Santa Ponça

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSanta Ponça
18-10-30-Santa-Ponsa-RalfR-DJI 0345.jpg
modifica

Localització
 39° 30′ 54″ N, 2° 28′ 58″ E / 39.515°N,2.48267°E / 39.515; 2.48267
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
MunicipiCalvià modifica
Població
Idiomacatalà
castellà modifica
Identificador descriptiu
Codi postal07180 modifica
Prefix telefònic971 modifica

Santa Ponça[1] és una urbanització turística i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca. Està situada entre la les Rotes Velles i el Toro i s'estén de la platja de Santa Ponça pel Puig de la Morisca fins a les Penyes Roges, per tota la zona litoral de davant el Malgrat.

Topònim[modifica]

Santa Ponça és un fals hagiotopònim, atès que no existeix cap santa que s'anomenàs Ponça o, si més no, no hi ha constància que n'hi hagi hagut cap. Està documentat dels primers anys de la Conquesta ja amb aquesta forma, i també està documentat en època islàmica com a Šanat Būṣa, a la crònica àrab de la Conquesta.[2] Segons Coromines es tracta d'un antic hagiotopònim corromput, preservat en el romanç precatalà, el qual reconstrueix en llatí Sanctus Pontius > *Santo Ponço, adaptat en català a Santa Ponça.[3] En canvi, d'altres suggereixen que l'element Ponça és una corrupció d'un substantiu, que podria ser portum o bé pontem.[4]

Història[modifica]

La contrada és habitada d'ençà de temps prehistòrics, com ho demostra l'evidència arqueològica del Puig de sa Morisca, jaciment d'època talaiòtica ocupat també en època islàmica.[5] L'origen del topònim remet a una vil·la romana que es deia Sancta Pontia.[cal citació]

Santa Ponça és un indret clau en la conquesta de Mallorca pel fet que fou allà on desembarcà el rei Jaume I durant la Conquesta de Mallorca el 10 de setembre de 1229, gesta que és homenatjada durant les festes patronals.[6]

La possessió[modifica]

Abans del desenvolupament turístic, Santa Ponça era una gran possessió costanera que tenia els orígens en una antiga alqueria islàmica i que, després de la Conquista, correspongué a Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona, en les terres del qual el segle xiv es formaria la Baronia del Pariatge.[6]

Durant tota l'edat mitjana i fins al segle xx, l'aprofitament de les terres se centrava en la part interior, mentre que la costa romania poc explotada, atesa la presència d'un salobrar a les platges de Santa Ponça i Magaluf, que fins al segle xix foren focus d'infeccions i paludisme, a més del perill que suposaven els pirates. La costa de Calvià tenia una clara dependència de l'interior, i principalment era un lloc de pas de la gran ciutat de Mallorca o de la vila d'Andratx, i així la major part dels pobladors (amos de possessió, missatges, talaiers, roters, picapedrers, trencadors de marès...) generalment no eren del terme sinó d'altres indrets de Mallorca. Aquesta despersonalització i de dependència exterior va marcar moltíssim l'esdevenidor de Peguera i altres nuclis turístics, poc vertebrats i mantinguts units de manera forçada.[4]

El 1566, el senyor de Santa Ponça adquirí la possessió de la Porrassa, i de llavors ençà la propietat de totes dues possessions recaigué sobre la mateixa persona.[7] El segle xix la possessió es dedicava principalment a l'agricultura. També s'hi documenta un nombre significatiu de pedreres de guix, sis molins fariners i una certa activitat pesquera, que perdurà fins als anys setanta, quan es va construir el port esportiu.[5] Santa Ponça era una de les grans propietats del terme de Calvià: el 1871 ocupava més de 6.000 quarterades, gairebé un 30% del terme.[7] A tall d'exemple, el 1887 hi residien l'amo i la madona, el capellà, una cuinera amb dues criades, un pagès amb la seva dona, 21 jornalers, un pastor i tres garriguers.[7]

La urbanització[modifica]

La possessió de Santa Ponça es va establir l'any 1925, quan els hereus del Marquès de la Torre vengueren la seva part de l'herència, per establir-hi un nucli turístic de cases de segona residència. Antoni Parietti volgué dur a terme un pla urbanístic més ambiciós l'any 1929, però no reeixí, i finalment la urbanització de la zona no començà fins al 1954, quan es va fer el projecte definitiu, a càrrec del mateix Parietti.[5] Amb el desarrollismo arribà el boom turístic, que portà els primers hotels a la localitat, cap als anys seixanta. Fou aleshores que, atrets per l'oferta de feina que hi havia en la construcció i en el sector turístic, s'hi establí un bon nombre d'immigrants procedents d'Espanya. Compta amb xarxa de clavegueram de 1970 ençà, amb aigua corrent de 1974 ençà i amb línia de busos de 1962 ençà.[5]

