Santa Maria de Merlès
Aparença
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Catalunya Central | ||||
| Comarca | Berguedà | ||||
| Capital | Santa Maria de Merlès | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 179 (2025) | ||||
| Llars | 13 (1553) | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 52,1 km² | ||||
| Banyat per | riera de Merlès | ||||
| Altitud | 532 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 08517 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08255 | ||||
| Codi IDESCAT | 082554 | ||||
| Lloc web | santamariademerles.cat | ||||
Santa Maria de Merlès és un municipi de la comarca del Lluçanès, si bé adscrit administrivament a la del Berguedà.[1] Està situat a l'extrem oest de la regió de l'Alt Ter.
El municipi és travessat per la riera de Merlès,[2] que el divideix en dues parròquies: la de Santa Maria a occident (que pertany al Bisbat de Solsona) i la de Sant Martí a orient (que pertany al Bisbat de Vic). Santa Maria de Merlès es troba a 14 km a l'est de Puig-reig, i a 8 km a l'oest de Prats de Lluçanès, el poble important més proper.[3]
| Entitat de població | Habitants (2024) |
| Santa Maria de Merlès | 69 |
| Sant Martí de Merlès | 66 |
| Sant Pau de Pinós | 27 |
| Sant Miquel de Terradelles | 7 |
| la Molina | 6 |
| Font: Idescat | |
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Santa Maria de Merlès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Llocs d'interès
[modifica]- Poblat de Merles (Edat del Bronze)[4]
- Pont romànic de Sant Martí
- Església de Sant Pau de Pinós, iniciat al s. xii[5]
- Església de Sant Miquel de Terradelles, s. xii
- Església barroca de Santa Maria de Merlès, s. xvii[6]
- Ruïnes del Castell de Merlès, s. xii[7]
- Capella de Santa Maria Magdalena, amb escultures zoomorfes[8]
- Nucli ecològic de Camadoca, dedicat a les espècies autòctones de la Riera de Merlès
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Fills il·lustres
[modifica]- Josep Maria Vilarmau i Cabanes, (1900-1947), folklorista, sebollit al cementiri de Merlès.
Referències
[modifica]- ↑ «Santa Maria de Merlès». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 gener 2023].
- ↑ Cabana, Ramon «La riera de Merlès: Una història humana». Erol, L’: revista cultural del Berguedà, 1994, pàg. 18-20.
- ↑ «Santa Maria de Merlès (Berguedà)». idescat.cat. [Consulta: 15 gener 2023].
- ↑ «Poblat de Sant Pau de Pinós. Santa Maria de MerlèsCultural». patrimonicultural.diba.cat. [Consulta: 15 gener 2023].
- ↑ «Sant Pau de Pinós. Santa Maria de Merlès». patrimonicultural.diba.cat. [Consulta: 15 gener 2023].
- ↑ «Santa Maria de Merlès. Santa Maria de Merlès». patrimonicultural.diba.cat. [Consulta: 15 gener 2023].
- ↑ «Castell de Merlès. Santa Maria de Merlès». patrimonicultural.diba.cat. [Consulta: 15 gener 2023].
- ↑ «Capella de Santa Magdalena de Palau del Vallès (Comanda Templera) - Palau-solità i Plegamans». poblesdecatalunya.cat. [Consulta: 15 gener 2023].
