Santa Maria de les Franqueses

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Santa Maria de les Franqueses
Santa Maria de les Franqueses 2.jpg
Dades
Tipus església i monument
Característiques
Estil arquitectònic Romànic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaNoguera
MunicipiBalaguer
Localització Dreta del riu Segre
 41° 45′ 21″ N, 0° 47′ 27″ E / 41.7559°N,0.790807°E / 41.7559; 0.790807
Bé d'interès cultural
Data 17 desembre 1984
Identificador RI-51-0005093
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 12-MH-EN
IPAC 16
Modifica les dades a Wikidata

Santa Maria de les Franqueses és una església del municipi de Balaguer (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

A tres km de Balaguer i a la riba dreta del riu Segre s'alcen les restes del cenobi més antic de la ciutat. En l'actualitat, només se'n conserva l'església, en bastant mal estat i destinada a usos agrícoles. Al seu interior hi ha restes d'una construcció recent de quatre plantes, que servia d'habitatge i de magatzem agrícola. Al marge d'aquesta edificació s'observa l'estructura romànica original. És una església de nau única, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada sobre arcs torals. La capçalera és formada per un absis semicircular, cobert amb volta de quart d'esfera i il·luminat per tres finestres. Dos arcs de mig punt donen accés als braços del transsepte, que estan coberts amb voltes de canó perpendiculars a l'eix de l'església. En el transsepte s'obren dues absidioles que no es manifesten exteriorment, però que a l'interior configuren una capçalera de tres absis.[1]

Història[modifica]

Es tracta d'un monestir femení de l'orde del Cister, fundat el 1186 per la comtessa Dolça d'Urgell, vídua d'Ermengol VII. La vida del monestir es caracteritzà, en els anys posteriors a la fundació, per un augment constant de les seves propietats. L'església fou bastida entre finals del segle XII i principis del XIII. Amb tot, les obres avançaren lentament, com ho proven les diferents obertures i motlluracions, que marquen el pas del segon quart del segle XIII (com la rosassa del braç esquerre del creuer) al, probablement, primer quart del segle XIV (la porta dels peus de la nau i la finestra gòtica que hi ha damunt seu). En tot cas, tot i tractar-se d'un monestir cistercenc, la seva arquitectura respon plenament a exemples romànics pròxims com el de Sant Ruf de Lleida.[1]

Façana

Després de la mort de la comtessa fundadora, vers el 1210, la vida del cenobi s'esllanguí. El 1219 empenyorà totes les seves propietats, inclòs l'edifici, que el 1350 se'ns diu que es trobava en estat ruïnós. El 1474 el Papa Sixt IV expedí una butlla que extingia el monestir de les Franqueses i l'incorporava al de Poblet. Les monges que hi restaven s'uniren a les de Vallverd (Tragó de Noguera), mentre que l'abat de Poblet disposà que alguns dels seus monjos passessin a residir a les Franqueses a fi d'establir-hi un priorat. A partir d'aquell moment les notícies dibuixen una davallada en la vida monàstica. El 1637 té lloc la venda de tots els molins que el cenobi posseïa a la ciutat de Balaguer, i a mitjan segle XVII només hi residien un o dos monjos per atendre l'edifici, que ja amenaçava ruïna. El final de la dependència de Poblet es produeix el 1700, any en què el noble Francesc Portolà de Balaguer comprà tot el conjunt.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Santa Maria de les Franqueses». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de les Franqueses Modifica l'enllaç a Wikidata