Les cases de la possessió[modifica]

Les cases de l'antiga possessió estan situades vora l'autopista, a la sortida 17.[5]

La platja[modifica]

Article principal: Platja de Santa Ponça

Santa Ponça és una localitat principalment turística, i per això un dels llocs més importants de la localitat és la platja. A Santa Ponça s'hi forma una badia petita que compta amb dues platges. La més important és la platja homònima, de més d'un quilòmetre de llarg i d'arena fina i situada al final de la badia, a la desembocadura del torrent. També hi ha una petita cala a la part sud de la badia, el Caló d'en Pellicer, al peu del Puig de la Morisca. Antigament també es podia practicar el bany a la Caleta, però actualment hi ha un port esportiu i no és apta per al bany.

Festes i esdeveniments[modifica]

En les seves festes patronals, se celebra una batalla a la platja, anomenada de moros i cristians, que commemora la batalla del Rei en Jaume contra els sarraïns. Les festes del Rei en Jaume a Calvià commemoren, amb una certa teatralització, les batalles produïdes a les costes de Santa Ponça.

Serveis[modifica]

El nucli compta amb una oferta turística notable. L'oci nocturn es basa en els locals d'oci per als turistes i els residents, però també sol oferir concerts i espectacles a l'aire lliure. L'ambient nocturn de Santa Ponça té tocs que recorden el barri de Temple Bar de Dublín, puix que bona part dels locals ofereixen als clients la interpretació en viu de música folk irlandesa.

A part dels serveis hotelers que ofereix com a lloc turístic d'importància, disposa de negocis de lloguers de motos aquàtiques, mini creuers o acadèmies de submarinisme.

Esports[modifica]

El CE Santa Ponça (en castellà Club Deportivo Santa Ponsa) fou fundat el 1982, i després de set temporades aconseguí l'ascens a Segona Divisió B, una gesta que tan sols han assolit onze equips mallorquins. La temporada següent baixà a tercera, i l'estiu de 1990 acordà una fusió amb els veïns CADe Peguera i el CE Maganova per a unir forces i formar un sol club, el Platges de Calvià. Vestia de camiseta verda i calçons i calces blancs, i jugava al Camp Municipal de Santa Ponça.

El 1994 diversos antics directius del CE Santa Ponça refundaren el club amb el nom de Recreatiu Club Esportiu Santa Ponça (en castellà Recreativo Club Deportivo Santa Ponsa), el qual va desaparèixer l'any 2008; finalment, l'any 2010 es fa fundar el Santa Ponça CF, l'equip que actualment representa la localitat.[8] Tant l'RCE Santa Ponça com el Santa Ponça CF juguen al mateix camp que el CE Santa Ponça, vesteixen igual i posseeixen un escut gairebé igual.

El Club Nàutic de Santa Ponça es fundà l'any 1971, el qual organitza les regates Rei en Jaume.

Referències[modifica]

  1. També escrit Santa Ponsa abans de la normalització de la toponímia el 1988. També és la forma més corrent en castellà. Vegeu el decret: «Decret 36/1988 del 14 d'abril». BOCAIB, 1988 [Consulta: 30 agost 2019].
  2. b. Abd Allah Ibn 'Amīra, Ahmad. kitab ta’rih Mayurqa. Crònica àrab de la conquesta de Mallorca. Universitat Illes Balears, 2008, p. 56. ISBN 8483840693. 
  3. Coromines, Joan; Mascaró Pasarius, Josep. Onomasticon Cataloniæ. vol. I. Barcelona: Curial, 1989, p. 251-2. ISBN 84-7256-330-8. 
  4. 4,0 4,1 Noguerol Mulet, Josep «Alguns topònims històrics de la costa calvianera». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 55, 1999, pàg. 399 [Consulta: 1r març 2020].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Santa Ponça». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 271-3. ISBN 84-8661702-2. 
  6. 6,0 6,1 Albero, D; Calderón, M; Calvo, M; Gloaguen, E. «Calvià y la conquista de Jaime I (1229)». A: Apuntes sobre la historia de Calvià en el contexto de las Islas Baleares. Calvià: Fundación Calviá, 2011, p. 177-186. ISBN 978-84-614-8885-8 [Consulta: 2 març 2020]. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Vives Reus, A. «Calvià en época contemporánea». A: Apuntes sobre la historia de Calvià en el contexto de las Islas Baleares. Calvià: Fundación Calviá, 2011, p. 221-253. ISBN 978-84-614-8885-8 [Consulta: 2 març 2020]. 
  8. Fútbol Balear, 24 març 2011 (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Ponça

Coord.: 39° 30′ 46.4″ N, 2° 27′ 58.1″ E / 39.512889°N,2.466139°E / 39.512889; 2.466139