa.
Durant la Guerra del Francès, el convent fou saquejat el 1809 i el 1814 i les monges el van haver d'abandonar, per uns mesos. El 1821, per l'epidèmia de febre groga, van morir onze de les monges de la comunitat. Durant l'exclaustració de 1835, que es va allargar fins al 1845, les monges van haver de refugiar-se en cases particulars, mentre que el convent servia de caserna. Finalment el 1868 el convent fou assaltat i enderrocat, i les monges es refugiaven a Pedralbes. Es va salvar bona part del claustre i alguns elements arquitectònics dispersos.[3]
El 1879 les monges van deixar el monestir de Pedralbes per anar a una torre de Gràcia. El 1884 es va posar la primera pedra d'un nou monestir. Aquest establiment també va quedar afectat durant la Setmana Tràgica al 1909 i la Guerra Civil de 1936, i van abandonar un altre cop el monestir. No el recuperaren fins al 1945, quan va començar la feina de restauració i el 1950 hi van poder tornar. El 1967 es va posar la primera pedra d'un nou establiment, que ocupen des del 1970, a la falda del Tibidabo.[4]
Vestigis actuals[modifica]
L'antic claustre gòtic, de l'últim quart del s. XV, es troba, des del 1885, al col·legi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer del Rosselló de Barcelona.[5]
També resten diferents elements arquitectònics i escultòrics de l'antic convent que es poden trobar al Museu Santacana de Martorell.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Santa Maria de Jerusalem». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Monestir de Santa Maria de Jerusalem». monestirs.cat. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Monestir santa Maria de Jeruslem». barcelonaentremuralles.com. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Monestir de Santa Maria de Jerusalem». barcelona.cat. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Claustre de Santa Maria de Jerusalem». poblesdecatalunya.cat. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «L'Enrajolada, Casa Museu Santacana». museus.martorell.cat. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2020. [Consulta: 19 juliol 2020].
Bibliografia[modifica]
- Antoni Paulí Meléndez. El Reial Monestir de Santa Maria de Jerusalem de Barcelona. Emporuim, SA. Barcelona, 1970
- Joan Ainaud de Lasarte, Josep Gudiol i Ricart, Frederic-Pau Verrié i Faget. Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona, CSIC, Madrid, 1947. pàg. 176-177
- Jordi PEÑARROJA Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261.