Santa Rosa de Lima (Llafranc)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Arquitecte | Jaume Mestres i Fossas (1892-1981) | |||
| Construcció | 1897 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palafrugell (Baix Empordà) | |||
| Localització | C. de Santa Rosa, 13-15, Llafranc | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 4194 | |||
| Conservació i restauració | ||||
| 1948-58 | Restaurat | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (annex parroquial de Calella de Palafrugell) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Santa Rosa de Lima és una església al poble de Llafranc, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església, dedicada a Santa Rosa de Lima i sufragània de la parròquia de Sant Martí de Palafrugell, va ser bastida a finals del segle xix, segons consta a la inscripció de la llinda a la porta d'accés, col·locada en el moment d'ampliació del temple: "CONSTRUCTA 1896. AMPLIATA 1958".[1] Josep Pla explica que fou dedicada a Santa Rosa, perquè era aquest el nom d'una senyora estiuejant que contribuí a l'obra.[2]
L'edifici de l'església de Santa Rosa de Lima és d'estructura senzilla. Es troba elevat en una terrassa que salva el desnivell del terreny, i té la façana orientada a llevant. El temple és d'una nau, amb tres capelles laterals a cada costat que sobresurten a l'exterior i tenen cobertes individuals a dues vessants, perpendiculars a la nau. L'absis és amagat exteriorment per altres construccions. La porta d'accés és rectangular, amb una inscripció a la llinda. Al damunt hi ha dues finestres d'arc de mig punt allargades. La coberta és de teula, a dues vessants. El campanar, situat a la banda dreta, és de base quadrada, angles aixamfranats, finestres d'arc de mig punt i coberta de pavelló.[1]
A la façana es manté l'estructura primitiva, amb porta emmarcada amb pedra i un gran finestral germinat. L'edifici exteriorment és remolinat i encalcinat. El presbiteri és decorat amb pintures al fresc al·lusives a la vida de Santa Rosa de Lima, la patrona: visita de l'infant Jesús a la Santa abans d'esdevenir religiosa; el moment que li lliura les eines de treball; la Santa es talla la cabellera; i el canvi d'una corona d'espines per una altra de roses.[2] Aquestes pintures són de Guillem Soler i Gatvillaró (1906-1971).[3]
Està emplaçada al promontori del centre de la vall que forma la platja, el mateix indret on hi hagué l'acròpolis i una zona cementirial del poblat d'època romana.
Amb Sant Pere de Calella, forma un districte parroquial independent de Palafrugell, de quina parròquia fou sufragània en un principi.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «ESGLÉSIA DE SANTA ROSA DE LIMA». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 gener 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Béns singulars - Patrimoni històric de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 16 agost 2012].
- ↑ PÉREZ, Aurora; BADIA, Joan, i BRUGADA, Martirià, col·laboradors: L'art religiós a Palafrugell. Quaderns de Palafrugell, vol. 16. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona. 2007
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Rosa de Lima |
- UNLAND, Annie: Llafranc. Quaderns de Palafrugell, 1996
- MONTSALVATGE, F. Nomenclator histórico de las iglesias parroquiales... Noticias históricas XVIII, Olot, 1910
- MARQUÈS, Josep Maria, Rutes d'art sacre (1939-1985), Quaderns de la Revista de Girona 3, Girona, 1986