Santa Maria dels Àngels de Perpinyà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Santa Maria dels Àngels de Perpinyà
Capella dels Àngels (II).jpg
Capçalera i façana nord de l'església
Dades bàsiques
Tipus Antiga església conventual
Característiques
Estil Gòtic
Altitud 31 msnm
Ubicació
Regió/prov. Catalunya Catalunya Nord
Comarca Rosselló
Municipi Perpinyà
Localització Barri de Sant Mateu

42° 41′ 47″ N, 2° 53′ 28″ E / 42.6963°N,2.891°E / 42.6963; 2.891
Monument històric catalogat
Declaració 25 febrer 1974
Identificador PA00104068
Activitat
Diòcesi Elna - Perpinyà
Modifica dades a Wikidata
Absis de l'església de la Mare de Déu dels Àngels

La capella de Santa Maria dels Àngels de Perpinyà és l'única església conservada del convent dels Frares Menors de Sant Francesc de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya Nord.

És a la zona de ponent[1] de la vila vella de Perpinyà, a prop de Sant Mateu. És en el carrer del Mariscal Foch, a l'espai que havia ocupat l'Hospital Militar de la ciutat, a la part posterior, meridional del gran edifici de correus d'aquesta ciutat.

Història[modifica | modifica el codi]

Façana de ponent de l'església

Segons la tradició, fou fundat el 1211 pel mateix sant Francesc d'Assís en una visita que féu a Perpinyà. El convent fou edificat al costat de la capella de Santa Maria dels Àngels, pertanyent a la família burgesa perpinyanesa Grimau, que amb el pas del temps passaria a ser l'església conventual. Era fora vila, a prop de la Porta de Malloles, que devia ser a prop del començament del carrer actualment anomenat del Mariscal Foch.

Sembla que foren els Grimau mateix qui oferiren la capella al mateix sant Francesc d'Assís, quan passà per la vila de Perpinyà vers 1211. Està documentada l'existència del convent dels Frares Menors des del 1235. Segons alguns autors[2] l'origen d'aquesta capella fou la casa templera de Perpinyà.

El 1415 el papa cismàtic Benet XIII, acollit per Jaume III, qui es va reconèixer i acollir, va fer estada en el convent de Frares Menors de Perpinyà durant la seva estada a la vila.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «113-Perpinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Gavín, Josep M. «Ros 209. Santa Maria dels Àngels». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Ponsich, Pere. «Perpinyà: Convent de Sant Domènec». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 
  • Puig, Carole. «Cartographie religieuse de la ville de Perpignan au Moyen Age». A: Perpignan. L'histoire des catholiques dans la ville. Du Moyen Age à nos jours. Actes du colloque. 10-11-12 mai 2007. Perpignan: Archives communales de Perpignan, 2008 (Perpignan. Archives. Histoire, XI). ISBN ISBN 978-2-909444-14-7. 
  • Ros, Michelle. «Couvents et anciens couvents à Perpignan aujourd'hui». A: Perpignan. L'histoire des catholiques dans la ville. Du Moyen Age à nos jours. Actes du colloque. 10-11-12 mai 2007. Perpignan: Archives communales de Perpignan, 2008 (Perpignan. Archives. Histoire, XI). ISBN ISBN 978-2-909444-14-7. 
  • Vidal, Pierre. Histoire de la ville de Perpignan. Depuis les origines jusqu'au Traité des Pyrénées. Paris: H. Welter, Éditeur, 1897. 
  • Zaragoza i Pascual, Ernest. Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. ISBN ISBN 84-7826-887-1. 

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]