Santi Piella i Casellas

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSanti Piella
Biografia
Naixement 1964 o 1965
Manlleu, Osona
Mort 28 d'octubre de 2009 (als 44 anys)
Manlleu
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat
Període d'activitat 1980 - mitjan anys 90
Negocis Taller de motos a Manlleu
Equips Kawasaki, Alfer, Gas Gas, Husqvarna
Títols estatals en Enduro
C. d'Espanya de trams cronometrats 1 (1988)
Modifica les dades a Wikidata

Santi Piella i Casellas (Manlleu, Osona, 1964 o 1965 – Manlleu, 28 d'octubre de 2009),[1] fou un pilot de motocròs i enduro català que destacà en competicions estatals i internacionals durant les dècades de 1980 i 1990. La seva vida sempre va estar lligada al motociclisme, havent començat a destacar de ben jove en competicions de motocròs i supercross, passant després a l'enduro. Tot i que només aconseguí un títol estatal -el Campionat d'Espanya de trams cronometrats d'enduro de 1988- fou un dels millors de la seva època i només la mala sort va impedir-li d'ampliar el seu palmarès.

Va morir als 44 anys a l'Hospital Sant Jaume del seu poble, víctima d'un càncer que arrossegava de feia anys. Piella és recordat pel seu estil valent de pilotatge, destacant per la seva rapidesa i espectacularitat.[2][3]

Resum biogràfic[modifica]

A 14 anys va deixar els estudis per a aprendre l'ofici de mecànic al taller d'un altre conegut pilot manlleuenc, Joan Cros. Tots dos varen estar anys treballant i competint alhora plegats en motocròs, disciplina en què Piella va començar a destacar amb 16 anys al Campionat d'Espanya Juvenil tot pilotant una Kawasaki. El 1987, després d'acabar el servei militar, va començar a competir també en enduro pilotant una Alfer[4] i va muntar un taller de motocicletes a Manlleu.

Durant la dècada de 1990 va començar a participar en competicions internacionals. El 1990 fou l'únic català al Campionat del Món de motocròs i l'any següent es va estrenar al Campionat del Món d'enduro, en fitxar com a pilot oficial de Gas Gas. Més tard es va passar a Husqvarna. Durant aquesta època la mala sort li jugà males passades, com ara no poder arribar a temps a un Gran Premi perquè se li va espatllar la furgoneta pel camí, o rebre una penalització que li va impedir guanyar una prova del Mundial d'enduro.[5]

Va córrer també curses de resistència TT i en va guanyar algunes fent equip amb Jordi Arcarons i Nani Roma. Piella va ajudar molts pilots, entre ells a Nani Roma, a qui el 1993 li va deixar les seves Husqvarna oficials perquè s'havia lesionat. El 1994, ja com a director d'un equip íntegrament osonenc, Roma es proclamava campió d'Europa d'enduro.[5]

Referències[modifica]

  1. «Mor l'expilot de Manlleu Santi Piella». el9nou.cat. El 9 Nou, 28-10-2009. [Consulta: 3 març 2012].
  2. «Mor l'expilot manlleuenc Santi Piella, a qui enterren aquest dijous». elter.net, 29-10-2009. [Consulta: 3 març 2012].
  3. «Ha fallecido Santi Piella» (en castellà). 2y4t.com, 30-10-2009. [Consulta: 3 març 2012].
  4. «Santi Piella, ex piloto de enduro y motocross, ha fallecido» (en castellà). motociclismo.es, 30-10-2009. [Consulta: 3 març 2012].
  5. 5,0 5,1 «Una malaltia s'emporta Santi Piella, el pilot que no va tenir sort» (PDF). motoclubrgr.com, 30-10-2009. [Consulta: 3 març 2012].

Enllaços externs[modifica]