Santarém

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSantarém
Bandera de Santarém Escut de Santarém
Santarem1.jpg

Localització
LocalSantarem.svg
39° 14′ 13″ N, 8° 41′ 06″ O / 39.236944444444°N,8.685°O / 39.236944444444; -8.685
Estat Portugal
Districte Districte de Santarém
Concelho Santarém Municipality
Freguesia 28
Geografia
Superfície 562 km²
Història
Festa major 19 de març
Patró Sant Nicolau
Indicatius
Codi postal 2000
Fus horari UTC±00:00
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Santarém és un municipi portuguès al districte de Santarém, a la regió d'Alentejo i a la subregió de Lezíria do Tejo. L'any 2004 tenia 64.124 habitants. Limita al nord amb Porto de Mós, Alcanena i Torres Novas, a l'est amb Golegã i Chamusca, al sud-est amb Alpiarça i Almeirim, al sud amb Cartaxo, al sud-oest amb Azambuja i a l'oest amb Rio Maior. Correspon a l'antiga Scalabis. Inclou les freguesies d'Abitureiras, Abrã, Achete, Alcanede, Alcanhões, Almoster, Amiais de Baixo, Arneiro das Milhariças, Azóia de Baixo, Azóia de Cima, Casével, Gançaria, Marvila (Santarém), Moçarria, Pernes, Pombalinho, Póvoa da Isenta, Póvoa de Santarém, Romeira, Santa Iria da Ribeira de Santarém (Santarém), São Nicolau (Santarém), São Salvador (Santarém), São Vicente de Paul, Tremês, Vale de Figueira, Vale de Santarém, Vaqueiros i Várzea.

Població[modifica | modifica el codi]

Població del concelho de Santarém (1801 – 2004)
1801 1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2004
37304 15425 41994 54701 63777 62896 62621 63563 64124

Història[modifica | modifica el codi]

Fou la Scallabis romana seu d'un convent jurídic de la província de Lusitània. Va passar als àrabs vers el 714 o 715, segurament per un tractat de capitulació que li va garantir autonomia (probablement similar a la de Todmir o Tudmir al sud-est de la península), i va agafar el nom de Xantarin derivat de Santa Iria que havia substituït al seu nom romà. Va ser capital d'una cora (kura) molt lligada a Coimbra (Kulumriya) al nord i Lisboa (Al-Uixbuna) al sud. Degut a la seva autonomia, no es van establir al nord del riu Tajo colons àrabs i la islamització fou reduïda i l'arabització (els hispanoromans van esdevenir mossàrabs) limitada, més causada per relacions econòmiques que per imposició política. No es registren moviments autonomistes a la regió de Santarem durant el valiat, l'emirat i el califat de Còrdova. Fou conquerida pels portuguesos el març de 1147. El darrer cop que els musulmans la van voler recuperar fou el 1184 quan fou assetjada pel califa almohade Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin, que hi va trobar la mort.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]